Josep Jordà Sala (Beniarrés, 1994) és arquitecte i s’ha especialitzat amb el màster de Conservació de Patrimoni a la Universitat Politècnica de València. El 2017 va presentar el treball final de carrera Proposta de protecció del nucli urbà de Beniarrés. Estudi previ, un inventari descriptiu que analitzava els acabats exteriors i interiors de les cases i que establia les tipologies d’habitatges tradicionals de la localitat del Comtat. Des de l’any passat col·labora amb l’ACFA (Associació Cultural Font de l’Albi), de Xert (el Maestrat), en la classificació de les tipologies d’habitatges xertolins. Aquesta setmana l’ACFA i Josep Jordà han fet pública la casual descoberta de vora 500 m lineals de murada i de més de nou torres que corroboren la delimitació d’un recinte emmurallat completament desconegut. Abans de la conferència i de la visita guiada que oferirà demà a Xert, Josep Jordà, encara acabant d’enllestir l’exposició, sincer, demostra com en poc temps ha adquirit una coneixença ben aprofundida de la localitat d’estudi i no deixa d’insistir en la importància de conscienciar la ciutadania del tresor arquitectònic i històric ocult.
Anàveu cercant models d’edificació de les cases i heu acabat descobrint el conjunt emmurallat de Xert?
Com que una de les qüestions que buscàvem eren les cases amb naia, calia entrar dins per reconèixer-les i descriure-les. I en entrar és quan ens hem trobat el que no esperàvem.
Potser ens podríeu avançar quina conclusió traieu de les visites a les cases i quines són les tipologies de cases que heu detectat a Xert?
El Poble Vell de Xert té una sola tipologia, que és la casa catalana de conquesta. És una casa fosca en què l’única obertura és la façana. No té pati. Sol tindre tres navades. I, de parcel·lari, les més antigues, són de 4,5 m de façana per 10 m de fondo, que va variant entre 8-12 m, segons on es trobe. Per tant, la parcel·la sol estar entre 50-65 m2. Atenent al que explica Vicent Rosselló Verger en el llibre Viles planificades valencianes medievals i modernes, es tracta de la mitjana de les parcel·les dels nuclis històrics de Traiguera, Càlig, la Salzadella o les Coves de Vinromà, que es prenen de referència per proximitat.
La casa té el corral en la planta baixa: la primera navada és el punt d’accés, l’escala està enmig de la casa i la divideix en dos, i al fons està el corral. En la primera planta està l’habitatge: la cuina i les habitacions. I, dalt, el segon pis, si és una casa important, s’aprofita com a segon habitatge, però, en la majoria, és l’angorfa, les golfes. I dins d’eixa tipologia estan les que tenen naia, que aprofiten el desnivell per a construir un entresol, un primer pis d’habitatge.
Per tant, la singularitat de les cases amb naia és que són una adaptació de la casa catalana de conquesta?
Sí, és la casa tradicional amb un pis més. La distribució és la mateixa. La naia és un entresol, un pis que se situa entre el primer forjat complet de la parcel·la i la planta baixa, i s’accedeix pel replà de l’escala, que és el tancament de la casa. S’ha de pensar que la porta del carrer no es tancava en clau, que l’entrada de la casa funciona com un perxe, com un lloc d’aixopluc.
I és en entrar a les cases que…
Comencen a aparèixer murs de molta grossària, de més de 1,20 m, en alguns trams. A més, la disposició de les pedres és com una construcció de maçoneria de morter perquè es veuen les fileres de pedra col·locades amb la junta de calç, que és bastant grossa, cosa que ens indica que és un mur prou antic, que almenys és anterior al segle XVIII. I, el moment definitiu, el que més ens sorprén, és veure la torre, una torre circular de 3,5 m de diàmetre, que dius, ostres, ací hi ha més del que semblava perquè, en la tipologia tradicional, com que el tancament de les cases és cec, és a dir, que no té finestres i és un mur tancat, no t’ho esperes; de fet, al segle XIX, en les guerres carlines, les muralles són els culs de les cases en les parts contemporànies del poble. Per això, si no haguérem trobat les torres hauria sigut més difícil delimitar el recinte. En veure les mitgeres i els trams de murs singulars és quan podem pensar en la delimitació clara de l’espai.
