Ara “la lletra amb música entra” capgira la connotació negativa i pot convertir les cançons en recurs quasi inconscient i amé de diversos ensenyaments.
Des de fa uns anys, amb l’arribada de la primavera, no només renaix la natura, al Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, la #Primavera Musical fa reviscolar música, lletra, disseny, autors i tots els versos que ens parlen de nou de com la nostra cançó ha constituït un fonament i recurs inestimable per a l’ús i afecte a la nostra llengua. Si la primera edició ens mostrava tota una gamma d’actes, com ara els concerts col·lectius, festivals, marxandatge i possibilitats artístiques que es generaven a partir de la música i com la música reinventava i adaptava la resta de l’art, amb el projecte Literatura i cançons es desplega el ventall de com la música i la literatura mai han deixat de ser protegides de les mateixes muses.
I en aquest intent de reinventar, també es poden esmicolar i reconstruir elements considerats popularment com a certeses totals, com és el cas de les dites. Si en un temps s’assegurava que la “lletra per les anques entra” ―entenent el procés d’aprenentatge com a forçós i desagradable―, ara “la lletra amb música entra” capgira la connotació negativa i pot convertir les cançons en recurs quasi inconscient i amé de diversos ensenyaments. És aquesta la tesi principal del projecte, en tant que es planteja des d’un servei lingüístic, valorar i adquirir consciència de l’aportació dels músics a la cultura i la identitat lingüística i literària.
En l’exposició Literatura i cançons es poden trobar referències a obres literàries, intertextualitat de versos, títols, personatges, autors o fragments reconeguts de la nostra literatura i de la literatura universal.
En l’exposició Literatura i cançons es poden trobar referències a obres literàries, intertextualitat de versos, títols, personatges, autors o fragments reconeguts de la nostra literatura i de la literatura universal. La selecció no pretén ser un catàleg de musicacions de textos originals i literals fets pels cantants o grups, més aviat al contrari; l’interés recau sobre tots els elements implícits que no sempre identifiquem en les cançons, noms de grups, títols, festivals o discs que remeten a elements literaris. És el resultat d’una anàlisi rigorosa i detallada de les lletres i un treball de selecció per a poder abastar el major registre d’exemples i tipologies.
La mostra està disponible per al préstec a entitats culturals, centres educatius o espais expositius diversos, la reserva es pot tramitar a través de la pàgina del MUA.
Disponible per al préstec a entitats culturals, centres educatius o espais expositius diversos, la reserva es pot tramitar a través de la pàgina del MUA.
En aquest mateix lloc, trobem la descripció general, tant física –amb mesures i quantitats dels panells o roll-ups, depén de la versió–, com intel·lectual, amb una sinopsi que detalla la intenció i concepte des dels quals naix i s’ha bastit tot el projecte. En el formulari es pot consultar el calendari de reserves.
A més d’aquesta pàgina, el projecte disposa d’un espai propi on es poden trobar materials addicionals, com ara vídeos complementaris, explicacions detallades per seccions, enllaços a cançons i mapes, recursos didàctics i els dos catàlegs, el de l’exposició general i el de la mostra centrada en la literatura i la música.
És sorprenent la quantitat d’elements literaris que fins i tot els oients habituals de la música dels nostre grups poden descobrir, referents que ens arriben de forma inconscient i passen a formar part de l’imaginari col·lectiu de tants i tants oients.
És sorprenent la quantitat d’elements literaris que fins i tot els oients habituals de la música dels nostre grups poden descobrir, referents que ens arriben de forma inconscient i passen a formar part de l’imaginari col·lectiu de tants i tants oients. L’etapa temporal està definida des de la darrera dècada del segle XX fins a l’actualitat, tot i que hi ha referents anteriors imprescindibles que poden aparéixer com a exemple i model.
