Com sol passar amb els clàssics, abans de llegir Moby Dick el lector ja s’ha fet una idea del que hi trobarà. Si més no, molts han sentit parlar de la balena blanca, i fins i tot del capità que l’encalça. Potser ja no és tan conegut el personatge que narra la història, Ismael. Segurament u s’espera una novel·la d’aventures, amb una tripulació que segueix àvidament la balena per la mar i va superant obstacles fins a l’objectiu final de caçar-la. Tot i que és cert que el Pequod, el vaixell del capità Ahab, recorre els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic, fent la volta al món per a trobar l’immens catxalot, quan ens endinsem al llibre pot fer la impressió que la intenció de Melville era més aviat fer un tractat de l’art del baleneig. L’autor no parlava des de la ignorància, ja que, com el mateix narrador, havia estat enrolat en un vaixell mercant, i també s’havia embarcat en un balener cap a les mars del sud. Per tant, la minuciositat de la narració pel que fa a les parts del vaixell, així com els estris i les tècniques descrites, és clau per a entendre la història i copsar l’esperit de l’autor.
A l’hora de traduir-la, va ser també, començant pel mateix mot baleneig, un repte per a la manacorina Maria Antònia Oliver. En una nota sobre la traducció de l’obra, l’escriptora deia: “Traduir una obra tan suposadament popular i, en realitat, tan profundament desconeguda com Moby Dick ha estat una navegació apassionant, però plena d’esculls, en la qual més d’una vegada he estat a punt de perdre el nord i la paciència. La complexitat i la riquesa del lèxic emprat per Melville, la varietat i la mescladissa dels nivells de llenguatge, l’envitricollament sintàctic de molts fragments, m’han meravellat i m’han desconcertat tot sovint.” Perquè no només cal conéixer el lèxic de la marineria, sinó més concretament el del baleneig, i en aquest cas l’exclusiu de Nantucket, poble i illa de baleners, que l’autor presenta com els més dignes d’admiració de tots aquells que s’aventuren per la mar.
De fet, com diu la traductora, també calia jugar amb els registres. Diversos personatges, de dins i fora de l’església, pronuncien sermons bíblics allargassats. Des d’un bon principi apareixen elements curiosos, com ara el caníbal Queequeg, amb la seua particular manera de parlar i actuar. Entre la tripulació del vaixell també hi ha converses en què no tots s’expressen de la mateixa manera. Des dels essencials arponers, Queequeg, Tashtego i Daggoo, presentats com a “salvatges”, passant per la resta de mariners, de diverses contrades, fins als tres oficials i el capità Ahab. Sobretot aquests quatre últims profereixen de tant en tant un monòleg, o conversen entre ells, i així arriben al lector les seues cabòries, també a vegades amb referències bíbliques. D’aquesta manera se’ns manté informats de l’estat mental dels personatges, i podem anar preocupant-nos més i més pel futur de la tripulació, ja que l’únic que sembla assenyat és el primer oficial, Starbuck.
És l’enigmàtic capità qui, després de romandre apartat a la cabina durant el principi del viatge, amb la seua presència aterridora i imponent aconsegueix que els mateixos homes accedisquen a perseguir els perills de la Balena Blanca
Com ja s’ha donat a entendre, els homes no s’embarquen per a caçar Moby Dick. La tripulació va a la recerca de cetacis per a extraure’n l’oli de balena, tan valuós el segle XIX, com a matèria primera dels ciris. És l’enigmàtic capità qui, després de romandre apartat a la cabina durant el principi del viatge, amb la seua presència aterridora i imponent aconsegueix que els mateixos homes accedisquen a perseguir els perills de la Balena Blanca. Mentre tots se centren a omplir les botes de la bodega, el capità continua obsessionat a matar el catxalot que li va arrabassar la cama. Cegat per l’odi, veu Moby Dick com el major dels mals, com un ésser endimoniat i cruel que cal eliminar. Cada vegada que el Pequod es creua amb un altre vaixell, fan un gam, una trobada o conversa entre baleners a la mar, i pregunta si han vist el catxalot. De nit, en alguna ocasió, els guaites del vaixell arriben a veure, encara a l’Atlàntic, un broll blanc en la llunyania, com si volguera que el seguiren. Però la idea del capità és tornar al Pacífic, on ell va tindre el terrible encontre amb la balena.
Al voltant del capità Ahab, no només la tripulació queda absorbida per les seues ganes de temptar la mort, també els animals marins segueixen el seu bot, i només el seu, quan caça balenes, tant els taurons com els blancs albatros
Des d’un principi, ja sentim alguna premonició, veiem ombres suggeridores. Al voltant del capità Ahab, no només la tripulació queda absorbida per les seues ganes de temptar la mort, també els animals marins segueixen el seu bot, i només el seu, quan caça balenes, tant els taurons com els blancs albatros, i algun ocell negre li voleia sobre el cap abans de l’encalç final de la balena, com un mal averany. Fins i tot apareixen més personatges inesperats, i alguna profecia. En un passatge se’ns explica com la blancor, que és sovint símbol de puresa i bondat, esdevé tot el contrari en un ésser com Moby Dick. El capità, obstinat i estancat en el passat, es nega a renunciar a l’objectiu, i la tripulació l’obeeix amb escasses queixes o remucs. I així, una trentena de mariners, que només volien fer l’habitual negoci balener, arriben a entusiasmar-se per un risc quasi sobrenatural, i es deixen dur per la bogeria d’un sol home.
