Reunir sencera l’obra d’un poeta quan aquest ha assolit ja un recorregut important per edat i per trajectòria sempre és una operació profitosa, ja que ofereix als lectors la possibilitat d’abordar de manera integral una producció que ha anat apareixent al llarg dels anys –sovint, al llarg d’algunes dècades– i escampada en diverses edicions, de vegades difícils de trobar; a més, permet confrontar poemes antics amb una mirada renovada que en posa a prova la vigència. Tanmateix, no sempre hi ha una empresa editorial disposada a escometre una aventura d’aquesta naturalesa.
L’obra poètica d’Antoni Prats (Sueca, 1946) s’iniciava el 1981 amb la publicació d’Epigrammata, llibre amb el qual havia obtingut l’any anterior el Premi Vila d’Ondara. D’aleshores ençà, Prats ha anat consolidant una trajectòria que l’ha situat en un alt nivell de prestigi en el marc de la poesia al País Valencià i en el conjunt de la poesia en llengua catalana.
Lletra Impresa, el segell que piloten amb mà experta des de Gandia Juli Capilla i Mercè Climent, ha entomat el repte engrescador de portar a la pràctica la publicació de la seva poesia completa. Aquesta edició, que incorpora les obres inèdites Encanteris, Elegies del Montgó o Vora l’esfinx, deu visites, inaugura la col·lecció de poesia Hemeroskopeion i està encapçalada per un pròleg, documentat i esclaridor, d’Emili Rodríguez-Bernabeu i un text del mateix autor, titulat ‘Poètica’, en què repassa el seu procés d’acostament a la poesia, els vincles que des de ben jove hi ha mantingut i els referents que l’han anat nodrint. Ambdós contribueixen eficaçment a introduir el lector en un univers personal i suggestiu.
parla amb una gran força evocadora de la condició moral humana, de la recerca de la felicitat enfrontada al curs del temps, que de la mateixa manera que provoca estralls, també és indispensable per anar omplint l’alforja vivencial
De ben segur que l’art, abans que en la manera d’expressar, es troba en la manera de percebre el món; els nostres ulls no només intervenen en la identificació d’allò que veiem, sinó que a través d’ells anem construint una manera de pensar i, per tant, de crear. La mirada creativa de Prats respon plenament a la d’un home de lletres total, cosa que es fa palesa en la seva condició de poeta, assagista, crític, traductor i docent. Com a bon humanista, parla amb una gran força evocadora de la condició moral humana, de la recerca de la felicitat enfrontada al curs del temps, que de la mateixa manera que provoca estralls, també és indispensable per anar omplint l’alforja vivencial.
En aquest sentit, la poesia d’Antoni Prats desprèn tota la maduresa d’algú que ha viscut i que ha reflexionat llargament sobre el món i, sobretot, que té la capacitat d’expressar poèticament el fruit de les seves reflexions i fer-ne una experiència de valor universal: «Però de nits, hi ha fars i les fogueres / –i es crema alguna barca a l’horitzó». O també: «Què hauria estat d’aquest matí / tan intensament esperat / si un vent inescrutable / l’hagués interromput escridassant / el teu passat de pedra?».
la devastació: «malgrat tanta ruïna, / tant de sostre esfondrant-se»… I, amb tot, l’íntim impuls que ens empeny a la recerca, a la continuïtat i a la vida: «el somni indefugible d’alçar temples»
Els bons poetes no ho són perquè parlin de coses de les quals no ha parlat mai ningú, sinó perquè són capaços de dir-les amb un accent personal que és fruit de la barreja indestriable de talent i de treball rigorós. De fet, la poesia –i qualsevol altra forma de creació artística– assoleix les seves cotes més altes quan el batec de la passió es conjumina amb un treball conscient i acurat. Vora l’esfinx se’ns presenta amarada d’imatges d’una bellesa serena i contundent alhora; el resultat és un conjunt d’alta qualitat que ens parla del temps, de la memòria: «Només el glaç de tants records»; de les renúncies: «I amunteguem com enderrocs els somnis»; del desamor: «Quan sent l’enyor de tu, / m’aconhorte si pense / quants som ara mateix / els qui sofrim d’absència»; del desencís: «I em cerca l’ombra d’una flama morta»; de la devastació: «malgrat tanta ruïna, / tant de sostre esfondrant-se»… I, amb tot, l’íntim impuls que ens empeny a la recerca, a la continuïtat i a la vida: «el somni indefugible d’alçar temples».
Un bell llibre de versos, en suma, subtilment lúcid i expressiu, compromès amb la vida, que focalitza les vivències humanes més intenses i les metabolitza mitjançant una afinada capacitat d’elaboració poemàtica. Un camí creatiu ple d’autenticitat, que ve de lluny, on es posa de relleu cada matís, cada detall, i al qual no és aliè l’exquisit coneixement del lèxic que manifesta l’autor, fent servir amb criteri i desimboltura una àmplia paleta de registres i d’efectes formals. Una poesia que ara els lectors podran gaudir aplegada en un sol volum i, per cert, curosament editat.
