Diferents iniciatives polítiques reclamen des de fa anys la reciprocitat entre els mitjans audiovisuals en llengua catalana: À Punt, TV3 i IB3. El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis (València, 1961), ho veu «tècnicament possible» i insta el Govern Valencià a «intentar» efectuar aquesta reclamació històrica que qualifica com «absolutament prioritària». Així però, la frontera invisible de la Sénia va trencant-se en matèria de comunicacions. Sanchis destaca la vitalitat dels projectes compartits entre els tres canals públics, que van en augment. El periodista, qui s’autodefineix com un «saltamartí melòman», té clar que de València a Barcelona hi ha els mateixos quilòmetres que de Barcelona a València, un espai que bateja com a la «Via Augusta» i que considera que cal enfortir. Sanchis s’asseu en una taula redona situada al costat del seu despatx, als estudis centrals de TV3, a Sant Joan Despí.
Quantes vegades a l’any es reuneix amb els directors d’À Punt i IB3?
Amb el director d’À Punt [Alfred Costa], que acaba d’arribar fa poc al càrrec, m’he reunit una vegada. Ens vam trobar a València, vam parlar bastant de dos o tres temes que teníem pendents. Tenim els mòbils, parlem sovint i les reunions telemàtiques entre els caps de programació són contínues. El president del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la presidenta del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals parlen constantment. Des de fa un any i mig, en l’últim tram de la direcció d’Empar Marco, les coses que fem conjuntament han anat augmentant, molt.
De totes maneres, no hi ha un òrgan permanent de cooperació entre els tres mitjans.
No hi ha un òrgan establert de manera formal (que implicaria reunions periòdiques) però, el que sí que hi ha és la consideració que en tenim, del primer a l’últim, en aquesta casa i en les altres crec que també, que nosaltres som un cas especial dins de la FORTA (l’agrupació de les televisions autonòmiques) perquè compartim llengua i, per tant, tenim l’obligació d’estar en contacte continu.
Per què no participa À Punt en el projecte Bon Dia Televisió?
Doncs perquè en un moment determinat van considerar que no ho havien de fer. I ara tornarem a insistir perquè, en aquest sentit, potser el canvi de direcció ha alterat la idea original i podem sumar-los a aquest projecte.
Després de l’experiència exitosa de l’estrena de La mort de Guillem, pensen repetir col·laboracions entre les televisions de parla catalana?
Sense parar! Ara tenim una altra història conjunta que no comentaré perquè s’està preparant i no vull avançar-me però, ara mateix estem en un nou projecte les tres televisions.
Per què encara no s’ha posat en marxa la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3?
Nosaltres amb IB3 ja la tenim. L’argument del Govern Valencià és que ells no volen reduir-ho només a Televisió de Catalunya sinó que hi volen incorporar altres televisions autonòmiques frontereres. Per tant, necessiten més espai, més mànega, per a poder emetre en condicions i, necessiten un segon múltiplex.
La reciprocitat és possible tècnicament, però alguns podrien aprofitar-ho com a argument polític.
Un sol múltiplex no aguanta la presència de massa canals en alta definició però, les noves tecnologies han permés que en càpien més; és veritat que perden una miqueta de qualitat d’imatge però només una miqueta. Jo crec, en principi, però és una opinió personal i temerària, que podrien intentar-ho, sobretot si es limitaren a fer TV3 i IB3. Si volen posar més televisions en alta definició, segurament seria més complicat.
Per tant, es tracta d’un problema tècnic o d’estratègies polítiques?
Podríem considerar que és un problema tècnic que -espere que no- podria ser utilitzat com a argument polític. Tampoc no entenc que, si el govern de Madrid ara mateix té el color del Partit Socialista i, és un govern procliu a les peticions en aquest sentit que puga fer un govern presidit pel PSPV-PSOE, com és possible que això no ho arreglen més ràpidament. Considerant, com considere jo, -no sé si és compartit això per part de tot el Govern Valencià- que la intercomunicació i l’intercanvi, tant de programes com de senyals entre televisions que parlen una mateixa llengua, és absolutament prioritari per a la supervivència d’aquesta llengua.
