Podem imaginar el futur del món de mil maneres, però no resulta tan fàcil imaginar tot un món nou. Tanmateix, Fàtima Ponsdomènch ho ha aconseguit… i de quina manera!
L’autora, nascuda a Blanes i resident a Picanya, va estudiar per a mestra d’Educació Musical i es va dedicar a l’ensenyament uns quants anys. Molt activa en el món cultural, s’ha entrenat com a novel·lista amb Llegenda dels Registres. L’obra li ha valgut el 42é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, convocat per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent.
El primer detall que crida l’atenció d’aquesta novel·la és la il·lustració de la portada, obra de José Fonollosa. És summament atractiva i, sense cap mena de dubte, atraurà la mirada dels joves i dels no tan joves, com jo.
molt d’agrair que el llibre haja inclòs un índex i una descripció dels personatges. I això perquè passen moltes coses en aquesta història que transcorre en diversos llocs i a càrrec de molts protagonistes
És molt d’agrair que el llibre haja inclòs un índex i una descripció dels personatges. I això perquè passen moltes coses en aquesta història que transcorre en diversos llocs i a càrrec de molts protagonistes. Però també he de dir que he trobat a faltar un mapa, com n’hi ha en altres novel·les fantàstiques.
Perquè sí, aquesta novel·la conté sobretot aventures i fantasia. O més aviat, és fantasia pura. A l’estil de J.R. R. Tolkien o Michael Ende. Com he dit al principi, Fàtima Ponsdomènech crea un món totalment diferent al que coneixem. En el pròleg s’explica que aquesta nova realitat va nàixer a partir de la Gran Hecatombe, provocada per la superpoblació i l’escalfament del planeta.
un vast territori dividit en clans instal·lats en boscos, deserts, muntanyes, pantans, etc. que configuren una geografia misteriosa i plena de perills. A més a més, coneixeran persones i animals amb mutacions; bèsties llegendàries; dones màgiques i secrets arcaics
Els amants del gènere fantàstic gaudiran recorrent un vast territori dividit en clans instal·lats en boscos, deserts, muntanyes, pantans, etc. que configuren una geografia misteriosa i plena de perills. A més a més, coneixeran persones i animals amb mutacions; bèsties llegendàries; dones màgiques i secrets arcaics.
Sens dubte, un altre gran atractiu de l’obra és la protagonista principal de la història. Es diu Jeluma i té una personalitat fascinant. Remeiera i caçadora, cercadora de la veritat oculta, valenta fins a la temeritat, forta i fràgil alhora. Així és Jeluma, una adolescent del clan Dondre a qui li encomanen una missió que complirà en companyia d’Um, l’esquirol mutant. Qui no voldria tindre una mascota tan fidel, intel·ligent i divertida com Um?
D’altra banda, l’autora recrea una visió matriarcal de la societat. Efectivament, les dones tenen un paper fonamental en la història. Quasi es pot dir que gràcies a nosaltres, la humanitat va eixir endavant; que el rol de la cura, atribuït generalment a les dones, ha triomfat sobre el rol de la lluita, atribuït als homes.
Resulta també commovedora la part ecologista i pacifista de la novel·la, que ens fa tornar a l’origen de la vida, quan les persones vivíem en comunió amb la natura. Hi ha detalls que em recorden als aborígens americans o australians que encara reten homenatge a la Mare Terra.
Per últim, molts de vosaltres us preguntareu pel significat del títol, a mi també em va cridar l’atenció això dels registres. Però no us desvetllaré el misteri, tan sols us donaré una pista: Fahrenheit 451 (de Ray Bradbury).
Acabe amb les paraules d’una de les llegencides que conta Jeluma: “Si lluitem i perdem, perdrem; si lluitem i guanyem, també perdrem. Els que cauran no faran més digna la victòria, la faran més vergonyosa. Som pocs, però tenim una segona oportunitat”. Em sembla una cita motivadora que convida a la reflexió sobre quin món volem i, sobretot, a la lectura completa de Llegendes dels registres.
