L’escriptor Vicent Dasí ha estat capaç, en els darrers anys, de crear una obra respectable per al públic juvenil, de publicar amb regularitat i de guanyar alguns premis literaris. De ben jove, el 1997, ja va obtindre un dels Premis Solstici de Literatura Jove de Manises pel relat curt Dual, però no ha sigut fins al 2016 quan ha assolit la popularitat amb una novel·la d’èxit, El millor dels 22. Des d’aleshores, s’ha guanyat un nom en el panorama literari valencià, amb unes narracions directes i molt cinematogràfiques, a mig aire entre el realisme quotidià i la fantasia més desbordant. En paraules de Mariló Àlvarez, “les històries de Dasí sovint fluctuen entre allò tangible i lògic i el món oníric i fantasiós”. Loly Ferrer i l’enigma Gulliver (2017) i Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica (2019) –Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil– són una bona mostra del seu segell inconfusible.
Arran de l’esclat de la pandèmia de 2020, Dasí ens ofereix dues obres que transcorren en aquest marc temporal: No t’adormes al sofà, durant el confinament domiciliari; i El cementeri d’arbres de Nadal, quan ja ens havien desencauat. Dues històries en les quals continua flirtejant amb el complex univers del gènere fantàstic i substitueix la seua València natal per un poble enigmàtic, anomenat Frosty Hollow.
No t’adormes al sofà és un bon relat de por per a lectors a partir de 10 anys. Aquesta primera entrega ens serveix d’introducció, encara que l’autor no hi deixa fils argumentals oberts
No t’adormes al sofà és un bon relat de por per a lectors a partir de 10 anys. Aquesta primera entrega ens serveix d’introducció, encara que l’autor no hi deixa fils argumentals oberts. Per exemple, coneixem que Frosty Hollow es troba “situat als peus del Parc Natural del Clot de la Calma”. Maggie, la protagonista, i els seus pares viuen als afores, en la “muntanya plena d’urbanitzacions que vigila i dona empara al nucli urbà del fons de la vall”, a la qual s’accedeix mitjançant una carretera “sinuosa i ombrívola”. De passada, hi ha una menció a la seua veïna i companya de classe Ginkgo, perquè son pare és el cap de la policia local. També se’ns presenta la psicòloga del centre educatiu, Alícia Cúper, que de manera indirecta té un paper rellevant.
En el segon episodi a Frosty Hollow, El cementeri d’arbres de Nadal, pren el relleu de protagonista Ginkgo, una xiqueta mestissa de tretze anys
En el segon episodi a Frosty Hollow, El cementeri d’arbres de Nadal, pren el relleu de protagonista Ginkgo, una xiqueta mestissa de tretze anys. Si Maggie assisteix al grup “Tocats de l’Ali”, de la psicòloga de l’institut, per un problema d’insomni, Ginkgo ho fa per superar l’absència de sa mare, la troba molt a faltar. La trama es complica quan s’adona que aquesta aflicció la fa vulnerable, la pot atacar un ésser fantasmagòric: el Monstre dels llums sense ànima. Per reblar la clau de la fatalitat, es veu obligada a eixir de casa –un divendres a “l’hora de les bruixes”– per recuperar l’últim regal nadalenc de sa mare. A partir d’aquesta acció, la xiqueta viu una peripècia fantàstica i commovedora que desemboca en una apoteòsica escena final, al bell mig del Clot de la Calma.
un ritme trepidant que atrapa el lector des del principi, hi trobem misteri, terror, aventura, fantasia, moralitat… i, fins i tot, rerefons històric. Tot tamisat per la tendresa i l’humor característics de Dasí
Amb la novel·la El cementeri d’arbres de Nadal, Vicent Dasí va aconseguir el I Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Picassent. Certament, és una narració ben elaborada i amb tants elements narratius que resulta difícil d’etiquetar. Escrita amb un ritme trepidant que atrapa el lector des del principi, hi trobem misteri, terror, aventura, fantasia, moralitat… i, fins i tot, rerefons històric. Tot tamisat per la tendresa i l’humor característics de Dasí. També són pròpies d’ell les referències constants a sèries, pel·lícules, cançons, personatges, etc. Uns gustos personals engrescadors per a estendre en família l’experiència de llegir més enllà de les pàgines, amb un navegador d’internet. Cal destacar, finalment, els dibuixos expressius de Pau Valls, que reflecteixen el text a la perfecció.
Hi ha, en essència, un narrador, amb una capacitat de fabulació sorprenent, que ha creat, en un poble de muntanya, l’atmosfera propícia perquè ocórreguen fets estranys i inquietants. Tant de bo la massa lectora i el mercat editorial faciliten una llarga saga d’històries obscures amb missatge, protagonitzades per alumnes que necessiten suport psicològic. A mi només em queda donar-vos la benvinguda a Frosty Hollow. Poseu-vos còmodes i gaudiu de la narrativa racional i sobrenatural de Vicent Dasí.
