Joan Ramon Veny (Palma de Mallorca, 1963), és doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona en 2000 i catedràtic d’Escola Universitària de la Universitat de Lleida. La seva tasca docent i d’investigació s’ha centrat en la literatura catalana contemporània i en alguns dels aspectes més tècnics i teòrics de la literatura, com ara l’edició de textos, la mètrica i la preceptiva. El seu interès per les noves tecnologies li ha fet impartir diversos cursos sobre informàtica i aplicacions multimèdia. Ha estat docent a l’Instituto Universitario Orientale de Nàpols (1986-1987), a la Universitat de Barcelona (1988-1991 i 2000-2001) i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1992-1995).
Ha publicat edicions crítiques i/o anotades d’obres d’Antoni Febrer i Cardona, J. V. Foix, Salvador Espriu, ha editat la correspondència entre Salvador Espriu i Joan Colomines i entre Josep Vallverdú i Guillem Viladot, i ha tingut cura d’edicions facsímils d’obres de J. V. Foix, Màrius Torres, Guillem Viladot i Joan Barceló. Ha publicat, entre altres articles i llibres, Criticar el text (2015) i Primera lliçó sobre mètrica catalana (2024), aquest darrer dins la col·lecció Primera lliçó, que dirigeix.
Va ser membre fundador de l’Aula Màrius Torres l’any 2005 i director de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida des de 2010.
Vostè és el Director de la Càtedra Marius Torres de la Universitat de Lleida. Ens pot explicar quins son els objectius i àmbits d’actuació de la càtedra?
La Càtedra Màrius Torres es dedica a la recuperació, la preservació, la difusió i l’estudi del patrimoni català, especialment contemporani (segles XIX-XXI), entenent per patrimoni les publicacions periòdiques, els manuscrits dels escriptors i les edicions fetes en vida dels autors, com també els enregistraments sonors i audiovisuals amb la seva veu i/o la seva imatge. A tal fi, desenvolupa tres grans línies d’actuació: activitats, publicacions i projectes.
Quant a les activitats, la CMT organitza tota mena d’actes relacionats amb la literatura, especialment congressos, jornades, seminaris, simposis, etc. sobre la literatura catalana contemporània, amb especial atenció a la de Ponent i a Màrius Torres. Fins al moment, la CMT ha organitzat trobades científiques sobre Torres, Lladó, Pedrolo, Viladot, Barceló, Vallverdú, etc. i conferències i exposicions sobre Espriu, Torres, Sagarra, Foix, Agelet, Xuriguera, Fontanella, Duch, entre d’altres.
Les publicacions de la CMT són conseqüència dels objectius de la CMT de recuperar textos inèdits o de difícils accés, preservar-los a través de la publicació digital o en paper, difondre’ls per posar-los a l’abast de tothom i estudiar-los per col·laborar a eixamplar el seu coneixement.
A banda d’altres projectes col·laterals, els grans projectes de la CMT són el Corpus Literari Digital, el Torsimany i l’Espai Màrius Torres, dels quals puc anar donant detalls al llarg de l’entrevista.
És palès, doncs, que el centre d’interès de la CMT no és només Màrius Torres, sinó tota la literatura catalana contemporània …
Certament, un dels projectes de la CMT, com he dit, és l’Espai Màrius Torres, un web dedicat a la literatura i la cultura de Ponent, per bé que aquesta sols ocupa una part de les nostres línies d’actuació. L’EMT pretén de posar a l’abast de tothom un portal de difusió de la literatura de Ponent, amb especial atenció a Màrius Torres, que reuneixi la informació sobre els autors ponentins i sobre les entitats i plataformes culturals de Ponent, a través d’una web sobre el poeta insígnia de Lleida, una breu història de la literatura de Ponent i el Directori Literari de Ponent, una mena d’enciclopèdia sobre aquest tema.
Ha parlat de preservar i difondre l’obra literària d’autors ponentins, però em consta que també preserveu les publicacions periòdiques rellevants de Ponent.
Efectivament, la recuperació patrimonial no se cenyeix sols a l’obra literària dels escriptors, sinó també a les publicacions periòdiques, especialment les de caire artístic i literari, com ara la revista Art, o culturals, com són Lleida, Vida Lleidatana o Camins, o les que han dedicat atenció especial a la cultura, com ara el Butlletí del Centre Excursionista de Lleida. I no només de Ponent: al web de la CMT hi ha actualment, a més d’aquestes, prop d’una trentena de publicacions periòdiques de tot el territori.
