Inèdit fins ara en la nostra llengua, l’escriptor i pensador britànic Paul Kingsnorth (Worcester, 1972) és especialment conegut pels seus assaigs sobre ecologisme i globalització, traduïts a mitja dotzena de llengües en més d’una desena de països. El 2014 s’endinsava per primera vegada en el camp de la narrativa de la mà de The Wake, novel·la que li va valer un Premi Gordon Burn i que va quedar finalista de guardons com el Man Booker, el Folio o el Goldsmiths. Amb ella, a més a més, Kingsnorth engegava la trilogia Buckmaster, continuada en Beast i que conclou amb Alexandria.
Actualment, l’autor britànic viu amb la seua família en una zona rural a l’oest d’Irlanda, on diu que van arribar buscant llibertat, autonomia i la presència constant i quotidiana de la natura. Kingsnorth explica que van començar amb una petita casa situada en un terreny erm, esgotat per l’ús intensiu que se n’havia fet, i han aconseguit convertir aquest espai en un bosc amb més de cinc-cents arbres. Potser per això, en llegir les primeres pàgines d’Alexandria tenim la sensació que, en certa manera, estem llegint la vida del mateix autor o, com a mínim, la seua essència.
Però anem a pams: la novel·la ens situa nou-cents anys després d’una catàstrofe ecològica que ha acabat amb bona part de la biodiversitat terrestre i ha convertit el nostre planeta en poc més que un pantà gegantí. Enmig d’aquest clima hostil, trobem una petita tribu de set persones —els darrers membres del gran Ordre que va sobreviure al cataclisme—, que lluita per la supervivència. La seua vida es basa en el respecte a la natura, en l’intercanvi just entre animals, humans i plantes i, sobretot, en una por cerval a repetir els erros que van portar la humanitat a la vora de l’extinció.
la tribu ha de conviure amb els problemes que presenta el seu entorn, encara afectat per les accions que van devastar i contaminar el medi ambient. De l’altra, els set pobladors es veuen assetjats per poderosos enemics
Així, la seua existència no és gens fàcil. D’una banda, la tribu ha de conviure amb els problemes que presenta el seu entorn, encara afectat per les accions que van devastar i contaminar el medi ambient. De l’altra, els set pobladors es veuen assetjats per poderosos enemics que els delmen d’un en un. Aviat descobrim que es tracta d’unes criatures misterioses —parcialment humanes— amb un únic objectiu: convèncer-los que abandonen els seus cossos físics i transcendisquen a Alexandria, un paradís digital on oblidar les penúries de la seua existència precària i bruta, mancada de qualsevol tipus de comoditat o luxe. Però, què implica realment la renúncia al pla físic? Es pot seguir sent humà quan no es té cos? Què ens fa persones? Així, l’ecologisme, la relació amb la natura i, especialment, el transhumanisme es troben al cor de la proposta literària de Kingsnorth, una novel·la que, tot i tancar una trilogia, es pot llegir de manera totalment independent.
En aquest cas, l’autor aposta per uns personatges plans, tot just esbossats, que funcionen com les figures arquetípiques de qualsevol mitologia o mite creacional. De fet, entre escena i escena, l’escriptor britànic ens ofereix els càntics fundacionals de l’univers que envolta la novel·la, contraposant la mítica Alexandria amb l’Orde, la religió purament atàvica a què pertanyen els protagonistes. Aquests passatges adquireixen un to fonamentalment líric i poètic que només es trunca al final de la novel·la, quan Kingsnorth deixa de banda la mitologia de la seua creació per centrar-se en les accions dels personatges. És en aquest moment quan ens planteja de manera més clara les seues idees sobre la relació dels humans amb el seu entorn. Però, lluny de caure en maniqueismes, l’escriptor es posa en la pell de l’advocat del diable i aporta arguments que cobreixen tots els bàndols i hipòtesis, per tal que siguem les mateixes lectores i lectors qui reflexionem i decidim de quin costat posicionar-nos.
un univers personal poètic carregat de reflexions sobre el medi ambient i la relació de la humanitat amb la natura
Això sí, que l’autor britànic ens presente uns personatges estereotipats que es mouen en una història relativament senzilla i lineal no significa que la novel·la siga de lectura fàcil. De fet, l’escriptura lírica i preciosista de Kingsnorth —sobretot a la primera part del llibre—, sumada a la cosmovisió que ens proposa, suposen un trencaclosques esguitat de col·loquialismes i de paraules arcaiques que cal muntar amb cura i dedicació. El resultat, però, és un univers personal poètic carregat de reflexions sobre el medi ambient i la relació de la humanitat amb la natura que, en aquests temps d’incertesa climàtica, resulten de plena vigència i actualitat.
