Ismael Sempere Mirón s’ha criat a Alfafara (el Comtat), però fa anys que no hi viu de seguit. Va estudiar de primer a València (Filologia Catalana) i després a Barcelona (Interpretació a l’ESAD de Barcelona – Institut del Teatre). Actualment cursa el màster de professorat a Santiago de Compostel·la. És l’ànima de la II Festa de la Poesia dels Pobles de Mariola, que tindrà lloc a Alfafara, el 9 de desembre. L’assistència és lliure, però si voleu dinar o sopar, cal apuntar-se al formulari.
Com naix la idea de fer un festival de poesia a Alfafara?
En el cas de la Festa de la Poesia de la Mariola podem dir que la festa va nàixer abans que la idea. Vull dir que no va ser una cosa premeditada, sinó que va nàixer de forma espontània i natural, com tots els fruits o els arbres de la nostra serra. La cosa és que l’any passat em va escriure un amic, Josep Vicent Cabrera, poeta del Verger, dient-me que venia amb la família a passar el pont al meu poble, i que si li podia fer el favor de trobar-li un raconet per a recitar. Jo vaig dir-li que sí, que m’hi posava. Vaig comentar-li-ho a la poeta Maria Josep Escrivà, molt amiga meua i peça fonamental de la festa, i va dir-me que ella podia vindre a presentar-li el llibre, si no em sabia greu. Jo estava encantadíssim amb aquella proposta. I vaig començar a maquinar-ho tot.
I a poc a poc, s’hi va anar sumant més gent…
Com ara Joan Deusa o Josep Lluís Roig. La cosa va anar creixent. Em va semblar que eren massa poetes per a una sola presentació, i vaig proposar fer-ne dues, una al vermut i una al cafè. També em rondava pel cap portar al poble a Josep Piera, a qui havia conegut aquell any en un recital a València al qual ell també va acudir. Aquell dia vam acabar fent cants de batre al cafè Lisboa i ho vam passar la mar de bé amb la resta de poetes. El cas és que vaig comentar a Deusa que tenia ganes de portar-lo, i ell va donar-me la idea de fer-li un reconeixement coincidint amb els seus 75 anys. Em va semblar una idea genial, i amb l’ajuda dels Saforíssims, vam poder portar-lo i acabar d’arredonir-ho tot.
Quants poetes van participar a la primera festa poètica?
Al final van anar sumant-se poetes i van acabar venint-ne una dotzena, en una mena de marató de poesia trepidant i inoblidable. I la cosa va eixir tan bé, va ser tan bonic per a tots, poetes i veïns, que ja des del moment en què va acabar ens moríem de ganes d’organitzar una segona festa com aquella (o millor!).
Enguany serà la segona edició, com valores la primera?
Com dic, la primera va ser una gran sorpresa, tant per la col·laboració de les associacions locals (Amics dels Reis, Grup de Teatre, Colla de Dolçainers..) i els veïns del poble com per l’entrega i l’altruisme de tots els poetes, que van acudir allà per fer una gran festa a canvi de res (com en aquesta edició!). Va ser una gran sorpresa per a tots, amb un èxit que no esperàvem, sobretot tenint en compte que va créixer tot molt ràpidament i ho vam haver d’organitzar amb presses i molt a última hora. Va ser fascinant veure a gent de tot tipus d’interessos, edats i universos reunits al Patronat escoltant poesia, comprant llibres de poesia a la paradeta que va muntar Detroit Llibres (a qui també els estem molt agraïts per la confiança en el projecte) i pujant a l’escenari a recitar versos.
Tots reunits per un motiu aparentment tan llunyà als nostres pobles com és la poesia?
En efecte. Va ser preciós. Tant això com la gran implicació de la gent, negocis i associacions del poble en l’organització d’una festa que té com a eix central la cultura i, en concret, la literatura, i, més en concret, la poesia, un espai cultural generalment inexplorat i aliè a la majoria de la societat (i em referisc, en aquest cas, a la societat en general, no només les societats rurals).
En què consistirà la trobada d’enguany?
La idea és continuar en la línia de l’any passat, millorar el que ja hi havia i va funcionar. Hem sumat una presentació de la festa la setmana d’abans, que és una excusa per celebrar un altre acte literari i festiu. El 2 de desembre farem una presentació a dues bandes, amb Alexandre Agulló, poeta alcoià, i Eduard Marco, poeta de Borbotó. També ens acompanyarà el poeta i editor Pau Sif, d’Edicions del Buc, l’editorial de poesia en català més potent i important del País Valencià. Hi haurà alguna coseta per a picar i beure, perquè, per a nosaltres, la poesia és celebració i és alegria, i a la Mariola les coses se celebren així: amb un bon vinet de la terra i cacau i tramús.