Quin paper ha de jugar la comunicació i el periodisme en la pervivència del català?
La nostra llengua només sobreviurà si és visible en tots els espais de comunicació.
Un paper determinant, primordial, brutal. Quantes hores dediquem a mirar la tele, a mirar continguts al mòbil, a les tauletes tàctils, etc, etc? Les noves generacions són generacions de la imatge, de la comunicació de manera exagerada. És obvi que si tots aquests espais no obtenen una representació vigorosa de la llengua catalana, la llengua catalana està perduda. Està claríssim.
Com ha estat viure el ‘procés’ independentista des de la direcció de Televisió de Catalunya?
Bé… [riu] Ha estat una cosa realment entretinguda i meritòria. Parlant seriosament, ha estat un procés dur però, la gent que treballem ací teníem clar, des del primer moment, que som els mitjans públics de la Generalitat. I, per tant, que estem complint el paper que ens han atorgat les lleis de creació, al servei (només!) de les institucions públiques de Catalunya.
Quan va haver-hi la intervenció del 155 a Catalunya, en algun moment va témer que a TV3 es repetiren les imatges que vam viure en el tancament de Canal 9?
No. Jo pensava que arribar al tancament era una hipòtesi molt descartable, a priori. Em fa l’efecte que… buah! Mare de Déu… Això haguera implicat unes complicacions enormes per a qui ho haguera pretés fer.
Hi havia l’amenaça?
Hi havia una instrucció del Tribunal Constitucional que deia molt clarament que nosaltres no ens podíem sumar a ajudar a fer aquest referèndum. L’ordre estava redactada d’una manera tan vaga que es pot dir que la vam complir. És veritat que quan va començar a aparéixer en pantalla la publicitat institucional [de l’1-O], fonts ben contrastades apuntaven la possibilitat que vinguera la policia judicial, o bé emportar-se’m a mi a declarar a la caserna o bé, intentar suspendre l’emissió d’aquests anuncis. Però res d’això no va passar.
Van ser moments molt tensos, supose…
A la gent que ens agrada la marxa… moments tensos i també, molt intensos. I com que en la vida molta gent no disposa de moments intensos, els que en disposem, estem molt contents de ser diferents. Jo m’ho vaig passar molt bé! [somriu]
Vosté ha estat qüestionat gairebé per tothom. Des de l’unionisme però, també per part de sectors de l’independentisme. La cadira de la direcció d’un mitjà públic té punxes?
[riu] La cadira és elèctrica! I per a mi, moltes vegades, és un honor ser qüestionat. No només ho estic pels partits unionistes (Ciutadans, PSC i PP), sinó també sovint per gent que forma part del Govern (Esquerra Republicana i Junts per Catalunya). Una de dos: o ho estic fent fatal i, aleshores tenen raó, o resulta que ho estic fent raonablement bé i, moleste tothom. Per poder dormir tranquil i continuar treballant, jo em quede amb aquest segon supòsit.
Emperò, ha sobreviscut a tots els embats possibles…
És una cosa que m’ha passat sovint en la vida! [riu] El saltamartí, a banda de ser un insecte, és una figureta que té una base de plom a què pegues i sempre torna a posar-se dreta. Doncs bé, com que vaig nàixer al carrer de Sant Martí de València, podríem canviar-ne el nom pel de carrer del Saltamartí.
Quina percepció té de la nova radiotelevisió valenciana?
En tinc una percepció de lluny perquè, per desgràcia, no tinc massa temps per mirar televisió. M’agradaria opinar, però no em correspon. Crec que era un paper molt difícil. Quan una marca es crema, encara que en canvies el nom, recuperar el prestigi i l’audiència és molt complicat. L’única cosa que puc dir és que celebre que contínuament i, més ara amb aquesta substitució, estiguen pensant com arreglar això. El nou director s’ha marcat unes pautes en el projecte que va presentar i esperem que les puga complir. De fet, ho desitge.
