El llibre infantil i juvenil no ha deixat de créixer en els darrers anys, de representar un 17-18% de les vendes, ha passat a ser el 40% de la facturació en les llibreries.
Ha plogut molt des que Manuel de Pedrolo va escriure Mecanoscrit del segon origen i tota una generació ens acostàrem a una història protagonitzada per una noia de catorze anys, l’Alba, i un xiquet de nou anys, el Dídac. I fou aquell protagonisme i el comportament adult, alhora que generós, responsable i lliure de l’Alba i en Dídac —com apunta Àlex Broch— la clau humana i psicològica que explica la “identificació” dels lectors adolescents amb el Mecanoscrit”.
Des de les dècades dels setanta i els vuitanta els lectors joves han canviat molt. Les expectatives, les modes, les maneres de llegir, els canals, els codis. La literatura infantil i juvenil –la LIJ–, m’estime més dir-ne literatura per a joves i infants, ha viscut un esclat, un boom, una revolució, i d’això en parle en aquest article.
Han fet que les compres de les biblioteques passen per les llibreries i donen suport als llibreters, en comptes de fer les comandes a les editorials: “respectar la cadena del llibre és la supervivència de la mateixa cadena”, apunten els editors.
Les dimensions d’aquesta part del sector editorial —tant per la qualitat de la producció, com pel volum de facturació i la difusió i exportació internacional d’alguns autors— mereixen una reflexió. El llibre infantil i juvenil no ha deixat de créixer en els darrers anys, de representar un 17-18% de les vendes, ha passat a ser el 40% de la facturació en les llibreries. A la qual cosa han contribuït les polítiques públiques que han fet que les compres de les biblioteques passen per les llibreries i donen suport als llibreters, en comptes de fer les comandes a les editorials: “respectar la cadena del llibre és la supervivència de la mateixa cadena”, apunten els editors.
El volum de producció i vendes, i la presència en llibreries, algunes de les quals especialitzades en aquesta literatura, és cada dia major, de la mateixa manera que cada vegada és major el pes i el prestigi d’autors, llibres i editorials dedicades a la LIJ en el sector i en fires internacionals.
De fet, recentment hem sigut espectadors del naixement de molts segells editorials i noves col·leccions. Així com de la consolidació de projectes històrics com ara l’editorial centenària Joventut, dirigida per Luis Zendrera, i d’Edicions Bromera, fundada per Josep Gregori. Tots dos segells solvents i de molt bona factura, amb un pes importantíssim en la publicació de traduccions i autors propis de literatura per a infants i joves:
“Des de Bromera vam apostar fort pel llibre infantil i juvenil –apunta Josep Gregori– i tot i que d’entrada teníem els ulls posats en el territori valencià, des del primer moment vam aspirar que el nostre mercat fos tot el territori de llengua catalana i per això no ens hem limitat a l’estàndard valencià, i publiquem en totes les variants lingüístiques”.
La LIJ és, per tant, una part del sector editorial solvent i dinàmica, amb llibres de qualitat, variats i atractius, plena d’iniciatives, innovació i amb camí per recórrer. No debades Barcelona serà l’any 2028 la seu de la celebració del Congrés Internacional de IBBY mundial –Internacional Board on Books for Young People–, un congrés que reunirà al voltant de 90 països representats i 800 congressistes. Un esdeveniment que genera i generarà expectació i moltes notícies. En paraules de Luiz Zendrera:
“És una fita important per definir per on hem d’anar, sobretot per a ajudar els països que no tenen mitjans per tal de crear una biblioteca escolar i per donar un major reconeixement als nostres autors, escriptors i il·lustradors”.
Sens dubte, aquest congrés suposarà un repte i una ocasió única per a Barcelona com a capital editorial i per a l’edició de llibres per a joves i infants en l’àmbit lingüístic català. Tot plegat, i a pesar que no hi ha enquestes ni estudis que diguen què és infantil i què és juvenil, tal com apunta Zendrera, president de l’Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI), els editors coincideixen a destacar que el llibre infantil i juvenil està vivint un moment d’or.
Les llibreries com a punt de connexió
De la importància de les llibreries, els editors es van adonar ja fa temps, com ho fa palès la creació de la Plataforma Llegir en Català, el 2013, per a la promoció i difusió dels llibres, presidida actualment per Francesc Gil-Lluch, de l’editorial Saldonar. Des de Llegir en Català insisteixen que les llibreries són el punt de connexió entre els llibres i els lectors, són prescriptores i dinamitzadores culturals en potència:
“El contacte amb els llibreters —comenta Núria Iceta — és clau i per això ens reunim periòdicament amb ells. La cadena del llibre ha de funcionar entre tots: lectors, llibreters, escriptors, distribuïdors. Els mitjans de comunicació han perdut la seva influència perquè s’hi dediquen pocs recursos i molts treballen en atenció als interessos empresarials.”