I el 9 de desembre, festa grossa?
Per al dia de la festa com a tal tindrem una mica de tot, enguany hem incorporat, per exemple, actes orientats a les famílies, gràcies a la generositat d’Almudena Francés, que ens oferirà un contacontes al matí.
També farem un vermut, que marida de categoria amb els versos i l’any passat va funcionar d’allò més bé per a anar preparant la jornada. Enguany serà un “Vermut de novetats”, on es presentaran els llibres Paradís en perill, del poeta de Banyeres Vicent Berenguer; Getabako, de la poeta olivera Esther Climent; i l’antologia El que ens ve damunt, coordinada per Víctor Benavides, tots ells llibres publicats aquest any.
I com en bona festa literària, a més de parlar de llibres, hi ha dinar, veritat?
Després dinarem tots junts, poetes, veïns i qui vulga sumar-s’hi (recordeu que us heu d’inscriure perquè no falte un plat a ningú) i farem un cafè tocat a continuació, en aquest cas tocat de versos, amb les poetes M. Rosa Sabater i Judith Sanz.
Una estoneta després eixirem en ruta poètica pel poble amb la col·laboració del Grup de Teatre d’Alfafara i la Colla de Dolçainers i, en tornar, tindrem l’oportunitat d’escoltar a 7 poetes joves d’arreu del domini lingüístic, des de les Balears fins al Principat, passant per Sueca i, per descomptat, la Mariola. Hi vindran Raquel Santanera, Alba G. Blanquer, Mireia Casanyes, Víctor Benavides, Jèssica Ferrer, Andreu Blai i Carme Alegre.
I com a culminació, tindrem l’homenatge a la poeta Teresa Pascual, amb la lloa de la professora Rosa M. Belda.
A continuació podrem gaudir de l’espectacle poètic Ses Honorables Virtuts Il·lògiques, que vindran des d’Eivissa per tancar la part més literària de la festa.
Poesia, ruta literària, recitacions… i sopar.
Més tard soparem tots junts (també cal inscripció!) mentre recitem versos, si ens ve de gust, a micro obert, per a amenitzar-nos el sopar. I després ja vindrà el que nosaltres diem “la festa de la festa de la poesia”, amb la música de The Ubangui Stomps i la punxadiscos DJ Xúquer per fer durar la nit. Com veieu, un programa ben complet i per a tots els gustos i, per descomptat, d’accés lliure i gratuït (a excepció del dinar i el sopar, clar!)
I tant… Creus que el Festival de Poesia pot ser beneficiós per als pobles de Mariola?
Crec que una festa com aquesta és molt beneficiosa per a tots, i per això tenim ganes de fer-la i seguir fent-la molts anys. La gent al final consumeix el que li ofereixen, i nosaltres, a la Mariola, estem una mica lluny dels grans nuclis culturals, més enllà d’Alcoi (si pot considerar-se un nucli cultural a hores d’ara) i potser València. Crec que és important que, als nostres pobles, s’oferisquen alternatives d’oci cultural amb una oferta potent i de qualitat. Els circuits de teatre i música de la Diputació d’Alacant, per exemple, són una idea genial, però no funcionen gens bé. Les ofertes sovint són d’una qualitat molt qüestionable (amb alegres excepcions) i s’ha convertit en un espai per fer negoci barat amb la “cultura”, i, generalment, en castellà.
La veritat és que sorprèn un programa tan ambiciós, en un poble tan menut, com és Alfafara…
Nosaltres portem a la nostra serra, als nostres pobles, poesia de la millor qualitat, del més alt nivell, i la gent això ho agraeix molt. Per molt poc familiaritzat que estigues amb el món de la poesia, i encara que hi haja coses que no sigues capaç d’entendre si no has llegit una miqueta (per molt senzill que siga el tennis, jo, per exemple, que no m’he parat mai a veure un partit, soc incapaç d’entendre’l a hores d’ara), qualsevol pot emocionar-se amb un poema, sentir que allò és bonic o lleig, sentir el que provoca en ell o ella.
Com podem aconseguir que la gent se senta atreta per la cultura i per la poesia?
