Gràcies a la traducció de Ramon Farrés Puntí i l’acurada edició de l’editorial Navona, dintre de la col·lecció Navona_Trajectes, podem gaudir d’una magnífica versió catalana de Magellan: Der Mann und seine Tat, una de les moltes biografies que Zweig va enllestir i que, a l’igual que algunes altres que va escriure, com les dedicades a Fouché, a Maria Stuard o a Maria Antonieta, es centra en un personatge decisivament tràgic: Fernão de Magalhães, «aquest home misteriós i obscur (…) barreja d’intel·ligència i coratge» que, en canvi, «mai no sap utilitzar els seus èxits o vanagloriar-se’n».
A partir d’una exhaustiva documentació sobre el personatge i els fets històrics, Zweig va descabdellant els moments i els esdeveniments que marquen l’evolució d’aquell sobresaliente —«tan sols un dels ‘soldats desconeguts’ que s’enrolen a milers»—, com si d’una obra de ficció es tractara, «perquè, mentre relatava aquest altre viatge d’Ulisses de la manera més fidel possible a la realitat, segons tots els documents que tenia a l’abast, tenia constantment l’estranya sensació d’explicar una cosa inventada, (…) una de les llegendes sagrades de la humanitat», i és que potser, com continua dient Zweig en la introducció del llibre, «no hi ha res millor que una veritat que sembla increïble».
El relat mostra una certa empatia per aquell «tràgic solitari», pel «soldat desconegut que ningú no espera, que ningú no saluda, a qui ningú mostra gratitud», pel navegant portuguès a qui el seu rei menysté i del qual, de manera calculada, obtindrà permís per posar-se al servei d’un altre monarca al qual oferirà aquell projecte que ha de ser l’aventura nàutica més gran de la humanitat: trobar el pas per circumnavegar la Terra anant cap a l’oest i arribar a les illes de les espècies. Convençut de l’existència d’aquell pas cap l’oceà Pacífic, sap («la persona creativa està sotmesa a unes lleis diferents i més elevades que les purament nacionals») que només al rei Carles d’Espanya li pot interessar, ja que la ruta de l’est ha estat atorgada pel Papa a Portugal i només aquella possibilitat li permetrà el comerç directe amb l’Índia i Malaca sense dependre del regne veí. És en aquest moment que el soldat anònim, desconegut, s’hi fa visible. Potser massa i tot, perquè «com el rovell al ferro, una enveja esmolada s’aferra al gran benefici» i a les intrigues del cònsol portuguès per fer fracassar l’aventura s’uneixen les dels navegants espanyols, que l’entrebanquen per treure-li’n el secret i agafar protagonisme.
Magalhães, doncs, haurà de conviure, fins a la mort, amb una permanent conxorxa que farà d’Elcano, del traïdor, de qui s’esforçava per fer fracassar el portuguès, l’home que «s’emporta tota la fama, tots els honors, totes les distincions».
Magalhães, doncs, haurà de conviure, fins a la mort, amb una permanent conxorxa que farà d’Elcano, del traïdor, de qui s’esforçava per fer fracassar el portuguès, l’home que «s’emporta tota la fama, tots els honors, totes les distincions», perquè «aquella corda que fins i tot la mà més tosca pot fer sonar sense gaire esforç» que és el nacionalisme, s’afanya a esborrar tota referència a Magalhães: el seu diari es perd misteriosament i tota referència a ell queda esborrada. El diari d’un romàntic aventurer italià que s’hi embarcà amb ell i que arriba al final de la travessia, Antonio Pigafetta, lliurat al monarca, també desapareix, però per fortuna, veient com pintava la cosa, aquest personatge marxa lluny d’aquella cort i acaba publicant un resum on dona la dimensió de l’heroi i de la seua proesa. Un text, que tot i tindre poca qualitat literària, segons Zweig, és d’un interès tan extraordinari que, el mateix Zweig, identifica un passatge seu traslladat a La tempesta de Shakespeare, i també hi trobarem la referència a un descobriment que adoptarà Jules Verne en La volta al món en 80 dies: l’avançament horari en navegar cap a l’oest, ja que Pigafetta constata amb sorpresa que en arribar a les costes de Guinea dijous, segons el calendari, en realitat era dimecres. Circumnavegant cap a l’oest s’han avançat en un dia!
Un relat fascinant, aquesta biografia de Magalhães, farcida de comparacions i paral·lelismes amb la història d’altres herois, ja siguen anteriors o posteriors, ja siguen reals o literaris. Un relat amb força referències històriques i culturals i amb la intenció de deixar constància de com «una única persona amb la seva vida minúscula i fugaç és capaç de convertir allò que havia estat una mera il·lusió per a centenars de generacions en un fet, en una veritat immarcescible».
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
