Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Celebrem que la Generalitat Valenciana haja declarat el 2022 «Any Joan Fuster» pel centenari del seu naixement, perquè el pensador de Sueca ens va deixar un llegat assagístic i literari irrepetible, una referència ineludible per a moltes persones al País Valencià. Un llegat que forma part de la memòria col·lectiva, amb una allau d’idees extraordinàries, que acostumem a parafrasejar, i una perspectiva de país que trencava les cadenes de l’època i obria el camí cap a una nova manera d’entendre el valencianisme. Tanmateix, cal que no oblidem que va patir per part de l’extrema dreta una ignomínia constant i un odi exacerbat que es va mostrar cru i vil en els dos atemptats terroristes que van intentar matar-lo, silenciar la seua veu.
La commemoració d’enguany ha de ser decisiva per donar a conéixer de la manera que es mereix l’intel·lectual valencià més important de la història contemporània. Sovint s’ha dit que si Fuster tinguera qualsevol altra nacionalitat, el seu nom gaudiria del reconeixement que correspon a una personalitat d’aquesta envergadura, però no podem defugir la nostra realitat. Ara cal revisar profundament la seua obra per veure més enllà de fòbies conspiradores. És l’hora de deixar enrere el regionalisme immòbil de la dreta valenciana, perquè només ha valorat la seua figura des del vessant de la polèmica, a més d’utilitzar-la com a atiador d’una societat aficionada al conflicte quan s’intenta plantejar un model nacional autocentrat i garant dels interessos valencians.
El gran valor de l’obra de Joan Fuster és sense dubte l’efecte revulsiu que va tindre en una societat que romania intoxicada encara pel franquisme i el regionalisme fosc de la dreta valenciana, que no tenia cap intenció de convertir-se en una societat moderna i progressista. I és que, més enllà de la nomenclatura i de la perspectiva de país que emana de la seua proposta, l’obra de l’escriptor de Sueca esdevé un punt d’inflexió des d’on plantejar el vertader potencial del País Valencià i autogestionar-nos políticament.
És necessari acabar d’una vegada amb la farsa de l’odi i començar a lluitar pels interessos dels valencians sense esperar el vistiplau de ningú. Definitivament, el País Valencià necessita encetar el pas cap a una maduresa col·lectiva i nacional que supere el dogmatisme d’una banda i el conservadorisme de l’altra. I és precisament aquest pas el que cal per rescatar el veritable valor d’un pensador valencià tan excepcional com Joan Fuster.