Heu pogut determinar a quin període històric pertanyen?
Per datar els elements hem de treballar amb les hipòtesis que ens ofereix l’anàlisi de les dades històriques, inclosos els censos, i la comparació amb altres pobles fortificats del Maestrat, i de les comarques veïnes, que estan més estudiats i mantenen més elements visuals, com ara les torres o la murada. La hipòtesi que plantege és que hi ha dos recintes emmurallats. Amb tot, el primer recinte fortificat està format per la sagrera, el conjunt de l’església, l’abadia i el cementeri, i els monjos de l’ordre de Sant Joan de l’Hospital en foren titulars des del segle XII, des de la colonització, fins a la creació de l’orde de Montesa, entre 1317-1319. D’aquesta fortificació es conserva l’abadia, la part gòtica de l’església, un fragment de la murada i dos torres de base rectangular annexes a l’abadia per la vessant sud.
I la vila quan es fortifica?
Al segle XIV, poc més de cent anys després del moment fundacional del Xert cristià, les vint-i-sis famílies catalanes que s’han instal·lat inicialment al voltant de la plaça Vella i d’un tros de carrer de València i del Sol ja en són moltes més i s’han establit entre els dos nuclis, la plaça i l’església. És en el període de la guerra de Castella (1355-1375) en què el mestre de l’Orde de Montesa mana que es fortifiquen totes les viles del Maestrat. A Xert, es fortificà la plaça Vella, el carrer del Sol, el carrer de Mitja Vila (actual Fredes) i la travessa de la Ferreria. Aquesta fortificació la constatem amb almenys dos torres circulars, de 3,5 m de diàmetre, i 455 m de mur. Aquesta illa de cases murada conforma una àrea al voltant de 8.515 m2, que coincideix aproximadament amb els 8.310 m2 equivalents a deu fanecades, la mesura medieval per parcel·lar. Si analitzem aquesta illa, hi ha vuit parcel·les de cases cap al carrer de Fredes i vuit cap al carrer del Sol, cosa que fa pensar en el parcel·lari de vila planificada que porten els colons catalans, tal com ocorre a Vila-real, Vinaròs o Benicarló, de la mateixa manera que ho fa pensar la distància de les travesses del carrer del Sol perquè entre cadascuna de les quals hi ha vuit cases, que coincideix amb l’àrea de mitja fanecada. A més, per la toponímia medieval, sabem que fora de la vila emmurallada del segle XIV hi ha diversos ravals extramurs, Cap de Vila i Davall Vila, que és on està el forn durant tota l’època medieval i part de la moderna.
I el recinte medieval s’amplia?
Exacte, en el segle XVII hi ha un creixement demogràfic important; de fet, és del segle del que es conserven més elements, com ara les cases que tenen cornisa gòtico-renaixentista en el carrer Pla i en el carrer de Fredes, els perxes de la plaça i l’església. És amb la Guerra dels Segadors que les viles necessiten protegir-se i tancar-se. A Xert, el 1649 es documenta un atac i hi ha seixanta-quatre cases afectades per un incendi que les deixa en estat de ruïna. No hi ha documentació sobre la fortificació de Xert, com ocorre amb Traiguera, però, amb l’anàlisi de les cases amb façana renaixentista el cul de les quals fa de mur i l’aparició de més torres circulars, podem entendre que es va tornar a fortificar en època moderna. A més, en documents indirectes del moment, se’ns parla del “portal de Defora”, que va camí del Pla de la Font, de manera que ens indica que hi ha un portal de dins, que identifique amb el Perxe Fosc. Es tractaria d’una ampliació del recinte emmurallat del segle XIV cap a l’est, cap al Pla de la Font, i s’eixampla a una part del carrer de Fredes, al carrer Pla, i a una part del carrer de València per incloure el carrer de Sant Blai fins al portal que dona a la plaça Nova actual. En estos trams ja no se segueix el parcel·lari d’illes medieval sinó que són un conjunt de cases adossades al voltant d’un camí.
