Bromera fa 40 anys en un panorama de “Reflexió i maduresa, molt positiu”, segons ha dit la seua directora general Sandra Capsir en la roda de premsa de presentació de les novetats de l’editorial valenciana. Des de 2023 és propietat del Grup Planeta, un gegant de les indústries culturals que és responsable entre d’altres de la Casa del Libro o de Atresmedia. No obstant això, qui s’encarrega de fer-ne els llibres, els escriptors i escriptores, asseguren que no han notat cap canvi amb el dia del llibre al cantó del carrer.
L’acte va tindre lloc a Culaccino Espacio Creativo, al barri de Russafa de València. Hi van participar Capsir; Susana Lliberós, editora de literatura adulta; Andrea Bella, editora de literatura infantil; les escriptores Elvira Cambrils i Carme Cardona; la il·lustradora Ame Soler, autora de la part gràfica de Mediterrànea; i l’escriptor Vicent Marco, responsable del segon volum de A fer la mà! Passatemps valencians.
Capsir va remarcar el pes adquirit per Bromera en aquestes quatre dècades. “Bromera és el primer èxit editorial professional amb més de 3.000 llibres en valencià. El futur ha de seguir igual. Hem aplegat on les institucions no han aplegat”, va afirmar. La directora general també va insistir que el projecte continua ferm malgrat que les dificultats dels últims anys i va defensar la continuïtat d’una línia editorial centrada en la millor literatura en valencià.
Andrea Bella va destacar que el nou catàleg ofereix propostes “per a tots els gustos i públics”. Entre les novetats més singulars figura Mediterrànea, un llibre il·lustrat basat en la cançó de La Fúmiga. L’obra incorpora la lletra del tema i un relat protagonitzat per Sara, una xiqueta que vertebra la narració. Ame Soler, coneguda també com a Tres Voltes Rebel, va explicar que el projecte li generava una gran “responsabilitat”, però va defensar que és una manera de “parlar de la nostra cultura fugint dels tòpics”.
Bromera també va reservar un espai destacat per a la narrativa per a adults. Carme Cardona va presentar Les síl·labes del teu nom, una novel·la ambientada a València i en municipis com Vilamarxant (el Camp de Túria), Llíria (el Camp de Túria) i l’Eliana (el Camp de Túria). L’autora va reivindicar que “el nostre paisatge pot ser literari” i va definir l’obra com un “true crime a la valenciana” amb presència de cercles polítics, sectes, rituals satànics i altres zones fosques de l’entorn més pròxim.
Elvira Cambrils va donar a conéixer Gramàtica dels gira-sols, una novel·la amb què s’acosta críticament a la institució familiar. L’escriptora va defensar que la família és sovint presentada com una estructura sòlida i permanent, però també com el nucli de molts conflictes. Cambrils va aprofitar la seua intervenció per a reclamar més polítiques de foment lector. “S’han de crear lectors”, va resumir.
Vicent Marco va presentar el segon volum de A fer la mà! Passatemps valencians, amb il·lustracions de Raúl Salazar. L’autor va emmarcar el llibre en una “tasca bàsica”: garantir que el valencià també estiga present en els espais més quotidians, inclosos els jocs i els passatemps. Marco va remarcar que aquests continguts permeten aprendre “sobre nosaltres” i ajuden a estimar i difondre el territori.
Planeta manté el model de Bromera, segons autores i editorial
L’entrada de Bromera en el Grup Planeta en 2023 no ha alterat, segons van assegurar les persones participants en la presentació, ni el funcionament editorial ni la relació amb els autors. Elvira Cambrils va afirmar que no ha notat “cap diferència”, mentre que Ame Soler va valorar positivament el tracte rebut per Bromera després d’haver tingut males experiències amb grans segells. Lliberós, per la seua banda, va remarcar que una de les seues exigències en incorporar-se al projecte va ser “tindre una especial cura dels autors”.
Marco va aprofitar la reflexió per a lamentar la pèrdua de poder valencià en sectors clau i va advertir que editorials, bancs i mitjans no són majoritàriament valencians. També va recordar la fragilitat del sector cultural i va assenyalar que “ningú pot viure de fer literatura en valencià”. Capsir va recollir aquesta idea i va reivindicar la necessitat de consolidar espais propis de decisió. “Els valencians hem de reivindicar llocs de poder”, va afirmar. La directora general també va defensar que hauria de ser motiu d’orgull que un gran grup invertisca en una editorial valenciana.
Capsir denuncia l’absència d’un sistema de compra per a biblioteques
Sandra Capsir va estar preguntada pel sistema de compra de les biblioteques. La directora general de Bromera va apuntar a les mancances estructurals del sector del llibre al País Valencià i la inexistència d’un mecanisme estable de compra pública per a biblioteques. Va lamentar que “no existeix un sistema de compra de llibres a biblioteques com sí que hi ha a altres autonomies” i va definir aquesta situació com “una assignatura pendent”.
Capsir va emmarcar aquesta crítica en la defensa de la tasca feta per l’editorial durant quaranta anys, assegurant que Bromera ha arribat “on les institucions no han aplegat” en la promoció de la lectura i de la llengua. La responsable de l’editorial va insistir, a més, que Bromera continua “al costat de l’AVL i Escola Valenciana”, tot recordant que el projecte combina compromís cultural i estructura empresarial. “Som una empresa i no som una ONG”, va concloure.
