El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va acordar aquest dilluns suspendre de manera urgent la tramitació parlamentària, ja al Senat, de les dues esmenes per les quals es modifica el sistema d’elecció i arribada dels dos candidats al TC que nomena el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Admetia així les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel PP en el recurs contra aquestes esmenes, invocant l’article 23 de la Constitució, on es recull el dret a la participació política dels ciutadans a través dels seus representants. Cal recordar que el PP manté bloquejats els relleus tant en el TC com en el CGPJ.
És la primera vegada, en 40 anys d’història, que el Constitucional ordena suspendre de manera urgent un debat parlamentari a les Corts Generals, per la qual cosa es tracta d’una decisió inèdita. Un pas dut a terme després que aquestes esmenes foren aprovades al Congrés dels Diputats dijous passat en el marc de la proposició de llei per a derogar el delicte de sedició i que estava previst que quedaren igualment aprovades al Senat aquest dijous.
L’oposició dels magistrats del TC a l’inici de la tramitació parlamentària d’una llei que afecta el seu mandat –recordem que caducat– assenyala un camí perillós en la mesura que prova que se senten legitimats per a prendre decisions sobre la seua pròpia recusació sense tindre en compte el poder legislatiu. Una decisió que podria derivar en altres accions que permetrien interrompre l’exercici de la potestat legislativa si un diputat interposa un recurs d’empara. Perquè, més enllà de la discussió jurídica, el TC aconsegueix així condicionar l’activitat parlamentària i qüestiona l’estat de dret.
Darrere d’aquesta legitimitat que s’atribueix el poder jurídic espanyol per a actuar d’aquesta manera sembla haver-hi l’advertència d’impedir qualsevol reforma de règim del 78, monàrquic, bipartidista i antifederal. Un sistema polític que, per a salvaguardar-se i aconseguir que no trontolle cap dels seus pilars, manté ben amarrats tots els aparells de l’Estat i no està disposat a deixar que es duga a terme cap alteració, malgrat la voluntat majoritària expressada pels representats de la sobirania popular.
Les paralitzacions per part del TC de les iniciatives del Parlament de Catalunya el 2015 i el 2017 relatives al procés independentista i la monarquia van ser el germen de l’acord pres aquest dilluns. Els silencis que hi va haver llavors, entre els quals el del PSOE, han afavorit aquest pas endavant.
