L’assagista i poeta Enric Sòria publica Et tornaré a veure. (Apunts sobre cinema, 1910-1945), una autèntica enciclopèdia del cinema amb més de mil pel·lícules recopilades a través de dos volums que veuen la llum amb el segell de la Institució Alfons el Magnànim. Un recull de films de quasi cinc dècades de producció internacional acompanyats d’un comentari individualitzat a manera de compilació crítica.
La selecció i els comentaris de les obres aplegades en els dos volums naixen, en paraules de l’autor, “d’una cinefília adepta, veterana i consistent, al llarg de tota una vida”. Una afició que Enric Sòria ha cultivat des de la infantesa en una família vinculada al cinema i que s’ha desenvolupat i completat en la seua edat adulta. Una cinefília que conserva en l’actualitat i que ha fet que redacte vora 9.000 targetes de tantes altres pel·lícules, en què registra la fitxa tècnica, l’argument i els comentaris que li permeten recordar l’experiència cinematogràfica.
Et tornaré a veure és, per tant, assenyala l’editorial, “un exercici de generositat del seu autor, disposat a oferir, a totes aquelles persones que s’acosten al text, la seua vivència i la seua experiència cinematogràfica”. Els textos són “un constant espòiler”, ja que descriuen l’argument i els detalls de cada pel·lícula, però únicament a través de l’argument es pot arribar a conéixer i comprendre l’opinió crítica i formada d’Enric Sòria.
Les més de mil fitxes que componen la selecció s’organitzen alfabèticament segons l’any d’estrena, de manera que es pot fer un seguiment cronològic. A més, el llibre es completa amb un índex alfabètic que permet trobar ràpidament una cinta concreta per a buscar-ne fitxa.
“Una obra de consulta en la qual trobar pel·lícules que formen part de l’experiència vital d’Enric Sòria, però també en la qual retrobar films que podrien compartir-se en qualsevol vivència per la història cinematogràfica”, indica El Magnànim. “Perquè les pel·lícules recollides demostren que el cinema, a més de contar històries, permet narrar les històries pròpies, la vida a través d’imatges, i això és motiu suficient per tornar-les a veure”, conclou.
