La naturalesa és per si mateixa dual i això implica que qualsevol fenomen per si sol no constitueix una realitat sencera sinó només la meitat d’una realitat. És a dir, tot procés natural incorpora dues fases contràries que fonamenten un situació dualista. El dia i la nit, la mort i la vida, són binomis que mantenen una simetria inqüestionable. El bé i el mal, o l’ésser i el no-res, també serien exemples, però aquests, integrants d’una dualitat de més complexa distinció. I això és degut al fet que vivim en un sistema binari, a voltes simètric i d’altres amb relacions irregulars entre ambdues parts. Així doncs, a cada forma correspon l’anàloga i la contrària. Com per exemple, al moviment li correspon el repòs; a l’evolució, la involució, i a partir d’aquestes dicotomies es forma una totalitat dins d’una mena d’equilibri que es troba en mig dels dos pols. Un equilibri al qual, al capdavall, donem categoria de veritable realitat.
El misteri d’aquests dualismes sobresurt quan es contraposen les dues forces, siguin físiques o espirituals, atès que totes elles posseeixen un sentit. Des d’un punt de vista filosòfic, es pot dir que la connexió de tesi i antítesi ens dona la síntesi. I és que en els sistemes místics l’antítesi és el complement de la tesi i no pas la seva negació. Serveixi d’exemple el binomi el blanc i el negre, anomenat per l’orientalisme com a Yin-Yang. Un duet limitat gràficament dins un cercle que dona un sentit d’estabilitat i que, alhora, genera un sistema ternari anomenat Tao. D’aquesta manera la síntesi d’un sistema, un tercer terme que justifica i dona sentit al dualisme, serà la generació d’un nou misteri.
Uns volums que es mouen sota el paraigua d’una dicotomia a partir de la qual diferents poetes exploren la síntesi que se’n pugui derivar. El primer número d’aquesta col·lecció, publicat a finals de 2021, porta per títol de Dolor/Plaer; el segon, el d’Ànima/Cos, el 2022; i ara es presenta el tercer.
Aquest prolegomen treu cap a parlar del projecte que l’editorial Papers de Versàlia està duent a terme des de fa tres anys en la col·lecció anomenada Àlbum Versàlia. Es tracta d’uns volums que es mouen sota el paraigua d’una dicotomia a partir de la qual diferents poetes exploren la síntesi que se’n pugui derivar. El primer número d’aquesta col·lecció, publicat a finals de 2021, porta per títol Dolor/Plaer; el segon, el d’Ànima/Cos, el 2022; i ara es presenta el tercer, que dona motiu a aquest article i que porta per títol el binomi Paraula/Silenci. Cada volum està dividit en tres parts diferenciades, una estructura poc habitual atès que no és un llibre de poesia a l’ús, sinó més aviat un gènere literari a mig camí entre l’assaig i la lírica.
Àlbum Versàlia és una col·lecció que complementa i amplia les publicacions que des de 2001 edita Papers de Versàlia, com són: Zona blanca, una col·lecció de llibres de poesia actual, i La Galeria, on es presenta obra plàstica acompanyada de poemes. I encara una tercera, la col·lecció Quaderns de Versàlia, amb 10 volums monogràfics dedicats a grans poetes universals, el primer d’ells a Rilke.
Zona blanca, una col·lecció de llibres de poesia actual, i La Galeria, on es presenta obra plàstica acompanyada de poemes. I encara una tercera, la col·lecció Quaderns de Versàlia, amb 10 volums monogràfics dedicats a grans poetes universals.
El llibre Paraula/Silenci ve encapçalat per una primera secció que porta per títol “Caplletres”, on dos reconeguts poetes, Ada Salas i Carles Camps Mundó, reflexionen sobre la dicotomia de referència amb una anàlisi assagística i també poètica.
La part troncal del llibre, que porta per títol “Antologia”, té per objectiu donar resposta a la pregunta: com interpretar un poema seguint els vectors de la dualitat estipulada? Consisteix, en primer lloc, en una selecció de diversos poemes que tenen punts de contacte específics amb la “paraula” i el “silenci”, de poetes universals com ara Nelly Sachs, Eugene Guillevich, Gonzalo Rojas, Riba, Vinyoli, Ungaretti, Szymborska, Pasternak…, entre altres. A partir d’aquest selecció cada un dels més de trenta poetes participants en el projecte, com a bons lectors que són, en fan una lectura personal. Entre ells hi trobem Arnau Pons, Xavier Mas Craviotto, Josep M. Fulquet, Ricard Ripoll, Francesc Parcerisas, Susanna Rafart, Manuel Rico, Xavier Ferré, Xènia Dyakonova, Jordi Vintró, Miquel-Lluís Muntané…
En la tercera secció, “Inèdits”, tots els poetes participants ens ofereixen poemes originals basats en la dialèctica proposada.
El volum està il·lustrat amb 27 dibuixos del reconegut artista marroquí Khalid El Bekay, llicenciat en Belles arts per la Universitat de Barcelona en l’especialitat de gravat. Les obres del Bekay exposen una cruïlla de cultures, un fòrum de pensaments i sensacions.
Té per objectiu donar resposta a la pregunta: com interpretar un poema seguint els vectors de la dualitat estipulada? Poemes que tenen punts de contacte específics amb la “paraula” i el “silenci”, de poetes universals com ara Nelly Sachs, Eugene Guillevich, Gonzalo Rojas, Riba, Vinyoli, Ungaretti, Szymborska, Pasternak…
Paraula i silenci són dos conceptes que entronquen directament amb la creació literària. Els texts que llegim en el llibre incideixen en la dialèctica que s’estableix entre aquests dos pols. I com ja he comentat al principi d’aquest article, el que personalitza aquest projecte és el descobriment de noves mirades, de noves síntesis, el que com, a tall d’epifania, ens ofereixen cada un dels poetes després d’haver analitzat les experiències que els provoca la dicotomia de referència. Revelacions que han sorgit de la lectura de poemes d’altri i que ens parlen de l’experiència del silenci imposat, o de l’excés de paraules que ens aboca al silenci, i de la negació de l’existència del mateix silenci, o del silenci com un lloc on descansa la paraula, del crit com una paraula abans del silenci etern, i de l’escriptura que neix de l’absència o de les paraules emeses en silenci en la ment del lector… Visions molt personals que ha provocat en ells aquest diàleg d’oposats. Una proposta, en definitiva, original i molt engrescadora.
Com a petita mostra, podeu escoltar la lectura d’un dels poemes que ha estat motiu d’anàlisi: “Jeszcze” –Encara– de Wislava Zymsborska, integrat en el seu poemari Crida al Yeti, de 1957. El comentari del poema, així com la traducció, és de Xavier Ferré. Llegeix el poema, en versió original, la rapsoda Joanna Bociag:
