Pau Grau va fer un tomb professional ara fa cinc anys i ha aconseguit fer d’una passió el seu ofici. Després d’haver passat per distints mitjans de comunicació, d’haver treballat com a guionista per a la televisió pública valenciana i d’haver exercit a l’àmbit de la comunicació institucional a l’administració local i europea, a hores d’ara està al capdavant de la llibreria Detroit d’Alcoi.
Detroit és una llibreria de barri? Podríem dir que sí, però és molt més. S’ha convertit en un espai de trobada —de la comarca i de més enllà— amb els llibres, però també amb les autores i els autors que els han escrit. Cal destacar, a més, que la llibreria disposa d’una agenda periòdica d’activitats de nivell, entre les quals trobem presentacions de llibres, sessions de club de lectura, tallers de dibuix per als més menuts, contacontes i altres activitats relacionades amb els llibres, que l’han posicionat com un punt de referència al mapa valencià.
Parlem de llibres i del sector amb Pau Grau.
Comencem fent un poc d’història. Detroit Llibres va obrir les portes l’any 2017. En aquell moment no estaves al capdavant del projecte. Com va sorgir la possibilitat de fer-te’n càrrec?
En efecte, la llibreria és un projecte engegat per Tòfol Cabeza i Felip Pineda, que es va posar en marxa el 2017. L’any 2020 ells volien fer un gir a la seua vida, i jo també. Després d’un temps d’adaptació, de transició i de transmissió de la gestió, en què van estar al meu costat, em vaig fer càrrec del projecte al setembre de 2020.
Detroit és el que és gràcies a les arrels que van plantar i van fer créixer. Havien fet un treball de primera. El projecte ja tenia una imatge definida, una clientela fidel i hi havia un posicionament manifest, i amb això tot va ser més fàcil.
T’havies proposat abans la possibilitat de ser llibreter?
Ser empresari no, però treballar en una llibreria sí. Els llibres són una de les meues passions i sempre que he tingut la possibilitat he visitat llibreries; quan vaig de viatge també, clar. En recorde un per Europa en què ens vam moure de l’itinerari més del que és aconsellable per visitar la llibreria Dominicanen a Maastricht. Què t’he de dir? Soc un enamorat dels llibres.
I com defineix un llibre un enamorat d’ells?
Un llibre és una parcel·la petita de vida, un artefacte on és encapsulada. Vull dir, tot el que té la vida, tots els conceptes més amples d’allò que succeeix: les vivències, els coneixements, les emocions —bones i dolentes—, els gustos, l’ètica i l’estètica, està a les planes d’un llibre.
Tornem a la llibreria, si et pareix. El nom és ben original. Com va sorgir?
Sí, és una història curiosa. Resulta que a Detroit hi ha una avinguda amb el nom d’Alcoi. Per tant, per què no hi pot haver a Alcoi una llibreria amb el nom de Detroit? Quan em vaig fer càrrec de la llibreria, evidentment, vaig voler mantenir el nom, que ha esdevingut una marca pròpia. A sobre, com a particularitat, Alcoi i Detroit tenen una imatge comuna de ciutats postindustrials vingudes a menys que necessiten reinventar-se. Així que tot encaixa.
Què és el millor que té gestionar Detroit?
Moltes coses. Malgrat que gestionar un negoci genera maldecaps, sens dubte el bo i millor és la clientela, tota la gent bonica que ens visita periòdicament.
No tenim regals, ni productes de papereria, ni premsa, ni revistes i és per això que la clientela està molt focalitzada al món dels llibres. M’agrada dir que gràcies a ells em reconcilie amb la humanitat.
De fet, per a la vostra clientela entrar a Detroit és entrar a casa. Crec que l’equip de persones que la conformeu és decisiu per aconseguir-ho.
Sense cap mena de dubte. Si els nostres clients són el rovell de l’ou, també ho és l’equip de la llibreria. Andreu Valls, Toni Blanes, Pablo González i Lirios Bou. Tots encaixen i es complementen a la perfecció.
Andreu és un bibliòfil molt entés en clàssics, en filosofia i té molta experiència al sector llibreter i en la gestió dels espais. Toni té un do de gents insuperable i gràcies a ell tenim una secció complementària de música ben nodrida. Pablo és molt bo en tot allò que no es veu: la logística, la gestió de processos, l’emmagatzematge. I Lirios és una especialista en llibre il·lustrat i infantil, amb qui havíem col·laborat prèviament. I abans d’ells estava també Àgueda Vitoria.
