L’alcaldessa de Sogorb (Alt Palància), Mari Carmen Climent, del PP, diu que «entén poquet» el valencià, i demana a la reportera d’À Punt que li formule les preguntes en castellà.
El que diu Mari Carmen Climent és, senzillament, mentida. L’alcaldessa de Sogorb entén perfectament el valencià, però diu que no l’entén massa perquè el que no vol és que es parle.
No és casual que l’alcaldessa de Sogorb, en una entrevista concedida a aquest diari, diguera, senzillament, que utilitzar el topònim Sogorb, en comptes de Segorbe, resultava «irrespectuós» perquè el seu poble és castellanoparlant.
De la mateixa manera, hauríem d’imaginar els ciutadans de Nàpols ofesos si no senten dir Napoli, els de Milà si no senten dir Milano, els de Torí si no senten dir Torino, els de Londres si no senten dir London, etcètera, etcètera, etcètera.
Aquestes localitats, i moltes altres, compten amb toponímia traduïda a altres idiomes, fruit del contacte històric amb altres països i territoris de llengua distinta. És el cas de Sogorb, un territori castellanoparlant adjacent a comarques valencianoparlants com el Camp de Túria o el Camp de Morvedre i que, com és natural, té una traducció toponímica tan ancestral com la seua distinció en castellà.
Però a l’alcaldessa de Sogorb li molesta, i per això diu que entén «poquet» el valencià, tot i que l’entén perfectament. El que no vol és, senzillament, que el valencià es parle. I per això evita que li’l parlen, encara que en aquesta situació tràgica, amb un incendi forestal que devasta l’Alt Millars, l’únic mitjà que li interpel·larà en valencià serà la televisió pública. La resta s’adreçaran a ella en castellà, que és la llengua predominant, protegida i, per a persones com ella, l’única llengua que es pot parlar en un país que no volen bilingüe.
