Francesc Ribera, “Titot”, és un dels berguedans més il·lustres de l’actualitat. El cantant del grup mític Brams, que va posicionar-se com a formació musical de referència per a molts joves que van reforçar la consciència amb les seues cançons, s’ha sabut trobar un espai, també, dins de la literatura.
Ja va sorprendre el 2015 amb L’assassinat de Guillem de Berguedà, la seua primera novel·la històrica, i ara ho ha tornat a fer amb El silenci que heu de témer, una obra encara més meritòria que l’anterior si es té en compte que està ambientada en la Mallorca del segle XVII, és a dir, ben lluny de la seua Berga natal.
La memòria silenciada de la Germania mallorquina, la Guerra dels Segadors o l’èxit de la Corona de Castella a l’hora d’imposar l’hegemonia cultural i política sobre l’antiga Corona d’Aragó gràcies, també, al vassallatge d’un poder nobiliari autòcton.
Titot, en canvi, ha sabut vèncer aquestes dificultats amb una obra perfectament situada, amb descripcions ben detallades dels paisatges pretèrits, amb personatges que desprenen completa humanitat –per a bé i per a mal–, amb objectes desconeguts degut a l’obsolescència adquirida segles després d’haver sigut víctimes de la modernitat i amb una contextualització política totalment precisa que evidencia les inquietuds de Joana de Santacília, protagonista del llibre, que coincideixen amb les de l’autor que li dona veu.
Així, Titot, sense deixar de ser en cap moment fidel a la realitat històrica, ha situat en un mateix escrit episodis com ara la memòria silenciada de la Germania mallorquina, la Guerra dels Segadors o l’èxit de la Corona de Castella a l’hora d’imposar l’hegemonia cultural i política sobre l’antiga Corona d’Aragó gràcies, també, al vassallatge d’un poder nobiliari autòcton –en aquest cas el de Mallorca– que els castellans van saber absorbir i identificar.
L’obra es desenvolupa amb la memòria de la Germania mallorquina un segle després d’aquell episodi armat com a eix central de la trama. Uns la reivindiquen des de la clandestinitat, altres miren d’esborrar-la per a impedir qualsevol nou intent que pose en qüestió l’statu quo de la noblesa i altres, com la protagonista, s’interessen per aquest fet i hi empatitzen malgrat que la seua posició social és antagònica a aquell moviment.
Esdeveniments que expliquen per què aquest país, el que Titot sempre ha defensat amb les seues cançons i ara també amb les seues novel·les, viu una adversitat permanent.
Entretant, diversos personatges històrics reals tenen veu pròpia a la novel·la i situen, de passada, el lector en la història medieval mallorquina a través del domini aristocràtic imposat des de la conquesta de Jaume I fins a les generacions posteriors, que al segle XVII encara exercien el control polític, econòmic i social de l’illa. Si bé, els grans protagonistes, i amb els quals el lector s’identificarà, són aquells que qüestionen aquesta hegemonia medieval que, alhora, contribueix de manera decisiva a la desnacionalització d’un país que s’endinsava, a poc a poc, en el desenllaç que va culminar a principis del segle següent amb els Decrets de Nova Planta.
Aquesta trama, aquesta història elaborada per Titot, és un relat microhistòric de tots aquells esdeveniments que expliquen per què aquest país, el que Titot sempre ha defensat amb les seues cançons i ara també amb les seues novel·les, viu una adversitat permanent. Els orígens d’aquesta situació contradictòria són diversos i Francesc Ribera en descriu una part amb la seua narrativa. Ell sap perfectament que qui perd els orígens perd la identitat, i amb El silenci que heu de témer ho recorda una vegada més.
