Bartomeu Mollet Escuder, “Tomeu” naix l’any 1893 al si d’una família de pagesos de Mallorca en què és el major de vuit germans. La vida al camp entre finals del segle XIX i primeries del XX no és gens fàcil.
Li diré Llibertat és, podríem dir, una rondalla de rondalles. Una tragèdia feliç, una història de moltes històries de la Mallorca rural de finals del segle XIX i primeries del XX. Una Mallorca interior on les tradicions són sagrades i les relacions entre veïns i famílies no s’aparten del guió establert per culpa de segles de pobresa i analfabetisme. I això comportarà incomprensions i dolor, intolerància i resignació. Com a conseqüència, hi trobarem molts éssers perduts, obligats pels canons de la tradició i del passat, convertint moltes vides en existències inútils, en vides balafiades pel destí.
Les dones, les xiques, els mascles joves… han de “comportar-se” com Déu mana, com sempre s’havia viscut fins aleshores. Les dones han d’estar al seu lloc inferior jeràrquic en la llar, la família i la societat. Molts matrimonis eren concertats. Un món antic on l’homosexualitat podia comportar la mort al si de la mateixa unitat familiar, com encara passa en algunes societats actuals.
Bartomeu Mollet Escuder, “Tomeu” naix l’any 1893 al si d’una família de pagesos de Mallorca en què és el major de vuit germans. La vida al camp entre finals del segle XIX i primeries del XX no és gens fàcil: la població passa penúries i el cos social és molt tancat.
Quan en Tomeu compleix divuit anys, son pare el fa fora de casa després d’un fort enfrontament per la seua orientació sexual i el jove es veu forçat a embarcar-se cap a Cuba en un vapor mercant.
Quan en Tomeu compleix divuit anys, son pare el fa fora de casa després d’un fort enfrontament per la seua orientació sexual i el jove es veu forçat a embarcar-se cap a Cuba en un vapor mercant. Però no ho fa sol: l’acompanyen la seua egua Llibertat i un jove jornaler, Celestino, fill de forasters establerts a Mallorca.
Es tracta d’una història apassionant d’amor prohibit, plena de drames i entrebancs, que mostra la lluita de dues persones joves, dos amants, per estimar-se lliurement, malgrat les adversitats que els presenta al davant la vida. És una novel·la que esdevé una llarga rondalla, a l’estil de les rondalles d’Enric Valor, que n’inclou dotze de més curtes que són autèntiques joies: “L’ou de pedra marbre”, “El mussolet i la ratolineta”, “La mora captiva”, “El corb Blanc de Montpeller”, “Un plat de sopes rònegues”, “Amor de dida”, “Na Bruna de Cadaqués”, “El port d’Alexandria”, “Cocarrois de metzines”, “Els vells marins de l’Alguer”, “La fada Florentina” i “Les figues més bones del món”.
L’autor del llibre, Joan Bibiloni (Algaida, 1956) és un metge rural amb quaranta-tres anys d’experiència, dels quals trenta-vuit els ha dedicat a Sóller. Bibiloni, quan era un infant, va escoltar fascinat una història contada per dues pageses a l’ombra d’una figuera que el va impactar… i fa dos anys va decidir contar-la. I aquest és el resultat.
En el diàleg de les rondalles es recita el bellíssim parlar salat, un parlar en què els avantpassats de l’escriptor i metge encara feien servir el verb “ser” com a auxiliar en lloc d’“haver”, com s’usa encara en algunes varietats catalanes, sobretot al Rosselló, en algunes parts d’Itàlia o en l’aranés. Per exemple: Som vist en comptes d’he vist”.
La lluita de dues persones joves, dos amants, per estimar-se lliurement, malgrat les adversitats que els presenta al davant la vida. És una novel·la que esdevé una llarga rondalla, a l’estil de les rondalles d’Enric Valor, que n’inclou dotze de més curtes que són autèntiques joies
El lèxic del català de Mallorca resulta polifònic en aquest llibre, una delícia per als lectors de fora de les Illes Balears.
La trama fascinant de la novel·la es presenta com una oportunitat per a explorar els racons més íntims de la vida rural i urbana de Mallorca, del camp i de Ciutat –o Palma–, en un context històric particular que ens obliga a la reflexió sobre les dificultats de les relacions humanes davant l’adversitat i del mal.
Aquesta crònica ens aproxima a l’abisme de la incomprensió humana, a la intransigència per motius ambientals i culturals ancestrals. Durant tota la faula, un fil d’homoerotisme impregna el relat originat d’aquelles dues pageses, davant d’un Joan Bibiloni infant i bocabadat.
Tomeu i el seu benvolgut amant Celestino viatgen a Cuba desesperats fugint del seu entorn familiar… i troben a Cuba un rebuig i una homofòbia consemblants.
Li diré Llibertat és més que una llegenda, més que una narrativa rica i emotiva, és una lliçó d’aprenentatge per a viure i conviure en una societat eclèctica que alça el vol, girant la cara al sectarisme i la tradició més esperpèntica..
