La Veu dels llibres
‘No sé qui soc’, de Sònia Guillén Colomer

Arriba un moment en el qual no sols “té la sensació que la seva vida és una pel·lícula amb escenes que ja ha viscut”, sinó que aquella desconeguda, la protagonista dels somnis… li mostra el seu segrest.

Per una banda, som davant d’una novel·la d’intriga perquè ens planteja un misteri ja a les primeres pàgines. Laia, la jove protagonista, viu des de menuda collada per un neguit, un desassossec, un corcó que la té en punxes. Tot és a causa d’uns somnis inquietants en què sembla evocar records amb la mirada d’una altra persona. Els somnis l’acompanyen des de la infantesa, però van intensificant-se i aportant més elements a mesura que entra en l’adolescència. Els pares no saben què fer-se’n i opten per enviar-la a una psicòloga. Laia toca de peus a terra o està tronada? Està paranoica o hi passa alguna cosa inexplicable? En la seua família hi ha antecedents de problemes mentals…

Per una altra banda, en No sé qui soc la intriga esdevé suspens, perquè aquest dubte Sònia Guillén aconsegueix encomanar-lo als lectors. Ens angoixem i ens amoïnem, desconfiem i malpensem, patim i ens astorem a cada capítol: “D’ençà que pot recordar, dins seu hi ha una existència anterior que flueix com un corrent subterrani. De tant en tant, un record sura a la superfície de la seva consciència, com les restes d’un naufragi”.

Va estirant el fil i descabdellant la troca? O la devora l’esquizofrènia? Aquest procés d’indagació va paral·lel a un altre d’autoconeixement, molt rellevant en la novel·la.

Laia va revivint o imaginant? Les imatges de la persona dels somnis són com més va més esborronadores. Arriba un moment en el qual no sols “té la sensació que la seva vida és una pel·lícula amb escenes que ja ha viscut”, sinó que aquella desconeguda, la protagonista dels somnis… li mostra el seu segrest. I si fora real, la víctima d’una desaparició? Laia decideix començar a investigar pel seu compte, d’amagat de la psicòloga i de la família. A poc a poc, va estirant el fil i descabdellant la troca? O la devora l’esquizofrènia? Aquest procés d’indagació va paral·lel a un altre d’autoconeixement, molt rellevant en la novel·la. En certa manera, és una lectura amb moments reflexius, que ens fa plantejar-nos el sentit, no sols de l’existència del personatge, sinó també el sentit de la identitat i els valors de nosaltres, lectors.

Sònia Guillén Colomer, No sé qui soc, Andana (2023)

Fet i fet, és una obra amb un estil força cinematogràfic. La literatura necessita obres amb capacitat de mantenir el cor en un pessic. Aquest tret la converteix en apta per a tots els públics.

La narració avança a ritme de thriller, fet i fet és una obra amb un estil força cinematogràfic. La literatura necessita obres amb capacitat de mantenir el cor en un pessic. Aquest tret la converteix en apta per a tots els públics. I això, lluny de ser una característica de novel·la “lleugera”, és si més no un repte en què és difícil reeixir. La col·lecció en què es publica, Trencadís, de l’editorial Andana, inclou propostes molt diverses, amb un tarannà en comú. Com No sé qui soc, aspira a arribar a lectors de totes les edats. És una novel·la que poden llegir, perfectament, lectors joves. Però també interessar el públic adult. I això, torne a dir-ho, no és gens fàcil.

Podria ser la base del guió d’una pel·lícula de suspens: pocs personatges i ben dibuixats, tensió narrativa des del començament i durant tota la novel·la, sorpreses i girs inesperats…

De vegades, sembla una narració introspectiva, pel viatge interior, iniciàtic, de Laia. D’altres, s’acosta al gènere de la novel·la negra, pel misteri que planteja i l’ombra d’un crim sempre voltant, una desaparició sense resoldre. Ben segur, podria ser la base del guió d’una pel·lícula de suspens: pocs personatges i ben dibuixats, tensió narrativa des del començament i durant tota la novel·la, sorpreses i girs inesperats…

Per acabar, un últim detall. No sé qui soc és, a més a més, l’òpera prima de Sònia Guillén. Professora d’Innovació a la universitat i assessora laboral durant anys, poc després de publicar aquesta novel·la va guanyar el Premi Ramon Muntaner de narrativa juvenil amb Cicatrius. No és agosarat aventurar, a partir d’ara, una carrera literària llarga i amb èxits. Es tracta d’una autora que convé descobrir i tenir molt en compte. Per les seues obres, sabrem qui és.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa