La paraula lluerna, a més d’altres accepcions, és una obertura practicada al sostre o a la part alta d’una paret i generalment guarnida de vidres, que serveix per a donar claror a l’interior. Aquesta és l’accepció que l’autor empra en el títol d’aquest llibre de poesia.
com un esclat de llum inesperat que de sobte ens guanya i aclapara. Perquè aquest és un poemari lluminós, de cant a la vida, convençut que és en l’exaltació del cos on aquesta sempre perdura
El llamp en la lluerna, el pren l’autor del primer vers del poema “Explosió”, i és a través de la continuació d’aquest poema on el contingut del poemari queda encara més patent, si calia: “El llamp en la lluerna, / l’explosió inesperada de la llum: / l’estupor de l’ull / quan el cos es despulla / entre les migranyes de la intempèrie”. Així, l’amor i el desig que l’acompanya: com un esclat de llum inesperat que de sobte ens guanya i aclapara. Perquè aquest és un poemari lluminós, de cant a la vida, convençut que és en l’exaltació del cos on aquesta sempre perdura, d’una pell que se sap i es reconeix convulsa, d’un amor que traspassant el temps, com un cercle que s’obri i es tanca, sempre torna.
Com l’autor em va comentar, l’ordre dels poemes en el llibre és estrictament cronològic, escrits entre novembre de 2019 i agost de 2020. Amb tot, no ha d’entendre’s com un llibre de “pandèmia”, a pesar que alguns poemes evidentment, han d’haver estat escrits per necessitat en temps del confinament. Així, d’un total de 42, es deixa veure, si ens hi fixem amb una lectura atenta, que del temps de confinament només són 9 poemes –aquells que van des de “Presó” fins a “Campanes”, aquest per cert, acaba amb uns versos ben eloqüents: “I vine, amb nosaltres / al temps en què les campanes / tocaran de nou a foc”
És curiós constatar, d’altra banda, com en aquest grup reduït de 9 poemes n’hi ha un de titulat “Abril” on l’autor comença el poema amb una citació interna d’un vers dEliot: “Cruel arriba el mes d’abril”, però en la versió de Joan Ferraté. No és difícil endevinar que el poeta tria aquesta versió, perquè la canònica “Abril és el mes més cruel” no s’acosta tant a allò que vol dir lautor: en abril continuava el confinament, i la seua arribada –no el mes en si– era cruel. La diferència és important.
El llamp que apareix en la lluerna és el de l’amor i el desig, la seua llum intensa il·lumina la vida del poeta, encén el foc, les seues flames omplin d’ombres les parets i dansen sensualment amb ell
El llamp que apareix en la lluerna és el de l’amor i el desig, la seua llum intensa il·lumina la vida del poeta, encén el foc, les seues flames omplin d’ombres les parets i dansen sensualment amb ell. «Ara tu ets el meu poema» i vida i literatura es barregen i es confonen. L’autor utilitza recursos literaris ben treballats, repeticions, anàfores, o paral·lelismes, per tal de construir poderosos poemes dedicats al desig, a l’amor, així com a la pròpia creació poètica.
Ramon Guillem és un poeta que estima la poesia, així com la bellesa de les paraules, un dels poetes més actius de la generació dels vuitanta, i alhora dels més interessants, dels que cal llegir i tornar a llegir, un poeta d’una gran sensibilitat i profunditat intel·lectual. No debades l’autor ha rebut premis tan importants com l’Ausiàs March, l’Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Maria Mercè Marçal
Ramon Guillem ha publicat recentment un altre poemari, una antologia de poemes del medi ambient i la natura, amb el títol Plou cendra des d’ahir, que confie ressenyar prompte després d’una acurada, pausada i plaent lectura.
El llamp en la lluerna és certament, una imatge poètica impactant, que trasllada al lector la intensitat de l’enlluernament sobtat, de l’esclat de la llum envers les nostres pupil·les, com així ho fa l’emoció estètica que provoca la lectura del versos d’aquest llibre.
