Emilio Morales és automecànic de professió i exerceix com a alcalde de Xiva (la Foia de Bunyol) des del 2015, quan una àmplia i complexa coalició desallotjara el PP de l’ajuntament. Després d’una primera legislatura marcada per la tensió extrema, en va arribar una segona molt més plàcida i ara aspira a una tercera.
Buscarà la reelecció.
Jo ho vaig dir el 2019 i ho he repetit ara. Si algun company em vol rellevar, no tinc cap problema, estic ací circumstancialment, la meua professió no és la de polític, sinó la d’automecànic. Tinc una excedència a la fàbrica i quan açò s’acabe hi tornaré.
Imagine que també és arriscat canviar de candidat. En un poble pesa molt la persona.
En un poble normal sí, però el nostre és molt peculiar. La meitat de la població viu fora del nucli urbà, en urbanitzacions que poden arribar a estar a 22 quilòmetres de distància, com la de Calicanto. I, a més, des del 2015 hem crescut en 2.000 habitants. Molta gent que tenia segona residència i l’ha convertit en primera, una tendència que s’ha intensificat amb la Covid. I arribar a tota aquesta gent és molt difícil.
I el nivell d’integració de tota aquesta gent a la vida municipal?
Tendeix a zero. És molt difícil fer poble i jo ho entenc, eh? Si vius a 22 quilòmetres de Xiva i a sis de Torrent, on vas a comprar? Viuen a Xiva però no saben ni on està l’estació. Hem intentat augmentar les relacions, portar-hi la banda, fer concerts, cinema d’estiu… però la participació és molt baixa. També cal reconèixer que han estat molt abandonats en els serveis, però a poc a poc ho hem anat compensant.
Ara us trobeu en un moment relativament dolç, almenys comparat amb l’anterior legislatura.
Sí, allò va ser molt terrible, ara no té res a veure, vam patir una autèntica violència política. Plens insofribles que podien durar fins a les dos o les tres de la matinada, amb coses que només les vam poder aprovar perquè amenaçaven de portar-ho a la Fiscalia. En un Ple es va votar no complir una sentència judicial, en un altre es va aprovar deixar-me sense sou. Eren situacions surrealistes i un joc de desgast total.
I com s’ho va fer sense sou?
Doncs vaig tornar a la fàbrica. Què havia de fer? Com tothom, jo també tinc una hipoteca. Així que anava els matins a la fàbrica, dinava i venia tota la vesprada a l’Ajuntament, a voltes fins a molt tard. Es pensaven que així em farien fora, però jo ja els havia advertit que no em coneixien, que en les dificultats, és quan m’active.
A banda del sou, va tindre fins a quatre judicis. Han acabat tots arxivats, però com ho va viure?
Es viu amb preocupació però amb tranquil·litat, perquè jo sabia el que no havia fet i el que no has fet no es pot provar. Però saps que es farà llarg i preocupa.
El van acusar d’intentar comprar la plantilla.
Sí, a mi em denuncien per regular la situació de la plantilla, que estava fatal, amb gent treballant per sota de la seua categoria professional, inclosa la regulació del plus de productivitat, que només cobraven 20 persones i passa a cobrar-lo tothom segons categoria. Si aquest és el meu delicte, l’assumisc. Em demanaven un milió de multa o deu anys de presó i jo ja vaig dir que no pensava pagar res. Quan es va aconseguir la jornada de huit hores tampoc va ser per casualitat, no?
El seu no és l’únic cas de denúncies massives contra càrrecs electes. Creu que s’està usant els jutges per condicionar els resultats electorals?
Lamentablement, hi ha una judicialització de la política. Ha passat a molts ajuntaments i amb tots els colors polítics. Però probablement, i sense tenir les dades, el PP és qui més pot fer-ho. En certa forma, hi ha qui està més a prop dels jutges i pot gastar més aquesta ferramenta. En el meu cas, hem denunciat l’exalcalde [José Manuel Haro, del PP, imputat per corrupció] per falsificar la meua firma per a demanar una subvenció per a la seua empresa. Açò ha estat certificat per l’IVACE i hem comprovat que va presentar un document que mai va ser generat per l’ajuntament, però ni la Fiscalia ni el jutge veuen indicis de delicte. La justícia no funciona bé, ho puc assegurar.
I amb tot açò, Compromís va passar del 14% dels vots al 24% i primera força.
