Manel Àlamo va nàixer a València, però se sent de Vilallonga (la Safor). És periodista, docent i escriptor. Ha produït obres per al públic de totes les edats. Ha quedat finalista en diversos premis i l’any 2016 va guanyar el premi Samaruc de literatura juvenil. Aquest autor tria la temàtica de les seues obres segons l’estat d’ànim i li dona molta importància a l’originalitat.
El seu darrer llibre, El projecte Gènesi, està acabat d’estrenar (desembre 2023). Compta amb una coberta atractiva i molt explícita, on destaca sobretot un astre enorme sobre fons negre.
Ens capbussarem en l’aventura com ho fa Laia Blanch, una jove que es trasllada des del seu poble menut fins a Silicon Valley, per a participar en un projecte que canviarà el destí dels terrícoles.
Sí, efectivament, aquesta obra pertany al gènere de ciència-ficció. Totes aquelles persones que hem somiat en pilotar una nau espacial i viatjar a l’espai, estem d’enhorabona. Benvinguts i benvingudes a una nova era: la que posa fi a l’Edat Contemporània i inicia la del futur. Sense complexos ens capbussarem en l’aventura com ho fa Laia Blanch, una jove que es trasllada des del seu poble menut fins a Silicon Valley, per a participar en un projecte que canviarà el destí dels terrícoles.
A més a més, Àlamo ens situa en diferents temps i escenaris al llarg dels capítols. Prohibit perdre la concentració, sota pena d’extraviar-nos en els anys 80 i aparéixer en 2000 o directament saltar a 2023. Compte també de no quedar-nos al bell mig d’un desert o surant en l’espai sideral, si no caiem en un hotel de Las Vegas.
Sent predilecció pels roïns i se li nota; tant per l’important paper que els atorga, com per l’atractiu amb què els crea. A mi m’ha subjugat Jana, l’híbrida cada cop més humana
Com ja ha fet en altres ocasions, l’autor dona vida a una llarga sèrie de personatges. Manel diu que sent predilecció pels roïns i se li nota; tant per l’important paper que els atorga, com per l’atractiu amb què els crea. A mi m’ha subjugat Jana, l’híbrida cada cop més humana que treballa per a l’enemic número u de la Fundació Owen.
Així mateix, queda patent en aquesta obra que l’autor és un amant de la lectura, per les seues al·lusions a Jules Verne, Miguel Delibes, Mary Shelley, etc. Igualment, li agrada la música i homenatja Wagner, Chavela Vargas o altres grups actuals com ara Zoo. També fa referència a sèries televisives i pel·lícules que l’han inspirat. I per últim, fa nombroses mencions al còmic de Superman.
No és que els amants de la ciència-ficció siguem negatius i ens resistim a buscar remeis al mal temps; és que usem la imaginació per a curar-nos en salut –cosa prou normal en els humans. Imagina’t el pitjor i el colp serà més suau –o no serà.
En fi, no cal tindre massa imaginació per a veure que el futur de la Terra es presenta complicat a curt termini. Manel Àlamo proposa una escapada. No és que els amants de la ciència-ficció siguem negatius i ens resistim a buscar remeis al mal temps; és que usem la imaginació per a curar-nos en salut –cosa prou normal en els humans. Imagina’t el pitjor i el colp serà més suau –o no serà.
En qualsevol cas, Ursula K. Le Guin ja va dir: “No em considere cap profeta ni futuròloga, sinó novel·lista. La meua feina és mentir. Per a mi el futur, en la ficció, és una metàfora”. I jo li demane a Manel Àlamo que continue mentint-nos o elaborant metàfores, m’és igual. Però que no ens deixe amb la mel en la boca i vaja pensant la segona part d’El projecte Gènesi.
