Com ens té acostumats Godall Edicions, almenys en allò que podem anomenar literatura gràfica, sovint aposta per obres ben arriscades i, de vegades, de difícil classificació dins d’aquesta mena de tipologia textual creativa. Recordem els dos llibres de Victoria Lomasko, Altres Rússies o L’última artista soviètica, que després han tingut un important reconeixement tant en la crítica com en alguns guardons importants. Ara ens sorprèn amb una obra contundent des d’un punt de vista del contingut com de la forma: En tren d’Erin Williams.
Narra la pròpia història de quan pren consciència de la vulnerabilitat com a dona i la batalla que ha d’iniciar contra l’alcoholisme i la droga, el trajecte del dur procés de recuperació.
Erin Williams és l’autora i il·lustradora amb una trajectòria ja important. Ha publicat entre altres obres What’s Wrong: Personal Histories of Chronic Pain o Bad Medicine, The Big Journal for Pregnant People, How To Take Care: An A-Z Guide Of Radical Remedies, I Know What’s Best For You: Stories On Reproductive Freedom o Commute.
La seua obra ha aparegut en publicacions com ara les revistes MoMA, Virginia Quarterly Review i The Believer. Posseeix una experiència llarga en assistència sanitària, concretament en anàlisi de dades i investigació científica. Ensenya il·lustració a la Parsons School of Design i escriptura creativa al Hunter College de Nova York.
En tren. Autobiografia de la vergonya és un llibre valent –el títol original en anglés és bastant més explícit Commute: an illustrated memoir of females shame–, Erin Williams ens hi narra la pròpia història de quan pren consciència de la vulnerabilitat com a dona i la batalla que ha d’iniciar contra l’alcoholisme i la droga, el trajecte del dur procés de recuperació després d’una vida marcada per relacions sexuals insatisfactòries i quasi sempre no consentides.
Tant en les il·lustracions com en les paraules ens suggereix una memòria, punyent, ben íntima, perspicaç, però, en molts moments, trencadora, sobre decisions que han de prendre les dones en el dia a dia. Una reflexió ben intel·ligent sobre la cosificació sexualitzada o la invisibilització de la identitat femenina. A tall d’exemple ens etziba el subjecte que fa de narrador perles i reflexions com ara: “Al meu cervell li agradaria oblidar què se sent en ser tractada només com un cos, un assemblatge de forats” o “La vergonya és un instrument d’opressió”.
Una atmosfera carregada de culpa, de tendresa, d’indefensió, a voltes, de vergonya i, sovint, d’ira que canalitza per a contar-nos com és possible eixir d’aquell pou carregat de tenebres.
Aquesta novel·la gràfica es una espècie de viatge a través de la pròpia consciència tot jugant amb el verb commute de no fàcil traducció a la nostra llengua que fa referència als desplaçaments diaris que hom fa de casa a la feina i a l’inrevés. En aquests desplaçaments aprofita Williams per a realitzar introspeccions ben personals, sovint ben íntimes, amb constants flashbacks de la seua trajectòria vital. El record de com fou en un moment la seua existència i com està en l’actualitat determinada per aquelles circumstàncies –memòria de la lluita contra l’addicció i l’alcoholisme, les trobades sexuals, la problematització del desig femení i tot l’esforç per endreçar cada dia aquella situació.
D’aquesta manera ens mostra una atmosfera carregada de culpa, de tendresa, d’indefensió, a voltes, de vergonya i, sovint, d’ira que canalitza per a contar-nos com és possible eixir d’aquell pou carregat de tenebres. I de com pren consciència i es decideix a lluitar contra cadascun dels obstacles a partir de la maternitat: “…la nova maternitat et destrossa i continua destrossant-te una i altra vegada fins que reneixes”.
Erin Williams, amb unes il·lustracions de traç net i majoritàriament en blanc i negre, juga de manera molt aguda amb la diversitat de grisos on ens suggereix d’una forma directa, però profunda, aquest univers personal d’una dona, que com moltes altres, pateix situacions ben difícils cada dia que passa, en un àmbit sempre hostil i com intenta superar els entrebancs. L’autora-protagonista quasi a la fi del llibre ens apunta: “Expliquem les nostres històries per donar-nos testimoni les unes a les altres del nostre patiment”. De nou Godall Edicions ha fet un envit arriscat i valent, i pensem que se n’ha deseixit en aquest intent. Una aposta gens còmoda.·
