Amb Espurna, Xavier Serra s’estrena amb la novel·la testimoni, de no ficció. Una obra que conta la història d’un grup de joves que van viure la clandestinitat de la dictadura franquista i que, amb molt d’entusiasme, van militar en partits de l’esquerra més compromesa amb el nostre país. Volien participar en una revolució que consideraven cosa feta. Potser el leitmotiv d’aquesta història és el decomís d’una multicopista de l’Institut de Sueca, l’actual Joan Fuster. Una acció que permetrà als protagonistes organitzar un aparell de propaganda seriós que volia anar més enllà del grapat de pamflets que podien imprimir amb les vietnamites. “La idea sorgí en una acampada que els membres de la cèl·lula de Sueca van fer a la serra de Corbera. Feia un any que imprimien pamflets als pis dels pares de Linares, amb la vietnamita, i n’estaven tips. Imprimien els escrits de Germania Socialista que els portava Lledó i, també, de vegades, alguns pamflets que Linares copiava dels que produïen els grups d’activistes de Terrassa. Tot plegat era massa feina: necessitaven cinc o sis hores per a picar el clixé i imprimir mil pamflets a una cara. Moltes més hores si l’escrit era a dues cares i de sis o vuit fulls”.
“Havien volgut donar a l’editorial el nom del diari de Lenin, Iskra, l’espurna insignificant que encendria la flama de la revolució.
La multicopista va imprimir pamflets, però també una mena de quaderns, de quinze o vint fulls, amb escrits revolucionaris de Trotski, de Rosa Luxemburg… Uns quaderns que portaven el segell de l’editorial L’espurna. “Havien volgut donar a l’editorial el nom del diari de Lenin, Iskra, l’espurna insignificant que encendria la flama de la revolució. Aquesta era en aquell moment la seua il·lusió: fer una editorial subversiva”.
Encara que es tracta de la seua primera novel·la, el mètode de treball de Xavier Serra no és nou. Ja l’havia fet servir, amb molt bons resultats, en les seues Biografies parcials. És fàcil imaginar-se l’autor fent de detectiu i interrogant els personatges per esbrinar els antecedents de les accions i aconseguir tots els detalls, per descriure els ambients i les situacions. “No volia viure una vida normal i corrent. No volia repetir la vida silenciosa i monòtona dels seus pares. No volia que les seues decisions importants fossin plantar blat de moro o plantar enciams”. I, a la manera de Truman Capote, contestar en una novel·la les clàssiques preguntes del periodisme: què, qui, com, per què… I, després, fer un treball de documentació rigorós, llegint-se la bibliografia necessària i els pamflets. ¿Deu haver-se empassat el Programa de Transició, l’agonia del capitalisme i les tasques de la IV internacional (1938), de Trotski? Ja ho sabeu: “La situació política mundial del moment, es caracteritza, sobretot, per la crisi històrica de la direcció del proletariat…”
aprofitar totes les tècniques de la novel·la, perquè nosaltres puguem viure les circumstàncies que portaren un grup de joves a comprometre’s, a debatre i a actuar. Hi reconeixerem l’estil elaborat i depurat de l’autor, la seua personal manera de barrejar els gèneres.
Amb Espurna, Xavier Serra s’ha decidit a aprofitar totes les tècniques de la novel·la, perquè nosaltres puguem viure les circumstàncies que portaren un grup de joves a comprometre’s, a debatre i a actuar. Hi reconeixerem l’estil elaborat i depurat de l’autor, la seua personal manera de barrejar els gèneres. Amb una narrativa emocionant: “Linares conduïa el Mini com un boig per la recta de la sortida de Favara. Havien deixat pamflets a les bústies, a les reixes de les finestres de les cases i a les portes (…). Però, també trobarem l’opinió enèrgica del seu assaig: “No és que les notícies de la Pirenaica fossin especialment fiables. De fet, de fiables, no ho eren gens. Era una ràdio de propaganda política comunista i, per tant, molt contrària a la dictadura militar de Franco”.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