D’altra banda, alguns editors han provat estratègies noves de difusió i, des de fa un temps, envien les novetats directament als llibreters, més que no pas als periodistes, per tal que els llibreres tinguen el seu propi exemplar i facen de prescriptors.
“Els llibreters són els millors prescriptors i el boca a boca funciona. Els periodistes —apunten — els pots satisfer amb notes de premsa, i si els interessa el llibre, ja te’l demanaran”.
Alguns editors han provat estratègies noves de difusió i, des de fa un temps, envien les novetats directament als llibreters, més que no pas als periodistes, per tal que els llibreres tinguen el seu propi exemplar i facen de prescriptors.
Les llibreries són, doncs, una peça clau en la cadena del llibre. En els darrers anys han baixat la persiana unes quantes, algunes d’històriques, però hem vist crear-ne de noves. Amb tot, Catalunya és el territori de tot l’Estat que més llibreries té: se n’obren de noves alhora que es modernitzen o consoliden les existents.
En general, en els darrers anys, i en part lligat al que va suposar la pandèmia i els seus efectes col·laterals, les llibreries s’han actualitzat i reactivat molt, convertint-se en centres dinamitzadors i divulgadors, en punts de trobada culturals i de referència amb un bon ventall de professionals al davant: llibreters que llegeixen, que poden parlar amb els clients lectors una estona i recomanar-los llibres.
Els llibreters no són simplement dependents que despatxen un producte. Els llibreters i els llibres van molt més enllà, són ponts entre persones i vides, són memòria, art, emoció, recerca, esforç, aposta, són la baula final d’una cadena molt valuosa, a la qual donen sentit els lectors.
Connectat amb tot això, les llibreries de proximitat, de barri, les especialitzades, en particular les infantils i juvenils, han prosperat han crescut, i s’han consolidat. En els darrers anys a Catalunya han obert entre 15 i 17 llibreries especialitzades en infants i joves o amb una secció molt important i arreu del nostre territori se n’han consolidat d’altres.
Són llibreries com ara El Petit Tresor a Vic, L’Altell a Banyoles, l’Espolsada a les Franqueres, a Girona Calmot o Les Voltes Educa, centrada en fomentar el català entre els joves i el món educatiu, o la llibreria Leolo a València, entre moltes altres. Totes són llibreries que fan una tasca prescriptora important perquè molts lectors hi van, tant pares com fills, per gaudir de l’espai i per deixar-s’hi recomanar.
Les llibreries LIJ, uns espais dinàmics i atractius
Al capdavall, una llibreria és 50% l’espai, el local i l’atmosfera, més els seus llibres, i un l’altre 50%, els llibreters. Concebudes com a punt de trobada i de dinamització lectora, les llibreries LIJ són espais segurs, amens, divertits, atractius i amb un fons editorial triat amb molta cura per llibreters especialistes.
Com ara El Petit Tresor a Vic, L’Altell a Banyoles, l’Espolsada a les Franqueres, a Girona Calmot o Les Voltes Educa, centrada en fomentar el català entre els joves i el món educatiu, o la llibreria Leolo a València, entre moltes altres.
Davant de l’anonimat i la despersonalització de la compra de llibres per internet, on la figura del llibreter és inexistent, el llibreter en carn i ossos que et parla i et mira, t’escolta, t’aconsella i et recomana, ha cobrat darrerament especial rellevància.
És el prescriptor professional i personal que coneix els seus clients lectors, que et parla d’aquell llibre que, a pesar de tots els canals de difusió i l’allau informatiu, encara no saps que existeix, probablement perquè els grans canals no parlen de les “petites” coses que de vegades queden fora del circuit, i que sovint són altament atractives i recomanables.
No hi ha res com entrar a una llibreria i ensumar els llibres, deixar que els ulls es perden entre els seus lloms i les cobertes cridaneres, escoltar un conte en veu alta o conèixer una autora o autor que et dedicaran el seu llibre.
Tot això, que és clau i bonic per als adults, encara ho és més per als xiquets. En el cas de la LIJ és imprescindible que els futurs i primers lectors tinguen els llibres a l’abast, que puguen veure’ls, tocar-los, fullejar-los. Tafanejar amunt i avall, preguntar als llibreters, i poder triar el llibre que els cride l’atenció, aquell que vulguen llegir. Per tot això, visitar i explorar una llibreria és una experiència única i probablement la manera més eficaç de fomentar la lectura.
