La Policia ha desmuntat la tesi que va servir a l’extrema dreta perquè la justícia imputara l’exvicepresidenta Mónica Oltra per haver mirat d’ocultar el cas que afectava el seu exmarit.
Encara és prompte per a pronosticar què acabarà sentenciant el jutjat que s’encarrega d’aquest cas, però es pot dir que la principal tesi que va servir per a incriminar la fins aleshores referent de Compromís ha caigut. I això no ha provocat, com calia esperar, cap rectificació entre els qui van forçar aquesta teoria fins al punt de provocar la dimissió d’una vicepresidenta, assenyalada i sotmesa a la pressió mediàtica.
És justament això el que Oltra i Compromís no van poder suportar. La pressió dels mitjans va ser tal que la vicepresidenta valenciana obria o protagonitzava de manera ben destacada els telenotícies d’àmbit estatal, que la van convertir en la víctima fàcil d’una operació per a desacreditar Compromís i, de passada, els governs plurals que compten amb la participació de l’esquerra alternativa. Fins i tot els socialistes, socis de Compromís, van voler aprofitar la situació per a guanyar pes intern en el Consell gràcies al descrèdit mediàtic accentuat sobre la coalició que exercia com a contrapès.
Durant el procés d’imputació, i ara que es desmenteix bona part de l’acusació, Oltra no ha comptat amb cap defensa suficientment influent per part dels mitjans. Oltra no ha tingut un relat que la defense, i només es va poder expressar en La Sexta al desembre de l’any passat, mig any després de la imputació.
Al contrari del que va passar amb l’exalcalde de Barcelona –que previsiblement serà investit novament–, Xavier Trias, que es va poder refer després d’una falsa acusació que el responsabilitzava de comptes bancaris a Suïssa, Oltra ha quedat estigmatitzada de cara a l’opinió pública. Si la justícia decreta la seua innocència eixirà reforçada, però possiblement no amb força suficient com per a tornar a representar, a ulls de bona part de la societat valenciana, tot el que va representar.
Si això és així és, senzillament, perquè el País Valencià no disposa de veu pròpia. El context mediàtic a què està sotmès el país és, amb escassíssimes excepcions, el mateix context que viu l’Estat espanyol, amb un escenari amb la dreta i la ultradreta dominant l’aparador dels mitjans i dominant, per tant, el relat que condueix a resultats electorals com el del 28 de maig. Perquè, recordem-ho: la dreta va guanyar amb consignes com ara «que te vote Txapote», sense aprofundir en allò que interessa, que és la gestió i les condicions de la vida de la gent, clarament millors que ara fa huit anys. La dreta ha aconseguit, gràcies al predomini mediàtic, imposar un relat que l’ha afavorit i que ha mobilitzat l’electorat a favor seu.
Sense mitjans propis, sense relat propi, com deia Mónica Oltra el dia de la seua dimissió, continuaran guanyant «els dolents». El Botànic no ha volgut jugar aquesta carta durant les dues legislatures en què ha governat, i fora bo que casos com el de l’exvicepresidenta valenciana serviren, com a mínim, per a aprendre aquesta lliçó tan trista, tan crua, però també tan real. Sense valencianisme mediàtic, de fet, ens trobem en el marc comunicatiu de l’espanyolisme sense complexos i majoritàriament conservador.