Amb la importància del carlisme a Xert, no hi va haver cap fortificació?
No hi ha cap documentació, ni s’ha trobat cap torre vinculada al període, però és cert que a la zona de la Raval, de la Dula o de Darrere Cases el tancament dels habitatges fa de muralla, de manera que és fàcil que hi haguera hagut algun portal i que tingueren un recinte emmurallat. En el carrer del Forn es podria interpretar la serrada com una mena de murada, però no al nivell de les medievals, encara que el desnivell del terreny ja la fa suficient i, comparada amb la muralla carlina de Vinaròs o de Castelló, manté semblances evidents.
Quantes coses que heu lligat! Què hauria de passar perquè la hipòtesi s’haguera de reformular?
Es tracta de trobar evidències. En visitar més cases es podria trobar algun arc que fera necessària una reorientació. De fet, no sabíem per on tancava una part de la muralla del segle XVII i, en el cadastre, hem detectat una forma arrodonida d’una casa enmig d’una illa de cases. És un indici, que de moment confirma la hipòtesi perquè permet seguir pensant que la murada passa per eixes parets mitgeres.
Per tant, la conferència que faràs demà a Xert serà important per la possible informació oral que poden oferir els propietaris de les cases i de la gent de la localitat.
Igual que ha passat amb la Torre de la Raval, una denominació que no coneixíem i que ens ha permés delimitar el recinte modern, les informacions orals són imprescindibles. Potser hi ha més torres circulars ocultes en les habitacions de les cases. O potser hi ha més denominacions que ens poden donar més informació. La toponímia és important.
Un treball multidisciplinar.
Sí, per a este tipus de treballs fa falta tot. Les entrevistes als propietaris històrics poden fer aparèixer usos i denominacions oblidades. La informació i les dades que aporten historiadors com Joan Ferreres, Vicenç Rosselló i Abel Soler són fonamentals per als arquitectes quan entrem a una casa perquè ens ajuden a llegir-la. L’observació de les cases ha estat definitiu per poder comprovar l’aprofitament que se n’’ha fet dels murs, no solament de la murada lineal sinó que també de les torres, que en alguns casos van esdevenir habitatges.
Què proposaries com a arquitecte per valoritzar les murades que no es veuen i que formen part dels murs de les cases?
S’està fent el que correspon, que és conscienciar que la murada existeix. Després, en l’àmbit administratiu, s’hauria de fer una fitxa com cal de l’expedient que tenen les muralles de Xert com a BIC, per tal de delimitant-les i dibuixant-les, per saber què és el que s’ha de conservar. La nostra idea seria col·laborar amb l’administració per ajudar a delimitar, per saber per on passa la murada, i posar-la en valor, per a possibles recuperacions, per al turisme, o per visibilitzar-la més en zones on hi ha alguna torre a la vista que permeta entendre el conjunt.
Quina és la singularitat del patrimoni ocult de Xert?
De murades ocultes n’hi ha a més pobles. En Viles planificades valencianes medievals i modernes, Vicenç Rosselló es refereix al cas de la Salzadella, o al de Càlig, on les murades no són a la vista. La singularitat de Xert és que de cop s’han descobert nou torres que passen de ser una anècdota a ser un conjunt amb una continuïtat marcada per les parets mitgeres. Això és el que explicarem a la conferència i a la visita guiada de dissabte, a les 19 h: com ha evolucionat la casa tradicional dels colons catalans que s’adapta a mesura que evoluciona l’urbanisme de Xert, i apareix la naia, una estructura que sorgeix a partir del segle XVII i que se segueix aprofitant fins a mitjans del segle XX. Convé posar en valor també la naia perquè és una tipologia que hem pogut trobar en més localitats del Maestrat, concretament a Canet lo Roig, Cervera, Traiguera i Sant Jordi, però se’n conserven ben poques i el nom naia també va camí de desaparéixer. Si desapareix l’estructura, desapareix la paraula, i si desapareixen haurem perdut per a sempre una part del nostre patrimoni. És, per tant, el moment de posar en valor el nom naia amb este significat i l’estructura com a patrimoni arquitectònic propi i singular.
