Podem jutjar les decisions d’altri? Què hauríem fet nosaltres en el seu lloc? L’amor té només la cara visible, o aquesta cara visible tan sols és una màscara que oculta totes les altres? Estem segurs de ser en realitat qui creiem que som? Pot hom escriure sobre el que no sap sense caure en un parany? Sobre la terra impura, de Melcior Comes, dóna peu a totes aquestes preguntes i a alguna més.
Estem segurs de ser en realitat qui creiem que som? Pot hom escriure sobre el que no sap sense caure en un parany? Sobre la terra impura, de Melcior Comes, dóna peu a totes aquestes preguntes i a alguna més.
Un escriptor mallorquí sense gaire èxit literari ni sentimental, que viu a Barcelona, rep l’encàrrec d’escriure una biografia de la seductora i enigmàtica actriu de teatre Dora Bonnín a partir d’uns dietaris que ella mateixa havia deixat escrits i inèdits en morir. Inicialment, l’escriptor, de qui no sabem el nom fins ben avançada la novel·la, comptarà amb la col·laboració de la Griselda, secretària de la difunta i amant de Leo, un dels fills de la dama i el millor amic d’infantesa del nostre protagonista, de qui inexplicablement s’havia distanciat des de feia temps. El cercle de relacions es completa amb l’evocació dels anys d’infantesa i joventut dels dos amics a la finca d’Higini Verdera, pare de Leo, marit de Dora Bonnín, propietari d’un imperi del calcer a Inca i patriarca d’una nissaga que “no és només una família sinó una història” —segons diu ell mateix— amb un passat barrejat amb el falangisme.
Hi ha, a més, en la reconstrucció de la història soterrada, que fa el protagonista i narrador, el descobriment de les passades relacions molt deteriorades, ja gairebé inexistents, entre la seua família i els Verdera. Els motius són boirosos i ningú no vol revifar vells records. És en aquest context que la nit de noces de Leo i la Griselda, aquesta desapareix misteriosament i el fet desencadena una investigació trepidant on les incògnites se succeeixen i es compliquen arran del robatori dels manuscrits de la Bonnín. Algú té interès de fer desaparéixer els secrets que podrien fer aflorar els antics conflictes ocorreguts sobre terra impura i d’impedir que nous afers tèrbols vinguen a destapar els silencis que sostenen el poder establert. La recerca, doncs, ha d’avançar cap al passat i ha de marcar alhora el present i el futur dels personatges, inclòs el del narrador, tots ells plenament implicats d’una manera o altra en el garbuix ben travat dels enigmes.
Sobre la terra impura no és només el relat magníficament organitzat d’una sèrie d’intrigues sinó que permet una aproximació als contextos socials on transcorren les accions principals. Per una banda, assistim a la transformació d’un escriptor, que es veu obligat a fer tota mena de faenes per a sobreviure en el sector no sempre enlluernador de les editorials, en autor, ben remunerat, d’eslògans publicitaris per a vendre sabates arreu del món. Aquest serà el seu triomf o el seu fracàs, el seu preu i la clau de la seua inestable felicitat. Per altra banda, el progressiu coneixement dels Verdera, amb el seu passat i el seu present, ens permet de parlar d’una novel·la, potser més concretament de “la nova novel·la”, de les grans famílies mallorquines projectada sobre una actualitat farcida d’interessos tan inconfessables com el passat sobre el qual se sustenten.
‘Sobre la terra impura’ no és només el relat magníficament organitzat d’una sèrie d’intrigues sinó que permet una aproximació als contextos socials on transcorren les accions principals.
La doble condició d’escriptor i de punt de confluència de totes les tensions argumentals atorga al protagonista el poder de governar la trama, la informació i també, per què no dir-ho, les llacunes que van greixant la investigació. El discurs pren en les seues mans una riquesa que atrau de seguida l’atenció: inicialment és de tall clàssic, però després, amb constants i ben portats canvis d’escenaris i de situacions, sedueix i dóna peu al lector a resseguir la resolució gens fàcil dels misteris i la conjugació de les diverses i no sempre coincidents versions del fets, la qual cosa porta l’escriptor a narrar de vegades de forma delirant allò que va poder ser, sense tenir la certesa que la seua construcció mental s’ajuste a la veritat. D’aquesta manera, la novel·la es torna més polièdrica i coral fins a arribar a l’única cloenda possible, aquella que reequilibra els papers respectius dels personatges dins una terra que, malgrat els sotracs, no ha arribat a canviar gens ni ha perdut un punt de la seua impuresa.
L’autor de la novel·la, Melcior Comes (Sa Pobla —Mallorca— 1980) és professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, traductor de Balzac i de Víctor Hugo, col·laborador de l’Ara, El Punt Avui, Caràcters i Catalunya Ràdio entre altres. L’any 2003 va encetar una brillant carrera literària guardonada amb premis com ara el Ciutat d’Elx amb L’aire i el món, el Ciutat de Palma (2006) amb El llibre dels plaers immensos, el Josep Pla (2008) amb La batalla de Walter Stamm i el Premi Sant Joan (2014) amb Hotel Indira. Sobre la terra impura va ser finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l’any (2018), Premi de la Crítica Serra d’Or 2019 i Premi Joan Creixells de narrativa del mateix any.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
