Si més no, hi ha indicis per a sospitar-ho. Parlant més concretament de les Biblioteques Públiques de l’Estat, que –el nom ja ho diu– són propietat de l’Estat, però les gestiona directament la Generalitat Valenciana, hi hem pogut detectar algun indici sorprenent que, si tenim en compte antecedents i context, fan malpensar. Moderadament, això sí.
Val a dir que n’hi ha quatre al País Valencià, de BPE: les de València, Alacant, Castelló de la Plana i Oriola, unes biblioteques que, per entendre’ns, reben anualment entre més de 43.000 i més de 240.000 visites –persones que consulten llibres, participen en les activitats, demanen llibres en préstec, estudien o, simplement, llegeixen–, per donar només les dades d’Oriola i València –respectivament. Són biblioteques importants.
Les informacions segures que ens han arribat són que, des de començament d’any, no s’ha vist arribar llibres nous a cap de les quatre biblioteques de l’Estat. Així, es pot constatar també que les comandes que fan els usuaris per a adquisicions de llibres actualment no disponibles no s’atenen i que els grups de lectura que depenen d’aquestes BPE s’han de limitar, pel que fa a disposició de títols a llegir, al préstec interbibliotecari, sense possibilitat de fer cap compra.
Sembla que això no havia passat mai.
Per pura lògica, d’aquest estat de coses hauria de respondre la cap del Servei del Llibre i Biblioteques, senyora Lucía Martí Barrera, persona gens popular entre els qui l’haurien de conéixer, en el sentit que passa per desconeguda allà on podríem esperar que la seua presència fora habitual.
Es pot considerar com a interessant, o simplement suggeridor, que a la Guia de persones de la Generalitat no hi aparega adscrita a Avinguda de la Constitució, 284 –Sant Miquel dels Reis, que és on té la seu el Servei del Llibre–, sinó a la Plaça de Nules, 2: la seu de la vicepresidència que ara mateix ocupa el senyor Barrera Simó, Don Vicente.
Tot això que comentem no té per què ser, necessàriament, una qüestió ni de barreres ni de pura barra. Podria ser, només, un cas de pura casualitat i no, necessàriament, un pur cas com un cabàs.
No vull acabar l’article sense una bona notícia, que puga induir a un cert optimisme entre els lectors: de moment, a les BPE, les revistes no es toquen.
Tot això, de moment i prou.