Fent una ullada a la web de la CMT, he vist que també teniu un registre sonor de les veus d’escriptors catalans destacats, tant vius com ja traspassats.
Així és, la preservació tampoc no es limita als escriptors traspassats, sinó també als vius. Hem digitalitzat projectes històrics que ja existien en format analògic –sèries de discos de vinil, l’Arxiu Sonor de Poesia de Joan Colomines o els enregistraments d’escriptors catalans a la Library of Congress de Washington– i hem endegat el projecte De veu en veu, en el si del qual hem enregistrat escriptors d’arreu del territori, llegint fragments de les seves obres, sempre amb alguns d’inèdits i una poètica, entre els quals hi ha els ponentins Pep Coll, Rosa Fabregat, Xavier Macià, Jordi Pàmias, Núria Perpinyà, Jaume Pont, Jordi Prenafeta, J. M. Sala-Valldaura, Josep Vallverdú i Vidal Vidal.
La CMT també realitza publicacions. Podria explicar l’abast i el sentit d’aquestes publicacions?
Com he dit, tenim diverses col·leccions en marxa. Em fa especial il·lusió de remarcar-ne ara la Primera lliçó, per la novetat que representa en el seu plantejament, i els facsímils, que posen a l’abast manuscrits i publicacions de difícil accés. Per exemple, la CMT ha donat a conèixer el primer número de la revista Art, pràcticament desconegut, i que en el seu moment, l’any 1932 va constituir una assaig del que després havia de ser la publicació definitiva de la revista, durant els anys 1932–1936. També, dins el context dels dos simposis Màrius Torres, es van editar, aplegats en dues austeres però elegants carpetes, els reculls manuscrits i mecanoscrits, que el mateix Torres va fer en vida de la seva obra poètica.
Sobre l’obra de Marius Torres veig que no sols heu donat a conèixer el seu àmbit de creació poètica, sinó altres àmbits literaris que també va conrear. Pot donar més dades sobre com doneu a conèixer els altres àmbits creatius de Marius Torres?
Actualment, estem treballant en l’edició de l’obra completa de Màrius Torres en cinc volums que han de recollir tota l’obra literària –poesia, narracions, dietaris, articles, teatre, apunts, etc.– i la correspondència. Però no sols ens interessa Màrius Torres: també hem editat l’epistolari de Guillem Viladot i hem promogut la primera antologia monogràfica de l’obra de Miquel Lladó, a cura d’Eduard Batlle.
En l’àmbit de la difusió a l’exterior, hem intervingut en la traducció de seleccions de poemes d’Espriu a l’italià, i de Torres a l’italià, al rus, al romanès, a l’alemany i al grec. Totes aquestes traduccions s’han presentat, en col·laboració amb universitats estrangeres i de l’Institut Ramon Llull, a Nàpols, Messina, Sant Petersburg, Bucarest i Atenes, amb notable interès per part del públic autòcton. Aquesta línia de promoció a l’exterior forma part del projecte Torsimany, dedicat a l’inventari i digitalització, quan és possible, de les traduccions de la literatura catalana a altres llengües.
Es diu que per conèixer un autor cal conèixer el seu paisatge i l’entorn vital on va desenvolupar la seva vida i la seua obra. També conreen aquest àmbit?
Així ho fem, hem elaborat unes rutes literàries de Ponent que es poden seguir en línia o realitzar-les sobre el terreny gràcies a una App encara en fase de proves. De moment, disposem de rutes pel paisatge literari de Torres, Pedrolo, Fabregat, Viladot i Barceló.
Quin és el procés de treball que desenvolupa la CMT per tal de recuperar, preservar, difondre i estudiar els autors més emblemàtics de la literatura catalana?
El procés de recuperació implica la recerca de materials dels autors a biblioteques i arxius, tant públics com privats. La CMT ha dut a terme aquesta operació amb una bona colla de primeres plomes catalanes, com ara Carles Riba, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Joan Teixidor o Salvador Espriu, i, en el cas d’escriptors de Ponent, amb Agelet i Garriga —de qui es van digitalitzar diversos volums de poesia amb anotacions autògrafes conservats al seu arxiu particular—, Pedrolo, de qui vam digitalitzar gairebé cent mil pàgines de manuscrits i edicions, o Màrius Torres, els materials digitalitzats al web de la CMT del qual tenen procedències prou distants:
En primer lloc, del llegat del poeta que el seu germà, Víctor Torres, havia anat recollint de la família i dels amics més propers i que va cedir a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida, format bàsicament per cartes i manuscrits literaris de poemes, narracions, anotacions, etc.