Estem davant d’un projecte que fa sis anys va rebre el Premi a la Llibreria Més Innovadora per part de la Generalitat Valenciana. Quin és l’esperit i la filosofia que segueix la llibreria?
Parafrasejant Woody Guthrie, el nostre objectiu com a llibreria és destruir el feixisme. I ho fem amb els llibres, posant la cultura a l’abast de tothom, perquè un llibre és així mateix un element d’entreteniment, molt més econòmic que altres.
Un llibre et fa pensar i ser una persona crítica. I nosaltres ajudem a aconseguir-ho, també, generant un espai de trobada entre lectors i entre ells i els escriptors. Hem generat un espai per compartir, un indret de col·lectivitat per fer front a la individualització estúpida a què ens ha dut el postcapitalisme.
En aquest sentit, estic segur que afavorir la nostra llengua és una manera d’aconseguir-ho.
I tant que sí. Hi ha qui diu que el que hem aconseguit és revolucionari: tractar la nostra llengua amb normalitat. A sobre que el català és la llengua d’ús vehicular a la llibreria en matèria d’atenció, comunicació interna i externa o d’activitats que organitzem, està al mateix nivell que el castellà quant a exposició de llibres.
Mai està a un segon nivell. M’explique. Si apareix una novetat editorial que està en ambdues llengües, la tenim exposada per igual, tant en castellà com en català. De vegades és difícil, ja que hi ha editorials i distribuïdores que prioritzen els llibres publicats en castellà, però a còpia de fer-los-ho saber ens envien les novetats en ambdues llengües.
De debò, això és de reconéixer. Quin percentatge teniu de llibres en català a la llibreria? És equiparable a les vendes?
En el nostre cas, van en paral·lel. En concret, les vendes que tenim en català són aproximadament del 45% sobre el total. Aquest percentatge és equiparable a la provisió que tenim de llibres. Crec que és un indicador molt bo.
Vull destacar que aquesta proporció s’incrementa en el cas dels llibres infantils fins al 65% de les vendes, que són en català. És clar que Alcoi és una zona del domini lingüístic del català i això ajuda.
L’enhorabona. Són unes dades excel·lents. Entenc que tenir un bon planter d’autores i d’autors en la nostra llengua ajuda. Quins són els autors més venuts?
En tenim molts i bons. M’agradaria contestar-te en clau local si em deixes, atés que Alcoi és una excepció. M’explique. Fins fa poc teníem un sector industrial molt potent amb editorials i impremtes que han desaparegut a poc a poc, però no hem perdut la font principal: les escriptores i els escriptors, autors —com bé saps—, que treballeu, que escriviu, al marge del sector editorial local, perquè ja no existeix, però que no heu deixat d’escriure perquè és el que vos estimeu fer.
Tenim Natàlia Gisbert, que enguany és un autèntic fenomen. Tenim Silvestre Vilaplana, de qui sempre ens pregunten quan publicarà un nou llibre. Tenim Francesc Gisbert, que no para d’escriure i publicar en tots els gèneres. Tenim Jordi Raül Verdú, que té un públic molt atent al que fa. I molts més. I ho fan en la nostra llengua i guanyen premis. I si no en guanyen, publiquen igualment. El seu compromís és amb les lletres i amb la llengua.
Les xifres estableixen que hi ha hagut un increment lector els darrers anys al País Valencià. En el vostre cas, l’increment ha sigut també en lectors i vendes en la nostra llengua?
Sense cap mena de dubte. El creixement any rere any no és espectacular, però sí continu.
Una apreciació: no és tan sols que s’haja incrementat el volum de vendes a la llibreria, sinó que la lectura en la nostra llengua, especialment, entre els més joves, s’ha normalitzat. I entre les famílies castellanoparlants també, que ens visiten i compren a la xicalla els llibres en català perquè són sabedores que els ajuda a formar part de la nostra societat en plenitud i els facilita l’aprenentatge d’altres llengües així mateix.
Nosaltres oferim les novetats en les dues llengües quan és possible i això fa que molta gent que mai es pararia a pensar si existeix edició en català, acabe llegint el llibre en la nostra llengua. A més, tenim les edicions de la nostra literatura que són en català, i són molt sol·licitades.
Tot apunta que les dones són les més lectores. És així?
Absolutament. Llegeixen més i, especialment, aprofundeixen més en les temàtiques. És a dir, els homes consumeixen més lectures de masses, en canvi, les dones busquen altres narratives. I si els interessa el tema, elles van més enllà, aprofundeixen, com et deia. Un llibre les du a un altre, moltes vegades d’una novel·la a un assaig sobre la temàtica que tracta la novel·la que acaben de llegir.
