Els marits han deixat de ser els amants per convertir-se en els pares dels fills i en els companys de vida d’elles. La monotonia de la vida conjugal, la menopausa, l’insomni, els quilos de més que se’ls acarnissen i l’avorriment laboral.
Lisa, Clara i Eva es van conèixer a classe de ballet quan tenien sis anys. Ara en tenen cinquanta i encara són amigues. Tots els mesos es reuneixen dues o tres vegades per dinar o sopar i s’ho conten tot. No ben bé tot. Alguns secrets fan de mal confessar.
Les dues primeres són casades. Eva, no. Després d’una joventut marcada per la beguda i unes altres drogues, ha tingut moltes relacions, però en l’actualitat en té una de més duradora i consistent. Per a les dues primeres la relació matrimonial ja no és el que era. Els marits han deixat de ser els amants per convertir-se en els pares dels fills i en els companys de vida d’elles. La monotonia de la vida conjugal, la menopausa, l’insomni, els quilos de més que se’ls acarnissen i l’avorriment laboral fa que Lisa i Sara estiguen un poc ensopides, desorientades.
la vida de les tres amigues i dels seus companys arriba a un punt complicat i caldrà prendre decisions. L’amistat d’elles tres té petits entrebancs, però, passe el que passe, perdurarà. En fi, sempre que una no parle més del que cal.
Xavier, el marit de Lisa, és arquitecte i també amaga una cosa molt important, un afer que el fa viure a disgust.
Seb, advocat com la seua esposa Sara, la bandeja quan ella té problemes al bufet.
Lisa amaga també un secret que no ha superat.
En pocs mesos la vida de les tres amigues i dels seus companys arriba a un punt complicat i caldrà prendre decisions. L’amistat d’elles tres té petits entrebancs, però, passe el que passe, perdurarà. En fi, sempre que una no parle més del que cal.
Les parelles també parlen entre ells i intenten arribar a un acord de mínims.
Després de dos llibres autopublicats molt prometedors, Ester Invernon i La Campana ens regalen aquesta magnífica novel·la sobre l’amistat i els estralls de la cinquantena en les dones que aparentment no tenen cap problema.
Després de dos llibres autopublicats molt prometedors, Ester Invernon i La Campana ens regalen aquesta magnífica novel·la sobre l’amistat i els estralls de la cinquantena en les dones que aparentment no tenen cap problema. Cal destacar el comportament autodestructiu d’algun personatge i petits detalls d’intriga, com quan a principi del llibre apareixen uns calçotets en un lloc inconvenient. També les amenaces i l’assetjament a Eva per part d’un admirador. I el masoquisme –passeu-me el mot– d’una protagonista, que se sent molt malament perquè l’home està deprimit i ella se’n sent fins i tot culpable.
Esperem en candeletes els pròxims treballs d’Ester Invernon.