Sí, imagine que em van fer un màrtir per a molta gent. Però també hi ha altres factors, com la gestió. Vam pagar tot el deute en quatre anys. Dotze milions d’euros i acabàrem la legislatura amb superàvit. I també que el PSOE es va autodestruir. No van donar suport a la coalició que va fer fora el PP i van acabar escridassant-se entre ells en un ple, i els seus vots els vam acaparar nosaltres i Esquerra Unida.
I té esperances de seguir creixent electoralment?
És difícil. Ara el PSOE s’ha reforçat molt i és probable que recupere part dels seus vots, encara que jo tinc esperances que la suma d’esquerres ens permeta continuar a l’ajuntament. Però a banda d’aquest tema n’hi ha un altre molt més de fons i més preocupant.
Quin?
És un sentiment negatiu generalitzat. No només ací, a tot el país. Hi ha molta crispació i violència. Jo veig els partes de la policia local i m’espante. Uns nivells de conflicte familiar, veïnal… denúncies al fill de 14 anys perquè li ha pegat. Hi ha un augment brutal dels problemes de convivència i més a l’estiu.
Per què passa açò? És una conseqüència de la Covid?
No ho sé, potser sí que entràrem en aquesta espiral negativa amb la Covid, però no ens l’hem tret de damunt. I llavors costa molt donar un missatge en positiu. Políticament, hem cobert els objectius, és clar que sempre vols anar més enllà, però l’ambient no ajuda.
Xiva ha rebut molta atenció informativa per oposar-se a les macroinstal·lacions de plaques solars. Quina és la posició de l’ajuntament?
Primer de tot, l’ajuntament aposta per un canvi energètic, perquè si no ens carreguem el planeta. Però lògicament amb una instal·lació racional i comptant amb el territori. En el nostre cas, tenim quinze peticions de projectes solars i només n’hi ha un que ha generat oposició, però és que volen col·locar 5.400 hectàrees de plaques davant el paratge natural municipal valencià més gran. Demanem que els municipis tinguen veu en el procés. Imagina que una d’aquestes empreses clava la seua bandera i t’impedeix decidir el teu desenvolupament urbanístic. I llavors hem esdevingut referent estatal en el tema perquè vam ser els primers en aprovar unes normes urbanístiques, definir les dimensions dels parcs, etc.
Hi ha la sensació que en l’entorn rural mai arriben les inversions necessàries, però en canvi sí que hi arriba tot el que la ciutat no vol?
Mira, nosaltres fa anys que reivindiquem un hospital comarcal, que cobriria 45.000 habitants. Ara hem d’anar al de Manises i, des de Iàtova, tarden més de dues hores. Per a la gent que té cotxe, encara, però la gent depenent, o la gent major… és un drama. I l’hospital no arriba, però les altres coses sí.
I des dels ajuntaments es poden oferir alternatives als macroparcs solars?
Primer de tot, cal tenir en compte que el problema de les renovables no és que es facen, sinó que no substitueixen res, només s’afegeixen al que ja n’hi ha: mentre no servisquen per a retirar el que ja n’hi ha, no anem enlloc. Sobre el que deies de l’ajuntament, esclar que es poden fer coses. Nosaltres ja hem fet l’auditoria energètica i a partir d’ací tenim en projecte tres comunitats energètiques locals, aprofitant els terrats del teatre, la brigada i la policia local, per tal de donar servei a tots els veïns a 500 metres a la redona. Cal apostar per açò.
I ja per acabar, quins són els projectes de futur?
Primer de tot, acabar el que ja està començat. Hem instal·lat un tub que connecta tots els nuclis de població per abastir-los d’aigua potable, ja que desgraciadament, els aqüífers estan contaminats. Són 24 quilòmetres, una obra enorme, que hem assumit amb fons propis, perquè ningú ens ha volgut ajudar, i ja només queden els dos quilòmetres finals per arribar a l’últim nucli. També hem adjudicat les obres d’un pavelló nou i tenim un pla de renovació de camins i vials que hem deixat redactat i compromès perquè es faça independentment del resultat electoral. A banda d’açò, el gran projecte és recepcionar els nuclis de població que encara falten i dotar-los de clavegueram i pluvials, que són projectes brutals, però que s’han de fer. Altres coses ja depenen que es modifique la llei d’Estabilitat Pressupostària, que ens impedeix contractar molt del personal que necessitaríem.
