Fugir, fugir del marit, fugir del passat, fugir d’una vida que no et fa feliç i buscar un present i un futur més esperançadors. Aquest és el fil conductor de Setembre, l’òpera prima de l’elxana Maite Coves, que guanyà el III Premi Enric Valor l’any 1997.
tot el que envolta el món de la literatura la captiva i li fa recordar els anys de joventut estudiant filologia i escrivint poesia, una porta que mai no tancà i que encara roman oberta
Maite Coves (Elx, 1957) és llicenciada en filologia i professora jubilada de llengua i literatura. Durant la dècada dels huitanta publicà poesia en les antologies Entranyes per a l’augur (Elx, 1980), Brossa nova (València, 1981) i L’espai del vers jove (València, 1985), i participà en la fundació de revistes com ara La rella (Elx, 1983) o El·lipsi (Gandia, 1985). Tot i la seua trajectòria, l’escriptora és coneguda, principalment, per haver guanyat l’any 1997 el III Premi Enric Valor de Novel·la amb Setembre.
En el llibre Maite Coves ens narra l’experiència de Teresa, una elxana de vint-i-nou anys que aplega a València fugint del seu passat. I ho fa un diumenge, sense avisar, sense dir-li res a l’home, a la mare, a ningú. Una nota d’acomiadament, res més. Pot ser una decisió covarda, ja que no s’atreveix a enfrontar-se a Manel, el marit, i contar-li tot el que li agradaria dir-li; però també és una decisió valenta. És en aquest moment quan la protagonista recorda els meravellosos anys de joventut a València, amb una Teresa enèrgica que estudiava la carrera de filologia. Però la mort del pare provocà un terratrèmol que feu que trontollara el seu món. Ho hagué de deixar tot per a tornar a Elx a consolar la mare i ajudar-la en el negoci familiar. I és que la mort del pare és un fet que mai no superà per tot el que suposà a la seua vida. Aquella vida de jove sembla ara molt llunyana, una vida ben diferent de la que feia a Elx treballant en una botiga de roba de tradició familiar. Fet i fet, Teresa necessita fugir del passat i mirar al futur. I València serà el futur, serà el canvi.
mai no és tard per a enamorar-se de nou, mai no és tard per a enviar a pastar fang una vida matrimonial gens satisfactòria, mai no és tard per a eixir de la zona de confort i canviar la nostra vida
Una vella amistat i el món de la literatura fan que el dia a dia de Teresa a València s’adrece cap al desitjat canvi. La presentació d’un llibre, el seu autor —Andreu—, l’alcohol, el jazz i la possibilitat de començar a treballar en una editorial provoquen que quede encisada. Malgrat tot, Andreu també es fixarà en Teresa perquè li recorda físicament la protagonista del seu llibre. Tot i això, per a ella no és el moment d’enamorar-se de nou. La nafra encara supura. Però és ara quan tot el que envolta el món de la literatura la captiva i li fa recordar els anys de joventut estudiant filologia i escrivint poesia, una porta que mai no tancà i que encara roman oberta. La flama de l’escriptura continua ben encesa.
L’obra traspua cap i casal per tots els cantons. Durant la lectura podem agafar la mà de Teresa i caminar amb ella pels principals carrers de la ciutat de finals del segle passat, conéixer algunes de les seues botigues o olorar els productes típics d’una València que ara resta llunyana i que costa evocar.
Setembre ens recorda que mai no és tard per a enamorar-se de nou, mai no és tard per a enviar a pastar fang una vida matrimonial gens satisfactòria, mai no és tard per a eixir de la zona de confort i canviar la nostra vida.
Maite Coves publicà en 2007 la seua segona novel·la, Cel ras, novel·la històrica escrita de manera conjunta amb el també elxà Vicent F. Soler Selva. Des d’aleshores, el silenci. Un silenci que molts lectors i lectores estem desitjant que es trenque amb una nova publicació d’un dels referents literaris del sud del País Valencià.
