La veritat és que m’he passat el temps de confinament delerant poder llegir-me el darrer llibre publicat pel vila-realenc Vicent Usó, No sabràs el teu nom, XXXI premi de novel·la “Ciutat d’Alzira”, editat per Bromera. Sóc un gran seguidor dels llibres de Vicent i, quan vaig saber que havia obtingut premi, vaig estar a l’aguait per poder adquirir-lo quan apareguera publicat. Però, qui podia preveure el “maleït bitxet” que vindria a desbaratar les nostres vides? Em vaig quedar confinat a casa, i les llibreries tancades. No comprenc per què, si les botigues i supermercats de queviures es mantenien obertes com un servei essencial, per què no ho havien d’estar també els “dispensadors de llibres”, que també és essencial per a la nostra vida “menjar” cultura; però, què hi farem? Per això, una de les primeres coses que vaig fer quan van relaxar el confinament va ser allargar-me fins a la meua “llibreria de capçalera”, adquirir No sabràs el teu nom, i començar a llegir-lo frenèticament, com traient-me les ganes acumulades durant els dos mesos d’obligada espera.
Vicent Usó ha afrontat en aquest llibre un tema que ha eixit a la llum no fa massa anys, i que des de llavors ha fet estremir moltes consciències i trontollar més de quatre certeses: el tema dels “fills robats”.
I, una vegada més, Vicent Usó no em va decebre, tot el contrari. De la seua extensa producció literària, jo en destacaria sobretot dos llibres, L’herència del vent del sud (2002) i Les veus i la boira (2015), sense oblidar la crua i descarnada Crònica de la devastació (2002). Doncs bé, m’atrevisc a dir que amb aquest No sabràs el teu nom, Vicent assoleix un nivell semblant al d’aquestes narracions anteriors, tant per la temàtica de l’argument com per lelaboració dels ambients contraposats poble / ciutat, i xica innocent / societat hipòcrita.
Vicent Usó ha afrontat en aquest llibre un tema que ha eixit a la llum no fa massa anys, i que des de llavors ha fet estremir moltes consciències i trontollar més de quatre certeses: el tema dels “fills robats”, amb la complicitat de l’església catòlica, dels grans poders polítics i econòmics i de l’estament sanitari. I afronta el tema amb cruesa però, alhora, recollint un cert procés evolutiu de la protagonista, des de la seua primitiva ingenuïtat fins al descobriment successiu de tots els enganys i les conxorxes de què seran objecte ella i el seu fill nounat. I tot això, sense oblidar en el temps la història del que intuïm, és aquest fill privat del nom, que en la seua recerca de la identitat arribarà a uns extrems èticament reprovables, però perfectament justificats des del punt de vista argumental.
Anirem coneixent i descobrint l’estratègia de teranyina com funcionaven (funcionen potser encara?) aquestes trames d’usurpació de nens a canvi de diners, de mentides a les mares i d’ocultacions als fills.
He parlat de la contraposició poble/ ciutat o, encara millor, d’una contraposició trial, entre el poble, que per la descripció intuïm perfectament que es tractaria d’algun nucli proper al Penyagolosa, és a dir Vistabella, potser Xodos…; una població mitjana, que és clarament el Vila-real de Vicent, com ens ha passat ja amb novel·les seues anteriors; i una gran població, València, aquesta sí esmentada explícitament, on es consumarà el que podríem anomenar “la conjura” contra Carmeta i contra el seu fill innominat. I, a partir d’aquest moment, i per més enganys amb què vulguen els uns i els altres tergiversar-li la realitat, la nostra protagonista farà seua una obsessió: on és el seu fill, i quin ha estat el desenvolupament de la seua vida. Obsessió que, només al final dels seus dies, Carmeta explicarà en veu alta, per primera vegada, a la seua filla Balma, després de tota una vida de silenci i sofriment interioritzat.
Aquesta és, però, només una part del riquíssim argument que Vicent Usó ens regala en No sabràs el teu nom: I és que al llarg de les seues pàgines anirem coneixent i descobrint l’estratègia de teranyina com funcionaven (funcionen potser encara?) aquestes trames d’usurpació de nens a canvi de diners, de mentides a les mares i d’ocultacions als fills, adjudicats a famílies que paguen i utilitzen les seues influències, que disposen de possibilitats materials però no necessàriament d’amor cap a l’adoptat, com veurem tràgicament en el cas de qui no sabrà el seu nom.
En poques paraules, el que he pretés ha estat “obrir-vos la fam”, animar-vos a assaciar-la amb la lectura, la reflexió i el gaudi que comporta descobrir i vivenciar aquest nou llibre de Vicent Usó, una fita important més en la seua ja llarga trajectòria literària, que ha fet d’ell, de manera indiscutible, el millor i més conegut dels autors en la nostra llengua a les comarques de la vora del Millars. Llegiu No sabràs el teu nom, que no us en penedireu, us ho ben assegure.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