Com a norma general, les lectores són unes tastaolletes interessades en noves lectures i gèneres i, a més, són les que més participen en les activitats de la llibreria.
Els darrers anys hi ha hagut la revolució feminista, tenim més autores que mai, nombroses publicacions de temàtica feminista…, tot plegat fa que elles tinguen més interés per la cultura.
A banda de llibres, sou un espai que heu sabut diversificar l’oferta. Com a mostra, la música té un lloc a Detroit. Per què?
És una oferta complementària que posem a l’abast de la gent. En el cas de la música —com ja hem comentat— hem ampliat la secció pel fet que tenim la persona idònia, Toni, que és un melòman, i perquè existeixen artefactes culturals que combinen lletra i música.
Recentment, en concret, el llibre-disc Versos a la vietnamita de Pau Alabajos i Petricor de VerdCel i, els darrers anys, Yes future de Los Chikos del Maiz o Convocatòria de Feliu Ventura. També tenim una secció ben nodrida de llibres de música de tots els estils.
Per tant, volíem tancar el cercle amb una secció menuda, però interessant, de vinils. A Alcoi no hi havia cap botiga de venda de vinils i vam voler cobrir aquell buit. Vam contactar amb distribuïdores diverses i ens fa molta il·lusió disposar d’aquesta oferta.
I vos heu convertit també en un espai de dinamització cultural, amb una agenda periòdica ben atapeïda. Com la conformeu?
Sempre he sigut de l’opinió que una llibreria no és un comerç, sinó un agent cultural. Tenim una agenda mensual d’activitats com són contacontes, tallers d’il·lustració, clubs de lectura i presentacions de llibres. La conformem bàsicament amb les propostes que ens formulen perquè som un espai obert a la col·laboració, i també amb altres que propiciem.
Duem a terme moltes activitats en col·laboració amb entitats com ara la Universitat d’Alacant, la Mútua de Llevant o les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi, organitzades pel Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, l’Ajuntament d’Alcoi, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora de l’Alcoià-Comtat pel Valencià.
I voldria destacar que moltes de les activitats les fem de la mà d’altres llibreries locals. El teixit dels llibreters d’Alcoi és dinàmic i col·laboratiu.
En aquest sentit, heu engegat projectes engrescadors per a les famílies, dirigits als més menuts com ara Petit Detroit. En què consisteix?
Petit Detroit és d’eixos projectes de què estàs ben orgullós d’haver llençat. És un espai pensat per a la xicalla, una oferta per a les famílies. Tots els mesos mantenim una data a l’agenda que barreja un taller de creativitat impartit per Lirios Bou i un contacontes dirigit per Ruth Ponsoda, d’El Sarnatxo Animació.
És un projecte que vam engegar a proposta de Lirios i que a hores d’ara roda a soles. S’ha consolidat i ha permés que molts dels menuts que participen tornen dies després i s’interessen per la lectura.
Per acabar. Diuen que diuen —i és veritat—, que un bon llibreter —i una bona llibretera, clar— és un prescriptor excel·lent de lectures. Quedar-se amb pocs títols és força difícil, però quins destacaries dels publicats al llarg del primer semestre de l’any?
Cert, això és ben complicat, però ho intentaré. Ho fem com si fos una llista?
Em pareix perfecte. Tu fas saber i jo relate. Per cert, pots motivar la resposta —breument—, si ho consideres necessari.
Doncs, ací va una tria, feta així com així:
L’home de la casa, d’Enric Pardo, és una delícia, un caramelet per als qui ens agrada llegir.
La vida del llibreter, d’A.J. Fikry, que m’ha tingut absolutament corprés, fins i tot després d’haver-lo llegit.
James, de Percival Everett, que ha guanyat el Pulitzer. Poca broma.
El cuerpo de Cristo, de Bea Lema, que va guanyar el Premi Nacional de Còmic. Poca broma, també.
El riu ve crescut, de Maria Beneyto, que ha estat recentment traduït al català. Ella és la nostra Escriptora de l’Any.
Terminus, de Joan Benesiu, que és d’una profunditat admirable, una joia, com tot allò que escriu.
Pau, crec que haurem de deixar-ho ací. Amb aquests sis llibres a sobre la taula. Espere que hages gaudit de la conversa.
Un plaer retrobar-nos, com sempre.