Segonament, pel llegat de manuscrits de poemes que la directora del Sanatori de Puig d’Olena, Maria Planes, va cedir a la Biblioteca de Catalunya; també, del fons Joan Sales de l’arxiu de Club Editor; del llegat cedit pel doctor Josep Saló, el metge del sanatori que va tenir cura del poeta, a la Biblioteca del Monestir de Montserrat.
I, finalment, de diversos arxius particulars, com ara el del mateix doctor Saló.
Una cosa similar es va haver de fer per obtenir els materials d’altres escriptors com són Pedrolo o Espriu, o per aconseguir la col·lecció completa de la revista Lleida, a partir d’exemplars del Fons Romà Sol-Carme Torres de la Universitat de Lleida, de la Biblioteca de Catalunya, de l’Arxiu Històric de la Paeria i de dues biblioteques particulars.
La CMT tracta amb tres grans tipus de documents: escrits o gràfics, sonors i audiovisuals, els quals, al seu temps, poden presentar-se en suports i característiques prou diversos.
Aquests arxius són sotmesos, quan cal, a un procés de millora que consisteix a retallar les parts sobreres –marges a sang, en el cas d’arxius d’imatge, i principis i finals, en el cas d’arxius de so o de vídeo– i a netejar, en la mesura del possible, els arxius. En el cas d’arxius d’imatge, la neteja pot consistir en la millora dels contrastos, el retoc del color, etc.; mentre que als arxius de so s’apliquen processos de compressió de so i de reducció de soroll i hiss, de clicks i pops, etc. Els arxius resultants, que serien els que es farien servir per a futures edicions facsímils en paper o en CD i DVD, es guarden en format TIFF, WAV i AVI, respectivament, sense compressió.
En posar els arxius a disposició del públic, el que es persegueix és, a més de la difusió del coneixement d’aquests materials del patrimoni literari català, la promoció del seu estudi. De fet, a banda de la recerca pròpia dels membres de la CMT, el material s’utilitza com a eina didàctica en la docència, a partir de la qual es proposen treballs acadèmics d’índole diversa.
Parlem ara de l’abast de la web de l’EMT. Pot explicar el seu contingut i què en destacaria?
Aquest part del nostre web disposa dels quatre àmbits: la literatura a Ponent, l’obra de Màrius Torres, el Directori Literari de Ponent i els Espais Literaris de Ponent.
El primer apartat és una introducció descriptiva i històrica a la literatura de Ponent a càrrec d’Enric Falguera, presentada en quatre períodes: segle XIX, “Els primers intents de cohesió. Renaixença i Modernisme”; primer terç del segle XX, “La plenitud del noucents”; el temps de la dictadura, “Els anys grisos del franquisme”; i el darrer quart del XX, “La recuperació de la normalitat”. Tot el text es pot descarregar en format PDF. També acull una molt sumària i indicativa bibliografia que conté les visions de conjunt i reculls d’articles més significatius i les monografies més importants sobre les primeres plomes ponentines.
El segon àmbit de l’EMT el constitueix una sèrie de pàgines dedicades al poeta insígnia de Lleida, a càrrec dels especialistes Salvador Escudé i Margarida Prats. Cadascuna d’aquestes pàgines desenvolupa una imatge global i detallada de la persona i de l’obra de l’escriptor. Als dos primers apartats, “L’home i L’obra”, es fa una presentació de la trajectòria vital del poeta i una explanació de la seva trajectòria literària, respectivament.
L’apartat “Els textos” aplega els enllaços als materials de l’autor continguts al Corpus Literari Digital, mentre que l’apartat Un paisatge enllaça amb la informació de l’àmbit “Espais Literaris de Ponent”.
Finalment, “Bibliografia i enllaços presenta”, d’una banda, les referències bibliogràfiques, classificades en diversos grups: visions generals, estudis sobre l’obra, sobre el llegat i sobre aspectes puntuals i diversos i subgrups, per tal de facilitar-ne la consulta; i, de l’altra, enllaços als webs més importants on es pot trobar informació sobre el poeta. També, amb voluntat d’oferir algunes mostres de la poesia de l’autor, l’apartat inclou un epígraf de “Textos a la xarxa”, amb una llista de textos, amb els respectius enllaços, que es poden llegir transcrits en diferents webs.