Amb tot, els exemples també reflecteixen el nivell cultural i el bagatge literari dels nostres músics, que han trobat sempre en els versos dels poetes i la paraula escrita una font d’inspiració inesgotable. Si haguérem de fer un rànquing d’aparició per autors, indubtablement Estellés s’emportaria el premi a poeta més citat, però podem observar la presència de clàssics com ara Ausiàs March o Ramon Llull fins a contemporanis com ara Fuster, Pedrolo, Espriu, M. Mercé Marçal, Carme Miquel, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Ibars, Martí i Pol o els més actuals, com ara Isabel-Clara Simó, Josep Piera, Víctor Labrado o Irene Solà. Tot i que l’exposició se centra en la producció musical valenciana, els autors no tenen limitació territorial i hi podem trobar també autors d’unes altres literatures d’arreu del món.
Indubtablement Estellés s’emportaria el premi a poeta més citat, però podem observar la presència de clàssics com ara Ausiàs March o Ramon Llull.
Per a complementar aquest aprenentatge i dirigit als centres educatius, l’exposició, comissariada pel tècnic del Servei de llengües David Garcia Sirvent, està acompanyada d’un quadern didàctic elaborat per María José Mompeán Mejías. El quadern conté activitats variades que poden servir com a introducció prèvia a la visita, per a seguir-la, activitats de consolidació o ampliació i, fins i tot, un joc d’escapada amb la temàtica de la música i els referents literaris que s’hi han pogut conéixer.
Les itineràncies efectuades fins ara proven l’èxit de la mostra, que en any i mig s’ha presentat en la Universitat d’Alacant, el Feslloc, la URV de Tarragona, Cocentaina, al Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea, a Monòver, a la Plaça del llibre de Gandia, a l’IES Vall de Segó de Benifairó de les Valls, al Festival Mestràlia de Campredó, la UCE a Prada de Conflent, al Congrés Estellés de la UA, al Simposi Estellés de la Universitat de València, la Plaça del llibre de Picassent i el Palau Altea. Un recorregut que té continuació al 2025, ja que de moment també està previst que passe per l’IES de la Llosa de Ranes, l’IES José Maruenda del Pinós, el Pere Ibarra d’Elx, per arribar, abans de l’estiu a l’espai Mallorca de Barcelona.
Fuster, Pedrolo, Espriu, M. Mercé Marçal, Carme Miquel, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Ibars, Martí i Pol o els més actuals, com ara Isabel-Clara Simó, Josep Piera, Víctor Labrado o Irene Solà.
Els panells s’acompanyen sempre d’una o més visites guiades i l’acte d’inauguració es converteix en un retrobament dels protagonistes musicals locals, amb alguna taula on són presents cantants o grups del poble i, normalment, alguna actuació. La presentació suposa així un acte col·lectiu que apropa a cada indret els referents musicals propis i converteix una mostra estàtica en una manifestació artística interdisciplinària i dinàmica perquè per a parlar de música, el millor que podem fer és escoltar-ne en directe.
No falta en aquesta mostra un foto-reclam ben particular, davant del qual podem immortalitzar la nostra imatge a la vora de figures capdavanteres de les nostres lletres en una situació ben informal. De fet, n’estem ben segurs que personatges com Fuster, Estellés i primeres dames de les lletres com ara Marzal, Roig o Sánchez-Cutillas hagueren estat ben contents de compartir espais de vindicació cultural i festa com els que només la màgia de la música pot crear.
S’ha presentat en la Universitat d’Alacant, el Feslloc, la URV de Tarragona, Cocentaina, al Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea, a Monòver, a la Plaça del llibre de Gandia.
Entre “Tirants i Carmesines, gegants de Romaní” i per més que algun dels nostres grups ens haja cantat que no volen “poemes ni cançons a la derrota”, també hi hem trobat “cançons i poemes
que més val no esmentar”. Però mentiríem si no diguérem que la majoria de les voltes, entre lletra i música, hem trobat el goig de l’emoció que la música és capaç de conferir a la paraula, hem viscut moments de somnis compartits per la complicitat, perquè mai sabrem “quants instants d’il·lusions clandestines van bategar als poemes escrits en cançons”.
