Diari La Veu del País Valencià
«Compromís recupera la representació LGTBI a les Corts»

Després de vora dues setmanes des que es va convertir en nou parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes en substitució de Mónica Oltra, Ferran Barberà encara es troba a la pista d’aterratge. Professor de clarinet, durant més de set anys ha sigut regidor de Cultura, Joventut i Turisme a l’ajuntament de Guadassuar (la Ribera Alta) i és secretari de Formació i Convencions Nacionals de l’executiva nacional de Més-Compromís.

Amb l’eixida d’Oltra i la renúncia de Teresa García, actual directora general d’Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat, a qui li corresponia l’escó per ordre de llista electoral, Barberà en va ser l’afortunat. Una situació «inesperada», però que suposa un «enorme repte i un orgull» per a ell. Sempre s’ha reivindicat com a home gai, valencianoparlant, de poble i vinculat a la cultura popular, i creu que, amb ell, Compromís recupera la «representació LGTBI a les Corts». Barberà atén Diari La Veu al mateix hemicicle, en la seua primera entrevista als mitjans des que va assumir l’acta de diputat.

Les seues últimes dues setmanes han sigut molt intenses. Quines han sigut les sensacions?

La veritat és que va ser inesperat perquè Teresa Garcia ja tenia experiència com a diputada en aquesta casa. La veritat és què és un grandíssim repte, però també és un orgull treballar a les Corts Valencianes com a diputat de Compromís i oferir el que puga per a millorar la vida dels 5 milions de valencianes i valencians.

Ferran Barberà pren possessió del càrrec de diputat a les Corts el passat 6 de juliol

El seu nomenament com a diputat fou en la setmana de l’Orgull LGTBI. Té un especial significat polític?

No sé si especial, però sí que és cert que fa justícia a Compromís el fet que, de nou, torne a tindre un diputat del col·lectiu LGTBI perquè s’havia quedat sense cap representant en un grup que ha sigut punta de llança en la millora de les polítiques LGTBI del País Valencià. Per tant, que no hi haguera cap diputat del col·lectiu era un fet que s’havia de corregir. I haver accedit en el marc de l’Orgull ha sigut una casualitat, però no deixa de ser també molt simbòlic per a mi.

No hi havia representació LGTBI+ en Compromís a les Corts des de l’eixida de Fran Ferri. Ja hi ha qui compara ambdues figures. És vosté la seua continuïtat?

Fran per a mi és un referent. La veritat és que m’aclapara eixa comparació, perquè l’estime molt com a company i amic i que algú pense en mi com la continuïtat de la seua tasca m’ompli d’orgull. Ell és una figura que ha marcat molt les persones del col·lectiu de la meua generació. M’agradaria seguir el llegat de Fran en l’aspecte de drets LGTBI? Sí, però que es diga que jo puc ser el seu successor, no. Ell és inigualable i jo seré Ferran Barberà o «Ferran clarinet», com tots em coneixen.

Des d’un prisma municipalista, el seu pas per l’ajuntament del seu poble, el condicionarà a l’hora de treballar a les Corts?

Em condicionarà segur perquè han sigut set anys i tres mesos a l’Ajuntament de Guadassuar. Eixa és la primera línia de foc de la política, les persones et paren pel carrer per a demanar-te explicacions o contar-te els seus problemes. És una política molt sacrificada, però també t’ompli de satisfaccions. Òbviament, em marcarà perquè moltes decisions que es prenen als ajuntaments venen condicionades per aquelles que es prenen a les Corts Valencianes. Hi ha una gran tradició municipalista en tots els grups parlamentaris i és important perquè coneguem les necessitats i preocupacions dels pobles.

El seu escó l’ocupava Mònica Oltra. La seua dimissió i el context en què s’ha produït, ha fracturat unes relacions amb el PSPV que no passaven pel seu millor moment?

Pense que no, perquè en política i en la vida hi ha diferències cal llimar i treballar. L’intel·ligent és saber construir ponts per a tindre les millors relacions possibles, perquè al final si no governa la coalició d’esquerres, ho farà una de dretes. Hem de dur-nos bé perquè la gent mantinga la seua confiança en nosaltres i governem el País Valencià amb Compromís com a primera força.

Després de l’eixida d’Oltra sembla no haver-hi un lideratge clar en Compromís. Vosté proposaria algun càrrec important?

No estic d’acord que no hi ha lideratge. Compromís és un espai on els lideratges són corals. La síndica Papi Robles, Vicent Marzà o Joan Baldoví són referents dins de la casa. I altres, com la vicepresidenta Aitana Mas i noves incorporacions amb projecció com Raquel Tamarit. Crec que gaudim d’una bona salut de lideratges i no hi ha mancança en eixe aspecte. Quant a la meua persona, estaré on em demanen. Estic ací perquè em veia preparat per a exercir el càrrec de diputat a les Corts i ací estaré per a aportar allò que el partit em demane.

Com veu les pròximes eleccions autonòmiques, tenint en compte que la figura de Carlos Mazón està agafant força al País Valencià i podria repetir-se el resultat d’altres autonomies?

Nosaltres estem sempre pensant en el millor per a les valencianes i els valencians. Per tant, eixa és la nostra targeta de presentació, les nostres polítiques que han transformat la realitat de molta gent. Gràcies als esforços del Consell per les nostres polítiques, la vida de la nostra gent és millor que el 2015. Eixe és el nostre estendard.

Compromís sembla estar indecís respecte de la plataforma Sumar de Yolanda Díaz. Com hauria d’actuar la coalició valencianista?

Estem oberts, com sempre, a escoltar. La plataforma de Yolanda Díaz pretén vertebrar un sentiment a través del teixit social que crec que és necessari que siga fort. Nosaltres considerem que al País Valencià una marca consolidada com és Compromís no pot faltar, perquè realment defensa els interessos valencians. Estem per a escoltar, asseure’ns a parlar i, com diria Joan Baldoví, quan toque, regarem.

La implantació de la nova taxa turística a finals del 2023 ve acompanyada de desavinences amb el PSPV i crítiques per part de la patronal turística, que ho qualifica d’infern fiscal. Quina valoració li mereix aquesta mesura?

Aquesta taxa ja s’aplica en altres comunitats autònomes, com ara Catalunya o les Illes Balears. Però també s’aplica a ciutats com París. És una taxa que va encarada a compensar els esforços que fa l’administració local per a tindre les platges, ciutats i entorns en bones condicions per a la visita dels turistes. És de justícia. Estem parlant d’una quantitat simbòlica. Per exemple, una persona que passa una setmana en un hotel de luxe de València hauria de pagar 14 euros de taxa, crec que no és una xifra desorbitada. Quant a la patronal turística, durant el procés de preparació de l’esborrany del projecte, va renunciar a fer aportacions, si les haguera fet les hauríem escoltades. I per últim, és important saber que a les ciutats on ja s’aplica aquesta taxa, no afecta l’arribada de turistes.

Comparteix

Icona de pantalla completa