L’àmbit “Directori Literari de Ponent”(DLP) és un catàleg exhaustiu, de caràcter enciclopèdic, amb accés a pàgines explicatives, del mateix EMT o externes, dels fets literaris –autors, obres, etc.– de Ponent. Les entrades dedicades a publicacions periòdiques i obres, disposen la informació en quatre epígrafs, corresponents a la descripció, la història, el ressò i la bibliografia. Quan ha estat possible, s’hi han inclòs les opinions dels protagonistes a través de la transcripció d’una entrevista, com és el cas de Jaume Pont a l’entrada Quaderns de Ponent o de Josep Borrell, en les entrades corresponents als seus llibres de caire historiogràfic. Totes les entrades que no enllacen amb pàgines externes han estat redactades ad hoc.
El darrer àmbit del web, Espais Literaris de Ponent, vol aglutinar una sèrie de propostes de rutes literàries pel territori ponentí, classificades per autors i per comarques.
En preguntes anteriors ens ha parlat del Corpus Literari Digital, que podem trobar al web de la CMT, voldria que ens explicara amb més detall el seu contingut i el seu objectiu.
El projecte Corpus Literari Digital (CLD) sorgeix de la convergència de diversos interessos acadèmics al voltant del concepte de patrimoni literari, amb l’objectiu, com ja he dit, de la seva recuperació, la seva preservació, la seva difusió i el seu estudi, a través de la digitalització. Un patrimoni literari constituït pel conjunt de documents –escrits, gràfics, sonors i audiovisuals– que testimonien l’existència dels monuments que són les obres literàries: autògrafs –manuscrits i mecanoscrits–, quaderns de notes i proves d’impressió, edicions originals, publicacions periòdiques, enregistraments amb la veu dels escriptors i enregistraments audiovisuals amb la imatge dels escriptors. Aquesta tipologia determina les cinc seccions de què consta el CLD i : Manuscrits, Biblioteca, Hemeroteca, Fonoteca i Videoteca.
El CLD sorgeix de la necessitat de localitzar, unificar i digitalitzar, amb vista a la seva conservació, col·leccions i fons literaris de gran valor patrimonial, avui dia dispersos en biblioteques i arxius públics i privats. El seu objecte, més concretament, és el patrimoni literari dels autors de tots els territoris de parla catalana, la qual cosa confereix al projecte un abast pancatalà.
Per afavorir-ne la difusió, el CLD ha creat un espai virtual en què tot aquest material esdevé consultable i, mitjançant aplicacions informàtiques, els seus continguts són accessibles als investigadors i al públic en general. Dins l’espai virtual s’ha constituït, a més, una gran base de dades a partir de l’inventari i la catalogació dels textos dels llibres, els autògrafs, les revistes i els enregistraments digitalitzats i incorporats al projecte. Aquesta base de dades textual vol ser un instrument que promogui la recerca de qualitat sobre el nostre patrimoni literari.
Podria posar-nos un exemple de què podríem trobar al CLD i quina és l’operatòria de consulta que cal fer servir?
La més completa, perquè fa possible una combinatòria de paràmetres més complexa, és sens dubte a través del Cercador, que permet fer diversos tipus de consultes: Cerca de textos i Cerca d’obres. Els dos tipus atenyen els materials sobre els quals es durà a terme la cerca: sobre els títols de les obres o sobre els dels textos que aquelles contenen. En ambdós casos, per materialitzar la cerca sols cal “interpretar” el que diu la pàgina del cercador.
Els altres dos tipus de cerques Cerca guiada i Cerca avançada, atenyen sobretot el procediment d’obtenció de resultats, més que no pas els resultats mateixos. La cerca guiada proporciona dreceres per a les cerques més habituals, està construïda com un diàleg entre l’usuari i el motor de cerca del CLD, de manera que la interfície va acompanyant l’usuari en cadascun dels passos que dona i va canviant en funció de l’opció que vagi seleccionant consecutivament.
Però bé, jo convido els lectors que s’atreveixen a entrar en la web i fer la cerca que els interessi, i descobriran que és més intuïtiva del que jo ara puc explicar.
Quins projectes tenen pensat desenvolupar properament?
Estem treballant en un Diccionari d’ús de recursos retòrics que, tot i que incomplet, ja està en línia, la novetat del qual està en que permet fer cerques per termes però també per procediments. També tenim a mig fer el projecte Archiva litteraria, que, de moment, inventaria els arxius on hi ha fons d’escriptors, organitzats per autors i per entitats. I encara romanen per encetar dos projectes que no depenen exclusivament de la CMT: la Creació d’un Centre de documentació i estudi del patrimoni literari de Ponent, així com l’establiment d’un recorregut senyalètic per la ciutat de Lleida i per la resta d’espais literaris del territori de Ponent.
Per accedir a tot el contingut web de la Càtedra Marius Torres, ací teniu l’enllaç a la web.
