Sempre he estat partidari de les antologies temàtiques, sien d’un sol autor, com l’única que jo he fet fins ara —no me’n penso fer publicitat; si voleu, ja la trobareu—, sien d’autors diversos. Em resulten més interessants i, a més a més, crec que són més fàcilment analitzables. El que sempre he demanat, això sí, és una bona introducció, en què com a mínim s’expliciten els criteris a partir dels quals s’ha fet la tria, que em serveixin de paràmetres per a avaluar-la. La que tinc entre les mans, Palma en vers. Una antologia, que es publica en l’emblemàtica col·lecció Balenguera, de l’ara Nova Editorial Moll, compleix tots dos requisits. El tema és clar i ja se’ns diu en el títol, però l’antòleg, Miquel Àngel Llauger —que s’autoantologa amb un sol poema; imagino que com Joan Fuster en l’Antologia de la poesia valenciana (1900-1950), “l’antòleg s’autoantologa perquè no té més remei”—, és encara més concret en la presentació, quan especifica que “són ‘poemes de Palma’, és a dir, poemes que parlen de la ciutat o que tenen la ciutat com a escenari”, de manera explícita o extrapolable per algunes altres dades que poden tenir a veure amb “la recepció del poema, o el que sabem de la vida de l’autor”. Pel que fa als objectius, queden clarament enunciats quan Llauger afirma que:
Aquesta antologia vol ser una invitació a veure Palma amb els ulls dels homes i les dones que, des de la Renaixença fins avui, l’han plasmada en els seus versos des de moments històrics diferents, des d’estètiques literàries diferents, des d’ideologies diferents i des de temperaments personals diferents. El recorregut mostrarà una diversitat d’òptiques sobre la ciutat, en un camí que va des d’una visió de Palma molt deutora de les preferències literàries de la Renaixença fins a la miríada de maneres de veure i de fer que caracteritza la contemporaneïtat.
si ens fixem en la data de naixement dels autors antologats, ens adonem que hi ha poetes, homes i dones, nascuts des de 1823, Josep Lluís Pons i Gallarza, fins a 1984, Laia MaLo. Un total de quaranta-nou autors i setanta-cinc poemes, si no m’hi he descomptat, en què el lector pot trobar les més diverses sensibilitats
Certament, si ens fixem en la data de naixement dels autors antologats, ens adonem que hi ha poetes, homes i dones, nascuts des de 1823, Josep Lluís Pons i Gallarza, fins a 1984, Laia MaLo. Un total de quaranta-nou autors i setanta-cinc poemes, si no m’hi he descomptat, en què el lector pot trobar les més diverses sensibilitats: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Maria Llompart, Gabriel Janer Manila, Biel Mesquida, Damià Pons, Andreu Vidal, Joan Manuel Pérez i Pinya, Pere Antoni Pons…, i Carner, Espriu, Estellés i, encara, Raimon i Maria del Mar Bonet. De fet, la data de naixement és l’únic criteri emprat per a ordenar els poemes. Amb això, l’antòleg ha escollit l’opció segurament més senzilla, que és, alhora, vist en positiu, la menys invasiva, la que permet al lector més llibertat interpretativa. Ara bé, també s’hauria pogut plantejar una distribució en diferents seccions, diferents subapartats temàtics, que segurament haurien donat més pistes al lector no especialitzat, que és a qui em sembla que va adreçat el llibre. Així mateix, als que no coneixem Palma en profunditat —en la profunditat que voldríem—, potser ens resultarien útils algunes notes explicatives. Reconec que en algun dels poemes he hagut de fer un treball complementari de recerca per descobrir la relació dels versos amb la ciutat. És cert, però, que l’accés a la informació que ens permet internet facilita aquesta tasca i que, alhora, és un exercici de lectura paral·lela que sempre resulta —em resulta— interessant. I també és cert que les notes a peu de pàgina no deixen de mediatitzar d’una manera estranya la lectura diguem-ne no acadèmica de qualsevol text i poden acabar resultant molt molestes.
Si fer d’antòleg és, en certa manera, un exercici de revelació dels gustos personals —un striptease líric, per dir-ho d’una manera una mica més gràfica—, buscar entre els poemes d’una antologia aquells que més t’agraden, que més et criden l’atenció, no deixa de ser una repetició de la mateixa estratègia, però circumscrita a la proposta que se’ns ofereix. En aquest sentit em sorprèn, i m’alegra alhora, la inclusió del poema “Postal”, que pertany al Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. No em puc estar de citar-lo complet:
D’ells ahunits surt amor, d’algun acte.
Ausiàs March
Arbres de l’Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d’agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d’agraïment
perquè t’havia dit que et volia i m’havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un gesmil en una mà; recorde
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.
Suposo que com a mi, a la majoria us sorprèn que l’única referència a Palma sigui la comparació hiperbòlica amb la Seu de l’amor que el poeta sent per la seva estimada. No sé, per tant, si s’ajusta als criteris expressats en la introducció de Llauger. Ara bé, benvinguda sia la tria perquè, tot i que crec que coincidireu amb mi que la ciutat a què fa referència Estellés és València i no Palma, el poema és magnífic i bé està que ens serveixi per, una vegada més, agermanar-nos. I dit això, permeteu-me que citi un altre poema, aquest sí, amb Palma com a referent clar, de Margalida Pons, “Nou itinerari”:
Breus ràfegues d’ocells, núvols de crit,
noves gents pel passeig, humits ressons.
Totes us alçareu per rebre el nouvingut
que portarà els auguris de la nova ciutat.
Passat el temps, ja no coneixes res
d’aquells carrers. L’avinguda i el moll.
Crepuscles ignorats. Camins de fum
que deleixen la història o el record
d’altres anys. El teatre i el forn,
Sant Antoni, la Porta del Mar…
Ara, només uns ciclops altíssims, rius de gent,
et prenen la memòria, arrenquen plors.
T’escalfes. Un bon foc i un glop de vi.
Avui, ben arribat, ja no saps què has de dir.
Penses els anys passats, enyores festes,
recordes la ciutat de les murades tristes.
És una mostra del que trobareu en Palma en vers. Una antologia. Al capdavall, una antologia que fa ganes de visitar o revisitar Palma, amb el llibre a la mà, per recórrer-ne d’una manera més literària els carrers i les places, els monuments i els espais naturals, la muntanya i la platja, sol o amb bona companyia, sies palmesà, sies mallorquí, sies balear, sies visitant o simple turista.
