Flush es va publicar per primer cop en català el 1938, en plena guerra civil. La traductora fou Roser Cardús, per encàrrec de l’editor Josep Janés i Olivé per a Edicions de La Rosa dels Vents. Es tractava de la tercera traducció d’aquesta novel·la en tot el món.
En els darrers anys s’ha produït una florida de traduccions al català de Virgina Woolf, per la qual cosa ens hauríem de felicitar. Actualment, és fàcil trobar en la nostra llengua les grans obres de l’autora: La senyora Dalloway i Les ones a La Magrana, Cap al far a la Bernat Metge Universal, Els anys a La Temerària –que també ha publicat Les ones i Una cambra pròpia–, Orlando a Viena i Proa, entre d’altres. Tot plegat configura un panorama magnífic que, ai las, hauria de ser la normalitat.
Aquest esclat ha coincidit amb l’alliberament dels drets d’edició de la seua obra, però aquest no n’és l’únic motiu. De sempre, la Woolf ha tingut molt bona acollida en la nostra cultura. La primera traducció de Mrs. Dalloway al català la va fer Cèsar-August Jordana el 1930: només cinc anys després que l’original anglés. En aquells anys, diversos crítics catalans ja destacaven la novetat i la vàlua de l’escriptora anglesa. Flush es va publicar per primer cop en català el 1938, en plena guerra civil. La traductora fou Roser Cardús, per encàrrec de l’editor Josep Janés i Olivé per a Edicions de La Rosa dels Vents. Es tractava de la tercera traducció d’aquesta novel·la en tot el món, només posterior a l’alemanya i la francesa; sis anys abans que es traduís al castellà. Per tant, estem parlant d’una tradició molt arrelada i prestigiosa de versions catalanes de Woolf.
“Estava tan cansada després de Les ones que vaig estirar-me al jardí i vaig llegir les cartes d’amor del matrimoni Browning. El seu gos em va fer riure tant que no em vaig poder resistir a donar-li vida.”
Entre totes aquestes publicacions woolfianes, l’editorial Bromera ens ha ofert recentment, a la col·lecció A la lluna de València, una nova traducció de Flush. Biografia d’un gos, a càrrec de Josep Marco Borillo i un equip de traductores de la Universitat Jaume I (Ariadna Martínez, Marina Sales i Clàudia Samper). Dins el conjunt de les novel·les de Virginia Woolf, Flush sovint és considerada com una obra menor, un divertimento, un llibre aparentment més senzill. De fet, sembla que, efectivament, Woolf se’l va prendre com una mena de respir després de l’esforç que li havia suposat la novel·la anterior, Les ones, una de les més complexes que escrigué. Com reporta Pilar Godayol a Dones de Bloomsbury, Woolf escrivia en una carta de febrer de 1933: “Estava tan cansada després de Les ones que vaig estirar-me al jardí i vaig llegir les cartes d’amor del matrimoni Browning. El seu gos em va fer riure tant que no em vaig poder resistir a donar-li vida.”
L’habilitat de l’autora per adoptar la perspectiva d’un gos és extraordinària. Òbviament les reaccions de Flush estan humanitzades, però no es tracta d’una faula: els seus sentiments no són els d’un humà en un cos de gos. Flush percep el món a través sobretot de les olors i els sorolls.
Flush és la biografia del cocker spaniel de la poeta Elizabeth Barrett. Indirectament, és també la narració de la vida d’aquesta escriptora. Se’ns explica com va arribar l’animal a la casa i el lligam que va establir amb la seua propietària, malalta confinada a la seua habitació. Posteriorment apareix la figura del també poeta Robert Browning, i la relació sentimental amb Elizabeth.
Un moment àlgid de la novel·la el constitueix l’episodi del segrest de Flush per part de certs grups marginals que es dedicaven a demanar rescat pels gossos de famílies benestants de Londres. També se’ns narra el matrimoni secret dels Browning i la seua fugida posterior, així com l’estada a Itàlia. Woolf es documentà seriosament per a la confecció de la novel·la, espigolant totes les referències a Flush que apareixen tant en els poemes com sobretot les cartes de Barrett, com ho demostren també les extenses notes finals.
L’habilitat de l’autora per adoptar la perspectiva d’un gos és extraordinària. Òbviament les reaccions de Flush estan humanitzades, però no es tracta d’una faula: els seus sentiments no són els d’un humà en un cos de gos. Flush percep el món a través sobretot de les olors i els sorolls, i sovint apareix una certa incomprensió dels actes que duen a terme els humans que l’envolten. L’equilibri entre el fet de dotar d’una sensibilitat el gos que permeta fer-ne el protagonista d’una novel·la, i la fidelitat a les reaccions que pot mostrar la seua espècie, és realment prodigiós.
Subverteix en la novel·la les convencions del gènere biogràfic, i aplica irònicament els criteris d’un biògraf autèntic, encara que el seu objecte siga un gos.
D’altra banda, la ironia i l’humor són l’altra gran basa d’aquesta novel·la. Flush és una paròdia del gènere biogràfic, com la mateixa Woolf escrivia en la carta esmentada adés: “Volia fer una broma a Lytton —parodiar-lo—, caricaturitzar —en altres paraules— l’extravagant descripció de la hipocresia victoriana a Eminent Victorians”. Lytton Strachey era membre com Virginia del grup de Bloomsbury, i l’obra esmentada consistia en diferents biografies. Woolf, efectivament, subverteix en la novel·la les convencions del gènere biogràfic, i aplica irònicament els criteris d’un biògraf autèntic, encara que el seu objecte siga un gos. A més, la crítica a l’estamental societat victoriana també hi és present: són deliciosos els passatges en els quals Flush s’adona que hi ha gossos de classe alta i de classe baixa, i que ell pertany al primer grup; així com la seua conversió a una mena de “democràcia canina” quan, un cop a Itàlia, s’adona que aquestes distincions no són vigents.
Al capdavall, com diu Josep Marco a la introducció, pot semblar-nos que Flush és una obra “fàcil”, però ho és només si ho comparem amb altres obres de Woolf, no pas en termes absoluts. En aquest sentit, pot ser una excel·lent porta d’entrada a l’escriptora anglesa per als lectors que no gosen encara enfrontar-se a les seues obres més líriques i complexes. Més que una obra menor, és una autèntica delícia, una veritable delicatessen, una mosta a l’abast de tothom del ric estil i llenguatge d’una de les millors escriptores del segle XX.
