Salva Almenar és un periodista valencià i l’antic director del diari La Veu, que el passat 31 de desembre va haver de tancar. El Diari La Veu, anteriorment La Veu del País Valencià, es tractava «d’un dels pocs diaris generalistes a nivell autonòmic fet i pensat íntegrament en valencià».
«S’ha perdut qualitat democràtica», declara tristament l’exdirector, aclarint que no hi ha un diari en la llengua pròpia que cobrisca quasi tot el territori valencià. Almenar afegeix: «També hem perdut com a societat perquè, llevat dels mitjans públics, s’ha desaprofitat la possibilitat d’informar-nos en la nostra pròpia llengua».
Des de 2006 fins ara, hi ha hagut un creixement del periodisme valencià gràcies a les oportunitats que brinden les noves tecnologies per fer projectes en la llengua pròpia. Malgrat tot, el periodisme valencià no té «el múscul» que té el periodisme en castellà i, per tant, no poden competir equitativament, lamenta Almenar. Ara bé, les institucions tampoc han posat mesures per remeiar la situació.
Un dels majors problemes que hi ha al País Valencià és la politització de la llengua. Això té com a conseqüència que els grans mitjans no hi vegen negoci en el valencià. «Encara que hi haja públic no és rendible o ningú ha aconseguit rendibilitzar cap projecte», accepta. Tot i així, Almenar desitja que tant de bo li demostren que és possible fer-ho.
Salva Almenar explica la situació actual: «El periodisme en valencià ho tindrà cada vegada més complicat». De tota manera, «no es pot deslligar el periodisme en valencià del periodisme en general», incideix Almenar. També explica que el periodisme va cap a un model empresarial polaritzat, on existeixen els grans grups de comunicació i subsisteixen els diaris locals.
Encara i tot, a la pregunta de com està el periodisme en valencià, Almenar contesta d’una forma esperançadora. Assegura que no està per a «tirar campanes al vol», però que no es troba «pitjor que en altres ocasions».
Per a remediar aquest problema, Salva Almenar comenta que les institucions haurien de «passar de la quantitat a la qualitat» i valorar el treball que duen a terme els diaris fets expressament en valencià. També destaca que al no jugar amb les mateixes condicions els mitjans de parla castellana i els de parla catalana, «reservaria un apartat especial per als projectes íntegrament en valencià». Però remarca que canviar les coses no és gens fàcil.