La poesia, la cultura en general, és un material molt sensible. Si tu ofereixes cultura (teatre, o poesia o…) de mala qualitat, la gent acabarà pensant que no li agrada el teatre o la poesia o el jazz, i ho deixarà estar, i se n’anirà a jugar a la Play o a mirar tiktoks, perquè això sí que els diverteix o els dona plaer, i és normal, i jo també ho faria si estiguera en el seu lloc (i de fet ho faig, amb segons quins espectacles i quins poetes). En canvi, si tu portes a poetes bons, poetes que reciten bé, que diuen coses, que tenen un recorregut o que apunten un recorregut i que diuen coses i les diuen bé… no dic que la gent eixirà en massa a comprar poemaris, i començaran a escriure i a llegir i tot allò, no soc gens idealista en aquest sentit.
Però sí que és possible que canvie el concepte de poesia, com una cosa llunyana i difícil…
Crec que el seu concepte de poesia canviarà una miqueta, que no ho veuran tan lluny, tan inaccessible, que sabran que darrere dels versos hi ha una persona com ells, com tu o com jo (i que també es fa el vermut) que ha escrit allò, que pot escriure coses meravelloses com un bon poema. Que la poesia és una cosa viva, i que es pot llegir mentre et fas una copeta de vi, o un xocolate amb fartons, i que pot ser un moment de plaer molt més profund i transformador que altres vies d’oci que també estan genial, però que no són les úniques.
I les persones que no s’han sentit atretes mai per la poesia?
A mi m’agrada molt pensar en aquella persona del poble, o de la Mariola o més enllà que no s’ha interessat mai per la poesia ni per la literatura ni res, que acudeix al Patronat per fer-se un xocolate amb fartons amb els amics, o perquè no hi ha cap altra cosa al poble, o perquè els amics han decidit anar allà al sopar popular perquè no hi havia cap altre pla, i que, de sobte, sentint un poema quasi sense voler, sent que alguna cosa es mou a dins seu. No sabem si correrà a comprar un llibre, no ho crec, però d’alguna manera és com si haguera caigut a dins seu una llavoreta de poesia, que potser trau arrels o potser no s’obri mai, o potser acaba podrint-se allà dins, però escolta: la llavoreta ja està allà dins. Nosaltres, d’alguna manera, hem depositat aquesta llavoreta a dins seu. La resta, ja vindrà, si ha de vindre, ja no depèn de nosaltres.
És un objectiu difícil, aproximar la poesia al poble?
El que t’he contat, m’ha fet pensar en m’auela Nati. No la vaig arribar a conèixer. Realment és la meua besàvia, però a casa li diem així. M’auela sempre em contava que l’auela Nati agafava llavors de balòstia i, quan pujava cap a casa, que llavors estava una miqueta allunyada del poble, anava escampant les llavors a la vora del camí, perquè isqueren flors i fer una miqueta més alegre la tornada a casa. Nosaltres, d’alguna manera, busquem el mateix.
Entre els impulsors del festival, hi ha l’Assemblea de Joves de la Serra Mariola. Entitat de la qual tu formes part…
L’assemblea és una organització que va nàixer fa ja 11 anys com una proposta de treball per la cultura, la llengua i la terra. En un primer moment estava formada també per gent d’Agres i de Bocairent, encara que la majoria érem d’Alfafara, i és per això que es va optar per aquest nom, que ens acollia a tots. A poc a poc la gent d’Agres i Bocairent es va anar desvinculant (encara que actualment hi ha molta col·laboració especialment amb Agres, com demostra l’organització d’aquesta festa, que no existiria sense el treball d’Acontratemps Música i Cultura i que enguany ha comptat amb el treball altruista de Teresa Reig en el disseny i la identitat visual). En tot cas, a partir d’aquell moment Joves de la Serra Mariola va quedar una mica com a associació cultural alfafarenca, però n’hem volgut conservar el nom, i la nostra voluntat és, amb festes com aquesta, treballar per tot l’àmbit de la serra.
Després de la pandèmia, heu reprès l’activitat cultural amb espenta…
Fa uns anys l’activitat va anar baixant fins a esdevenir quasi inexistent, però aquests darrers anys ha anat recuperant força amb accions tan potents com la publicació anual d’un llibre satíric sobre l’actualitat del poble, Pestes Patronals, del qual enguany hem vist publicat el seu 3r número, amb molt bona acollida per part dels veïns (i no tanta per part de l’ajuntament); la restauració, l’any passat, d’un ball tradicional del poble perdut fa més de cent anys, El ball de les Caretes, gràcies a la col·laboració de Josep Antoni Cerdà, o l’organització de la Festa de la Poesia de la Mariola.
