Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
Carme Miquel i Diego (La Nucia, 1945-València, 2019), va compaginar la seua professió de mestra amb l’escriptura, a més de participar en diversos moviments professionals, sindicals i cívics. Igualment va ser fundadora i presidenta de la Federació Escola Valenciana, membre de l’Acadèmia Valenciana de Llengua des de 2006 fins a la seua mort i, a més a més, va rebre títols honorífics tan destacats com ara el de Miquelet d’Honor per la Societat Coral el Micalet de València. Carme Miquel va participar en diverses revistes, periòdics i publicacions. Autora prolífica, va guanyar diversos premis literaris en les modalitats de narrativa infantil, juvenil i per a adults. Si és que es pot resumir una vida, hom diria que Carme Miquel va dedicar la seua existència a l’educació, l’escriptura i la promoció del valencià. Una dona exemplar que va dir textualment: «Treballe amb optimisme i sentit positiu pels temes que ens uneixen i, de tant en tant, escric cosetes»
Doncs bé, el llibre Benilluna, és una d’aquestes cosetes, tot i que jo de cap manera el definiria així. Obra pòstuma, va ser publicada per l’editorial Bromera l’any 2020.
Sempre he dit que considere important el disseny de la coberta d’un llibre. En aquest cas, m’ha atret el seu estil senzill i minimalista. Fulles de parra sobre fons fosc. Molt suggeridor i relacionat amb l’argument de l’obra.
Respecte del títol, Benilluna, té l’encant propi de Carme Miquel. Crec que l’autora no sols ha volgut honorar els pobles de la Marina sinó que li ha donat un toc de complicitat femenina a l’obra. Personalment, confesse que vaig repetir el títol en veu baixa fins a tres vegades, atreta per la seua sonoritat. Perquè et pots enamorar d’una sola paraula. A pesar que estiguen de moda els títols llargs i extravagants, s’agraeix la senzillesa.
una bella història d’amor truncada, un viatge cap a terres desconegudes, el procés d’adaptació, les vicissituds personals i els moments històrics que li toquen viure
Centrant-me en l’obra, Benilluna és una novel·la amb trets històrics protagonitzada principalment per personatges femenins. La trama gira al voltant de la cerca de les arrels familiars per part de Rosanna, la neta d’una emigrant, Rosa Blanc. L’autora juga així amb el temps —present i el passat— i amb dos escenaris principals —un poble de la Marina i l’Argentina—. D’aquesta manera conta una bella història d’amor truncada, un viatge cap a terres desconegudes, el procés d’adaptació, les vicissituds personals i els moments històrics que li toquen viure a Rosa, la vertadera protagonista. Així doncs, el paper de Rosanna és de narradora, totalment secundari però imprescindible per a lligar els temps i els espais. Alhora, li serveix a Carme Miquel per a introduir una visió més sentimental dels fets, ja que la neta és portadora no sols de les memòries de la iaia, sinó del seu secret més íntim.
Resulta interessant observar l’evolució de Rosa, que supera les desgràcies amb una filosofia pròpia de les dones de la postguerra. Açò és, pintant un somriure indestructible en la cara i amagant per sempre els seus secrets.
«El fingiment va esdevindre un recurs indispensable que va anar integrant en la seua personalitat i que actuava amb una lògica pròpia», conta l’autora.
D’altra banda, la forma en què Rosa evoca els seus anys de nena em recorden agradablement Carmelina Sánchez-Cutillas en Matèria de Bretanya. Són unes vivències narrades de forma tan tendra i innocent que resulten colpidores. Aquests anys queden gravats per sempre en la memòria de la protagonista, que els converteix en un ideal, no compartit per la seua neta.
Després, Carme Miquel retrata la vida de Rosa en la finca de «La Lujanesa» amb un estil propi de les grans epopeies. Tot resulta fascinant: el seu nou paper de mestressa, el luxe i l’abundància, la complexa relació amb la sogra, les magnífiques festes de societat, les visites a Buenos Aires, etc.
famílies valencianes que, afectades per la crisi econòmica de la fil·loxera a principis del segle XX, van buscar fortuna a l’altra banda de l’oceà, on van crear una comunitat que va conservar costums i llengua a milers de quilòmetres de sa casa
La ciutat de Buenos Aires és un gran descobriment per a Rosa. Totalment cosmopolita, té un ambient intel·lectual i cultural molt diferent a les ciutats de la postguerra espanyola. Però són les visites de Rosa a la llibreria Librescas, on coneix Lylit, les que desperten el seu amor per la literatura i el feminisme. Únicament amb aquests passatges de l’obra, l’autora ja haguera pogut escriure una novel·la sencera, segons el meu parer.
Per descomptat, també resulta interessant el tema de la política argentina. El peronisme i la dictadura són narrats dels del punt de vista objectiu de Rosa (que sempre va ser una emigrant), en contrast amb l’apassionament dels fills, implicats en la política del país on han nascut.
Finalment, el que més m’ha agradat de l’obra ha sigut el tema central de l’emigració a l’Argentina. És per això que la vaig triar. Aquelles famílies valencianes que, afectades per la crisi econòmica de la fil·loxera a principis del segle XX, van buscar fortuna a l’altra banda de l’oceà, on van crear una comunitat que va conservar costums i llengua a milers de quilòmetres de sa casa. De fet, he llegit molts articles i obres de no ficció, amb testimonis reals d’aquella experiència, però Carme Miquel ha novel·lat la història d’una forma bella i distreta.
En conclusió, Benilluna és un llibre que mereix ser alabat i, sobretot llegit, per totes aquelles persones que busquem fets verídics, arguments captivadors i personatges amb sentiments. Escrita de forma senzilla i amb un vocabulari ric, he gaudit plenament de l’obra pòstuma de Carme Miquel. Aquella dona positiva i optimista que continua alegrant-nos amb xicotetes coses i grans obres.
