Els records, la memòria i la història s’entrellacen en les explicacions sobre esdeveniments històrics que conformen el relat oficial i les diferents perspectives personals sobre el que va significar una època determinada. Les imatges revelen aquest vincle i el tradueixen al present assegurant que això que mostren va succeir.
En juny de 2023 va fer 83 anys des que el primer tren de presoners polonesos va eixir de Tarnów (Polònia) cap a Auschwitz. El mateix mes Marek Tomaszewski, un col·leccionista de la ciutat, va donar al Museu del camp de concentració 96 fotografies que revivien aquell moment i transformaven en història el que per als protagonistes de les imatges forma part de la seua memòria.
En la novel·la gràfica Maus, d’Art Spiegelman, els dibuixos també adquireixen aquesta funció històrica des de la primera pàgina, quan l’autor obri el relat biogràfic sobre l’Holocaust amb una paraula: “Recorde”.
Art Spiegelman és un dibuixant estatunidenc d’origen jueu que va nàixer a Suècia en 1948. La seua obra Maus va ser la primera novel·la gràfica que va guanyar el premi Pulitzer en 1992. El còmic està dividit en dos volums que es van publicar per sèries des de 1978 fins a 1991 en la revista Raw (editada pel mateix autor junt amb la seua dona Françoise Mouly).
la història de son pare, Vladek Spiegelman, un jueu polonès que va sobreviure l’Holocaust al camp de concentració d’Auschwitz durant la II Guerra Mundial. També parla de sa mare, Anja Zylberberg,
La novel·la gràfica relata la història de son pare, Vladek Spiegelman, un jueu polonès que va sobreviure l’Holocaust al camp de concentració d’Auschwitz durant la II Guerra Mundial. També parla de sa mare, Anja Zylberberg, que va nàixer a Sosnowiec (Polònia) en una família jueva que posseïa una fàbrica de teixits. Els dos es van casar en 1938 i sis anys després van ser presoners a Auschwitz.
L’obra és un retrat personal i testimonial de l’Holocaust que també tracta la relació paternofilial entre Vladek i Archie –Art Spiegelman–, molt condicionada per les vivències traumàtiques del primer i la incapacitat d’entendre la realitat al complet que experimenta el segon: “Si no puc trobar-li cap sentit a la meva relació amb el meu pare… com n’hi trobaré a Auschwitz?… A l’Holocaust?…”, es desespera l’autor.
Aquesta incertesa acompanya les veus dels personatges durant tota l’obra i connecta amb el terme postmemòria. Els inicis de Maus als anys setanta coincideixen amb l’expansió dels Estudis de Memòria, incentivats per la necessitat de reconstruir el genocidi jueu. Marianne Hirsch va ser una de les pioneres en aquest àmbit amb la publicació de The generation of postmemory: Writing and Visual Culture After the Holocaust (2012), on va introduir el concepte postmemòria.
un retrat personal i testimonial de l’Holocaust que també tracta la relació paternofilial entre Vladek i Archie –Art Spiegelman–, molt condicionada per les vivències traumàtiques del primer i la incapacitat d’entendre la realitat al complet que experimenta el segon:
Aquest terme explica la manera en què una generació posterior –Hirsch l’anomena “segona generació”– rep la història mitjançant les vivències de la generació anterior o “primera generació” i la fa seua fins al punt de recorda-la com si l’hagueren viscut.
En Maus el lector s’apropa a la percepció de la “segona generació” sobre l’extermini jueu i ho fa mitjançant l’interrogant que inquieta a Spiegelman i es converteix en el seu conflicte intern: experimentar Auschwitz per entendre’l.
L’autor expressa l’Holocaust mitjançant la metàfora dels seus dibuixos: els jueus són ratolins, els alemanys gats, els polonesos porcs, els estatunidencs gossos i els francesos granotes.
La incapacitat d’interioritzar aquest trauma és el que frustra i allunya a Spiegelman de comprendre el comportament de son pare. Confessa aquesta desesperació en una de les converses de l’obra: “Sé que és malaltís, però d’alguna manera m’agradaria haver estat a Auschwitz amb els meus pares per saber el que van patir […] Hi ha massa coses que mai no podré entendre o visualitzar”.
La figura d’Anja Zylberberg, la mare de Archie, també expressa un aspecte tractat per la postmemòria: la importància de la figura femenina en la transmissió de memòries. Anja està marcada pel trauma: la depressió postpart, la pèrdua d’un fill per les persecucions nazis i l’experiència d’Auschwitz, que deriva en el seu suïcidi en 1968.
En Maus l’absència de la figura femenina en la transmissió del relat és un aspecte que confirma la vulnerabilitat de Spiegelman, ja que rep un relat esbiaixat pel gènere sobre l’Holocaust, el de son pare.
Les imatges i records familiar adquireixen gran importància en la novel·la i evoquen emocions col·lectives de pèrdua i absència de llar. Mitjançant les fotografies Art Spiegelman reconstrueix la memòria del què va significar l’Holocaust des d’experiències de morts personals que es transmeten generacionalment mitjançant vincles de sang, un fet que evidencia el títol del primer volum de Maus: El meu pare sagna història.
La postmemòria en l’obra reconstrueix el passat en el present i fa una relectura dels fets traumàtics de l’Holocaust des d’una experiència testimonial. La II Guerra Mundial arriba a les terceres i quartes generacions des d’una perspectiva artística i personal que acull interpretacions més pròximes sobre el que va significar per a la societat jueva la persecució del règim nazi.
La manera en què Spiegelman retrata la pèrdua personal; els conflictes interns a l’hora de comprendre les experiències de son pare; la sort de sobreviure, la vulnerabilitat i el trauma que expressa Vladek i que arriba a Archie com a culpa per no haver viscut Auschwitz; totes aquestes qüestions es transformen en narratives, sentiments i imatges col·lectives.
L’intent d’entendre’ls i compartir-los amb el públic és el que caracteritza la generació de la postmemòria, que es xopa de la història que vessen els seus avantpassats i la dibuixen, fotografien, escriuen o col·leccionen per establir un vincle que permeta apropar-se a la memòria 83 anys després.
