El 27 de desembre del 1922 va nàixer l’empresari, col·leccionista i mecenes Jesús Martínez Guerricabeitia al Villar (els Serrans).
Va rebre una primera educació del seu pare, miner anarcosindicalista culte que li va transmetre la curiositat intel·lectual que no va perdre mai, malgrat la repressió soferta per la família després de la Guerra Civil.
El règim franquista va empresonar el seu pare, el seu germà, fundador de la històrica editorial Ruedo Ibérico, i a ell mateix a causa de les seues conviccions. Una estada a la presó traumàtica, però que va contribuir a una part de la seua pròpia formació: allà va rebre classes de professors que també havien patit represàlies i va millorar els seus coneixements d’anglés. Aquestes seran les darreres classes que rebrà, ja que de la presó eixirà convertit prematurament en un adult obligat a forjar-se a ell mateix, sense cap possibilitat de seguir estudiant. Potser per això les seues ganes d’aprendre i la seua curiositat intel·lectual mai se sadollaran.
Una vegada recobrada la llibertat, aconsegueix obrir-se camí i es converteix en un jove emprenedor que treballa en una linotípia com a corrector, i fins i tot aplica mètodes de la seua invenció per reparar les matrius de diverses linotípies valencianes. Després d’haver-se instal·lat pel seu compte en un magatzem de blanqueig, el 1951 emigra amb la seua esposa i el seu fill a Colòmbia, i el 1968 es traslladen a les illes Verges per tornar definitivament a València el 1970. L’estada fora d’Espanya el converteix en un hàbil home de negocis fet a ell mateix, amb una àmplia experiència en la representació i la gestió comercials. És el bagatge amb què regressa a València, moment en què pot permetre’s que la seua antiga afició a l’art es concrete en l’adquisició d’algunes pintures, en paral·lel amb una col·laboració creixent –bé que no militància– amb el Partit Comunista i amb totes les forces cíviques.
Per iniciativa de Jesús Martínez Guerricabeitia es crea l’any 1989 el Patronat Martínez Guerricabeitia (PMG), convertit el 2016 en Col·lecció Martínez Guerricabeitia, en el si de la Fundació General de la Universitat de València, amb la finalitat de fomentar i difondre l’activitat creativa en el camp de les arts plàstiques i incrementar el patrimoni artístic de la institució.
L’any 1999 dona a la Universitat de València la seua col·lecció d’art contemporani, formada per més de 400 peces, 129 obres úniques (entre pintures, dibuixos i algunes fotografies) i 274 exemplars d’obra seriada, principalment serigrafies i aiguaforts, que fa que aquella siga posseïdora de la més important col·lecció d’art del segle XX que posseïsca cap altra universitat de lestat espanyol. Aquest conjunt mostra una panoràmica de l’art espanyol de la segona meitat del segle XX a través de dos-cents artistes, especialment aquells que han conreat la figuració d’alt contingut social i polític, com per exemple Anzo, Arroyo, Canogar, Equip Crònica, Genovés, Heras, Villalba i Vostell, entre d’altres.
El 2003 la família Martínez García decideix fer una segona donació d’unes quaranta peces. Actualment, la col·lecció està composta per 500 obres.
L’activitat més important que la Col·lecció Martínez Guerricabeitia duu a terme és, junt amb la conservació i la difusió de la col·lecció pictòrica donada per la família, l’organització de la Biennal de pintura Martínez Guerricabeitia, iniciativa que ha aconseguit situar-se en un lloc destacat dins del panorama dels esdeveniments artístics del nostre país, gràcies a la seriositat i coherència conceptual i organitzativa que han caracteritzat les dotze edicions de lexposició realitzades fins al moment. En aquest context, una efemèride destacable és que la dotzena edició de la Biennal, celebrada l’any 2014 va coincidir amb els 25 anys transcorreguts des de la creació del Patronat.
El 2004, Jesús Martínez Guerricabeitia dona a la Biblioteca Valenciana la major part de la seua biblioteca personal, consistent en uns 23.000 volums entre llibres (principalment obres d’assaig social i polític, filosofia, art i poesia) i publicacions periòdiques.
El 1997 rep la Medalla de la Universitat de València, el 1998 el Premi de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), el 1999 la Medalla de Sant Carles de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, el 2008 la Medalla d’Argent del Consell Valencià de Cultura i el 2013 el Premi Important que concedeix el periòdic Levante-EMV. Així mateix, el 2010 l’Ajuntament de València li atorga la distinció de retolar amb el seu nom un carrer a la zona del campus dels Tarongers de la Universitat de València.
Jesús Martínez Guerricabeitia mor el 7 de setembre del 2015 i el 9 d’octubre del mateix any és guardonat amb la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, a títol pòstum.
Fonts: «Jesús Martínez Guerricabeitia», Universitat de València / Viquipèdia