Com pot col·laborar la gent en el festival?
La manera de col·laborar, a nivell individual, és senzilla: simplement acudint als actes, fent-se una cerveseta o un refresc a la barra, inscrivint-se amb antelació als dinars i sopars (és la principal font d’ingressos del festival) ja hauran fet una col·laboració gran. A nivell de negocis, molts ens ofereixen els seus productes (oli, mel, vi, herbero) rebaixats o de manera gratuïta, per a poder compensar els poetes que acudeixen, ni que siga amb un obsequi, ja que no tenim pressupost per a poder retribuir i pagar les despeses com hauríem. Altres negocis del poble, per exemple, ens ofereixen fer-se càrrec del dinar o el sopar a preus reduïts, o fins i tot fan donatius econòmics per sufragar alguna de les activitats. En tots els casos estem molt agraïts i sempre els tenim presents i fem cartells en què apareixen per donar-los més visibilitat i el nostre immens agraïment.
Quines entitats vos estan donant suport?
En el cas de les entitats, enguany comptem amb el suport fonamental de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), que ens ha permés portar a gent de lluny al recital de joves poetes, i de la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià (Escola Valenciana). També comptem amb el suport d’Edicions del Buc, el Grup de Teatre d’Alfafara o la Colla de Dolçainers, així com de l’Ajuntament d’Alfafara, que col·labora amb la cessió dels espais on se celebraran els actes. Aprofitaré aquest espai per a animar a negocis i associacions de la Mariola a col·laborar de la manera que siga amb la festa: si tots contribuïm una miqueta, tenim garantida la supervivència de la festa durant molts anys.
Com és la teua relació amb la poesia? Ets poeta i actor. I crec que també cantes?
A mi la poesia m’arriba pel meu avi. El meu avi no tenia ni idea de poesia, deia. Es limitava a inventar rimes, refranys, i cançonetes, aparentment. Però passa que a mi m’agradava molt estar amb ell baix del nesprer que teníem al bancalet de davant de casa (que es va assecar poc temps després que el meu avi faltara) i que m’explicara històries del poble, de com es va construir el teatre del poble, de les obretes que feien, de la família… i per a mi allò, les històries del besavi, l’auelo Ismael, i tot allò, a mi em fascinava i generava dins meu un univers poètic en el qual encara visc. El meu avi era per a mi llavors una mena d’Homer explicant amb imatges potentíssimes, la història del meu xicotet poble i de la meua família, els meus mites fundacionals. No una història universal, sinó una història xicoteta, familiar, discreta, però bellíssima, amb els paisatges, els carrers, les construccions, les coves i racons que jo tan bé coneixia i on podia tornar a explorar i a reviure aquelles coses.
A més d’escriure, fas d’actor i fins i tot cantes?
Per a mi la poesia, el teatre i la música (el cant, com bé dius) són tres formes artístiques que em permeten connectar amb aquest passat, amb les meues arrels, les persones que m’han fet el món on jo visc i el meu paisatge interior, que és molt semblant a la Mariola i està fet de la Mariola. La música, amb el cant tradicional, les cançons nostres; el teatre, que em permet tornar a la vida aquells que ja no hi són, inventar universos possibles, generar records en aquells que no han viscut… i la poesia, que és per a mi una trobada íntima amb aquest univers interior que em permet compartir-lo i compartir-me. Tot, com veus, són diferents brolladors que venen d’una mateixa font interior: la memòria.
També et coneixem pel la teu vessant de poeta. Ja tens alguns llibres publicats?
Escric des de fa anys, sempre m’han interessat molt llegir llibres i fer poemes, i he arribat a guanyar alguns premis literaris (he publicat dos llibres breus de poemes a Edicions 96). Recentment he sigut finalista del VI Certamen de Poesia Salvador Iborra. Ara mateix em trobe en un moment molt productiu a nivell literari, però la poesia vol temps, i els processos són lents, i està bé que així siga. En tot cas, més prompte que tard publicaré un nou llibre de poemes en què estic treballant des de fa uns anys i que m’estime molt i que tinc moltes ganes que veja la llum. De moment, continuaré treballant en els meus poemes, i, mentre ixen o no ixen, anirem escampant llavors a la voreta del camí, com feia l’auela Nati.