TV3, À Punt i IB3 només tenen sentit si es fan en la llengua pròpia. Pel contrari, es convertirien en Antena 3.
Sí que m’agradaria que qualsevol aspiració a augmentar l’audiència en Televisió Valenciana no fora a base de concessions lingüístiques com va passar en el seu moment, tant amb el PSOE com amb el PP. Si aquesta televisió té algun sentit, és perquè està feta amb la llengua pròpia del país. Crec que les coses no van per ahí però, espere que ningú pense en un moment determinat passar pel·lícules en castellà i, que À Punt es transforme en Antena 3. Les tres televisions que tenim el català com a llengua pròpia hem de ser molt exigents en aquest àmbit, perquè sinó perdem el sentit originari.
Com veu el panorama polític del País Valencià?
De lluny! Per damunt del riu de la Sénia… [riu] Jo no puc opinar sobre això, perquè el càrrec em determina prudència en les meues afirmacions sobre posicionaments polítics.
En canvi, sí que diré que la recuperació de televisió valenciana i la col·laboració amb TV3 i IB3, per a mi és una bona notícia i implica un comportament de govern a favor de la llengua que considere necessari. En aquest sentit, estem millor ara que abans, de segur.
Creu que el Botànic hi repetirà una tercera legislatura?
Ah… Ni idea, ni idea. Que el Nostre Senyor els conserve en la seua glòria molts anys! Jo no m’hi fique.
La societat valenciana i la catalana, viuen d’esquenes?
Sí [rotund]. És normal. Primera, perquè hi ha gent que ha intentat des de sempre que això fora així. Des de la Transició, va haver-hi una sèrie de gent al País Valencià que va considerar que la infecció ―i encara no hi havia la COVID― podia vindre del nord i ja s’hi van posar els sistemes, les precaucions i es va fer la demagògia suficient-contundent-fortíssima perquè hi haguera moltíssimes reticències, pors i hostilitats. I, clar, això hi ha anat calant.
Catalunya i el País Valencià viuen d’esquenes.
I després, pel que fa a Catalunya, de vegades pensem que es tracta d’una actitud general però, més aviat és l’àrea metropolitana de Barcelona els qui miren poc cap al País Valencià. Miren molt cap al seu melic. El mateix fan amb les terres de l’Ebre, amb Ponent o amb les comarques de Lleida.
Convindria fer molta més pedagogia respecte a la necessitat que tenim de col·laborar en molts temes econòmics, socials, polítics, culturals… Els romans no es van equivocar quan van traçar carreteres. Nosaltres som la Via Augusta! Des del 1714, tenim molts problemes, però això no la invalida. Si fins i tot els actuals empresaris valencians, que no són idiotes i veuen el que qualsevol persona sensata podria veure, reclamen més comunicacions, sobretot en infraestructures, no entenc com açò no comença a redreçar.
Tinc entés que li agrada molt la música. Quins grups i estils sent?
Tot! Absolutament tot em fa gràcia. Soc el que diríem un ignorant però, per quedar fi, un eclèctic. Un tastaolletes que ho pica tot. Fora de la feina, a tothora vaig sentint música, m’apassiona. Em quedaré sord i algun dia m’atropellarà un autobús, perquè vaig tot el dia amb els auriculars pel carrer. Si em preguntes per grups valencians actuals, n’hi ha a muntó que m’agraden. Senior i el Cor Brutal em fan gràcia.
Segueix de prop el panorama musical valencià?
Tant com puc. Hi ha una botiga de discos que està al costat de l’església de Sant Agustí i que val la pena visitar perquè ha de ser de les poques que deuen quedar-ne a tota València. La gent ja no compra discos però, jo sí que en compre, perquè soc un fòssil.
Melòman…
Vosté ho ha dit. I una botiga que tinga un apartat de música del País Valencià… em sembla que els haurien de fer un monument i posar-hi una plaqueta, en la mateixa església, en homenatge al melòman.
La publicació d’aquesta entrevista ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.
Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
