Lectures valencianes ha de ser una iniciativa més per enderrocar la infame barrera que ens incomunica literàriament el nord i el sud.
Una nova iniciativa neix des del camp dels clubs de lectura a Sants (Barcelona). Es tracta d’una proposta que també vol contribuir a desfer la frontera literària que marca la línia del Sénia, ni que sigui com un granet de sorra. També té raó de ser per la constatació que ens trobem en un corredor mediterrani encallat, situació que l’escriptora i periodista Emma Zafón reproduïa en un article previ a la presentació del Premi Lletraferit a Barcelona. Així creiem que el cicle de Lectures valencianes ha de ser una iniciativa més per enderrocar la infame barrera que ens incomunica literàriament el nord i el sud.
Amb les aportacions econòmiques de les inscripcions al club de lectura es té l’objectiu de fer una petita aportació més al teixit cultural de les comarques afectades. Però, també, té la voluntat clara de donar a conèixer la literatura que es fa al País Valencià, dissortadament poc coneguda i reconeguda en tota la seva amplitud a Catalunya.
Lectures valencianes serà un monogràfic amb veus corals del país. El mateix nom és una intenció decidida de posar en valor les obres d’autors i autores valencianes. Presenta l’afegit “per renàixer del fang” un vessant solidari amb la cadena del mon del llibre i vol donar impuls a allò nostre que des del foc un dia volgueren ofegar en cendres.
La voluntat clara de donar a conèixer la literatura que es fa al País Valencià, dissortadament poc coneguda i reconeguda en tota la seva amplitud a Catalunya.
Ara que les aigües han baixat, la fotografia de la situació cultural mostra dissortadament proves per a fer-nos sentir desficiosos. La Dana ha estat un desastre per al país, però s’ha de dir que l’afectació física no és ni ha estat l’únic element que s’ha de refer al dia a dia valencià. La cultura no pot ser bandejada ni ens n’hem d’oblidar ara que els focus del centre d’atenció es van apagant.
Des de fa mesos moltes accions amb una part important de respostes han anat enfocades a refer i reforçar el malmès teixit cultural del PV després de l’impacte. És cert que, adreçat a tota la xarxa cultural, podem comptar un gran nombre d’iniciatives solidàries de suport des de Catalunya: des del camp de la música, del teatre, la cultura, la literatura… A través de festivals, maratons teatrals, fires del llibre i altres canals s’ha volgut arribar a ajudar llibreries, editorials, distribuïdores, escriptors i escriptores… Tot un seguit d’actes i activitats per aturar el colp i tornar a una normalitat que ja era prou precària. Precària perquè la cultura en valencià històricament ha hagut de remar contracorrent i no només pateix l’asfíxia dels primers mesos d’inactivitat després de la catàstrofe…
El cicle literari Lectures valencianes, organitzat per Òmnium Cultural de Sants-Montjuïc, es farà a La Lleialtat Santsenca: un conegut espai de gestió comunitària dedicat a la cultura, al veïnatge i la cooperació. Al renovat espai d’una antiga cooperativa obrera, que actualment és gestionat per una ampla Coordinadora d’Entitats, molts col·lectius hi són acollits per tal de poder fer una intensa activitat diària, entre les quals també la Muixeranga de Barcelona.
Aturar el colp i tornar a una normalitat que ja era prou precària. Precària perquè la cultura en valencià històricament ha hagut de remar contracorrent i no només pateix l’asfíxia dels primers mesos d’inactivitat després de la catàstrofe…
El conjunt del cicle organitzat ofereix una tria mensual d’autors i autores nascuts al País Valencià. Amb el seu treball ens han aportat amb una gran dosi de creativitat, i plantejant una temàtica i conflictes universals, un conjunt d’obres ben actuals, d’altres redescobertes. Moltes d’elles han sigut premiades en reconeixement a la seva qualitat amb títols que representen una gran varietat de gèneres i que responen a un ample espectre generacional.
Des de la modesta aportació dels clubs de lectura, la tria d’obres valencianes és ara més que mai una opció necessària. Hi podrem descobrir, redescobrir o ampliar el coneixement d’autors-es tot fent-los costat.
Cada mes, com si fos un cinematògraf obstinat, passaran per davant nostre personatges universals com ara la Júlia, l’Alapont, la Santa i d’altres que ens guiaran per la memòria i ens acompanyaran ara per trames urbanes, ara per la ruralitat d’una Albufera canviant. Ho faran portant-nos per distopies, per conselleries amb personatges mediocres o per nius de corrupció sense fronteres. També ens recrearan un passat que ens ha fet ser el que som i el que volem ser.
Organitzat per Òmnium Cultural de Sants-Montjuïc, es farà a La Lleialtat Santsenca: un conegut espai de gestió comunitària dedicat a la cultura, al veïnatge i la cooperació.
Davant les dades aborronadores recollides per l’AEPV sobre pèrdues econòmiques i materials, tota pedra fa paret a l’escenari de la recuperació. Ho podem fer assistint a fires, actes, activitats o simplement entrant a les llibreries i parlar amb els que més en saben. Seguint bolcats en la compra de llibres, donem oxigen i suport social al treball d’escriptors-es i també de petites llibreries i editorials que necessitem ben vives.
Nosaltres apostem per la qualitat de les obres en valencià, pel suport a projectes que, encara que petits, són referents i per tot açò reclamem una política ambiciosa de suport a la creació literària.
Per guanyar força, per renàixer del fang i de les cendres, fem costat a les lectures valencianes. Les dolçaines estan preparades, el so de la Muixeranga enlairant la nostra cultura s’ha de sentir a les dues bandes del Sénia.
PD. El recorregut literari és guiat per la veu que dona vida a les fàbriques alcoianes d’Isabel-Clara Simó i, des d’allà, de la mà d’en Silvestre Vilaplana, Rafa Lahuerta i Ferran Torrent se’ns mostren diverses Valències. Altres escenaris urbans, siguin històrics, distòpics o introspectius, venen de la mà amb potents caracteritzacions de la Gemma Pasqual, la Mariló Álvarez i la Mònica Richart. Finalment, des del passat i el present, Víctor Labrado i Manuel Baixauli ens transporten per l’horta, sense tòpics, pels eterns interrogants de la condició humana.
