Quan estava a punt d’acabar el segle XIX, Maurice Ravel va compondre la seua coneguda Pavane pour une infante défunte, una peça per a piano curta, sossegada, que imita la pavana o dansa renaixentista que simula les passes d’un paó. Una melodia innocent, com la d’un infant senzill la vida del qual discorre en silenci, sense soroll, fins que acaba de manera tràgica, com la del petit Gabriel.
L’aparició del cadàver del xiquet a la vora d’una séquia, amb evidents signes de violència, hi implica sense voler-ho Eduard Ferragut amb l’inspector Carles Verdú, a qui s’encarrega la resolució del crim.
Eduard és un rendista vidu, vell de cinquanta-sis anys, que viu plàcidament amb la seua filla Caterina a la València de començaments del segle XX. A més, s’ha aficionat a la fotografia i en ocasions col·labora com a cronista del periòdic Las Provincias. La seua vida és còmoda i plaent, amb rutines marcades i una única preocupació: el benestar de Caterina. En contraposició Carles Verdú, un antic guàrdia civil destinat a Manila ascendit a inspector “de segona” recentment, amb poc més de trenta anys, que representaria l’ascens de membres de les classes més desfavorides a llocs de relativa responsabilitat.
El cas es complica quan es troba també el cadàver d’una dona, Carmina Fillol, una vídua jove que resulta ser la mare del xiquet, el malaguanyat Gabriel. Junt amb aquestos protagonistes, un més farà el de víctima innocent, Rafael Feliu, un mestre tímid, poruc, que en un primer moment permetrà la resolució del cas de manera ràpida però errònia. Mentrestant, l’autor ens mostra un Carles Verdú que somnia amb l’afecte de l’elegant Caterina Ferragut, culta i capritxosa, que envoltada de la música de Fauré, Chopin i Satie que ella mateix fa sonar al piano, no rebutja els afalacs que li propina la seua criada.
l’autor ha sabut construir de forma precisa la València de l’època en un any concret, 1901, amb un gust naturalista en la línia dels textos d’Émile Zola que li permet reproduir la realitat amb objectivitat
Podríem qualificar la trama de la novel·la de policíaca, amb alguns tinys de novel·la negra. D’altra banda, l’autor ha sabut construir de forma precisa la València de l’època en un any concret, 1901, amb un gust naturalista en la línia dels textos d’Émile Zola que li permet reproduir la realitat amb objectivitat documental i plasmar-hi diversos aspectes, des dels més sublims als més vulgars o desagradables.
La ciutat es mostra en plena ebullició, en un temps de contrastos marcat per les proclames republicanes i anticlericals de Blasco Ibáñez i la circular de l’arquebisbe prohibint la lectura del periòdic El Pueblo. Junt amb això, la trama urbana i el paisatge de València, que alterna vells casalots antics com ara el Palau dels Valeriola del carrer del Mar –hui seu de la fundació Chirivella-Soriano, aleshores de la impremta Doménech, editora de Las Provincias–, amb nous edificis com l’anomenada Casa de Ferro, en construccció en l’època al contigu carrer la Pau. Més lluny, conviuran blocs de pisos esparsos amb obres i solars buits, mentre va eclosionant progressivament una ciutat nova, moderna, on podem trobar des del ramat de cabres que pastura a la vora del riu Túria fins als primers models de Mercedes Benz que creuen, ufanosos, la ciutat.
un temps de contrastos marcat per les proclames republicanes i anticlericals de Blasco Ibáñez i la circular de l’arquebisbe prohibint la lectura del periòdic El Pueblo. Junt amb això, la trama urbana i el paisatge de València
La prosa de Vicent Enric Belda (Agullent, 1962) revela en Pavana per a un infant difunt un novel·lista madur i amb un estil pulcre, que ofereix al seu text un reflexió sobre l’abús als més febles: els xiquets, les dones i la gent de classes humils. La corrupció, la desnaturalització ètica i moral dels poderosos, conclourà amb un desenllaç que respon a una voluntat de restablir un equilibri, diem-ne, natural.
Belda es un escriptor amb una llarga trajectòria literària. La seua novel·la La llegenda de l’amulet de jade (Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre 2006) va ser escollida per als White Ravens, la selecció que fa la biblioteca de Munic de les obres infantils i juvenils més destacades d’arreu del món.
Ha guanyat altres premis literaris, com ara el Samaruc amb El secret de Meritxell, el Fundació Bancaixa amb la novel·la Les ombres del bosc o el Premi Literari de Narrativa Juvenil Enric Valor per Unes veus a l’altra part del mur, a més d’altres com el Tinet o el Felipe Ramis en la modalitat de narrativa curta. Amb Pavana per a un infant difunt aconseguí el Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa en valencià 2022.
