La força literària de Barcelona i una mostra del llegat i l’actualitat de la literatura catalana han omplert la 39a edició de la Feria Internacional del Libro (FIL) de Guadalajara, estat de Jalisco. El nom de la ciutat i les seues flaires literàries han passejat pel voltant de l’Avenida de Las Rosas, on es troba el recinte firal, però també pels carrers de la ciutat. Guadalajara ha acollit i viscut Barcelona durant nou dies.
Viure una volta en la vida la FIL de Guadalajara és tota una experiència, encara més en una ocasió com la d’enguany amb Barcelona i tants autors i autores catalans com a convidats d’honor.
750 escriptors procedents de 49 països diferents i més de 2.000 segells editorials, amb 3.000 activitats programades. La xifra més sorprenent és la d’assistència.
El trànsit és dens i la gent camina de pressa pels carrers com cada dia laborable a mig matí a Guadalajara, una ciutat de més d’un milió i mig d’habitants que viu la celebració d’una de les cites culturals anuals més concorregudes del món.
Des de fa uns dies el desembarcament d’escriptors, músics, artistes, polítics i periodistes vinguts de Barcelona i d’altres punts de Catalunya és important. Un total d’un miler de persones per parlar i dialogar amb el públic mexicà de la nostra literatura i de la vida cultural, artística, científica i social a Barcelona.
Els vincles entre Catalunya i Mèxic venen de lluny, des de l’exili literari i polític republicà: escriptors com ara el narrador Pere Calders i el poeta Agustí Bartra van viure a Mèxic, però també el valencià Max Aub. Els llaços han perdurat i en aquesta sintonia, l’any 2004 Catalunya fou el país convidat d’honor de la FIL. Enguany era el torn de Barcelona la convidada.
I perquè tot això siga possible, el desplegament que fa la fira és espectacular, i costa de creure com va començar la FIL, amb una “carpa chica encima de un piso de tierra” em comenta un taxista. Ningú podia haver imaginat llavors que una trentena d’anys després la de Guadalajara seria una de les fires del llibre més potents i visitades del món.
Aquesta ciutat que vibra amb la FIL, té també una activitat cultural admirable durant la resta de l’any, amb un Festival Internacional de Cinema i una xarxa universitària molt activa. A més, Guadalajara, mundialment conegudapel tequila –més que una beguda, ací és una cultura–, acull els murals dels pintors sorgits de la Revolució Mexicana, són espectaculars els de José Clemente Orozco, i és la meca dels mariachis. Una passejada pel barri de Tlaquepaque és suficient per entendre que Guadalajara concentra l’essència de la mexicanitat.
La FIL en xifres
Al bell mig de tot això, i gràcies a la FIL —impulsada per Raúl Padilla López (1954-2023), el rector que modernitzà i descentralitzà la universitat de Guadalajara— la paraula literària i la cultura prenen i omplen els carrers de la ciutat durant un temps cada any.
La FIL va donar a conèixer projectes que uneixen Catalunya i Mèxic com ara Taula per Mèxic, un programa d’acollida a periodistes mexicans que es troben en situació de vulnerabilitat.
Durant l’edició de 2024 van passar per la FIL 750 escriptors procedents de 49 països diferents i més de 2.000 segells editorials, amb 3.000 activitats programades. La xifra més sorprenent és la d’assistència, que l’any passat va batre rècords i va superar els 900.000 visitants. Queden obertes les apostes sobre si enguany la FIL superarà la xifra de visitants de 2024 i superarà el milió.
Dit d’aquesta manera, tot sona a xifres i poc més, però una vegada sobre el terreny, i enguany amb Barcelona com a ciutat convidada, comences a entendre què significa formar part de la FIL. Barcelona —nomenada ciutat de la literatura per la UNESCO ara fa deu anys—, és una ciutat molt plena a vessar d’històries amb una pila de personatges literaris que l’habiten. Bona part d’ells han arribat des de Barcelona durant els dies de la FIL: l’Aloma de Mercè Rodoreda, l’Andrea de Carmen Laforet, la Natàlia de Montserrat Roig, o el Dídac i l’Alba de Manuel de Pedrolo, han sigut alguns dels protagonistes que han segellat els seus destins a la ciutat.
Però la Barcelona literària és també poesia, versos emblemàtics —alguns dels millors moments que vam viure a la FIL foren els del saló de la poesia—, molt de teatre, divulgació científica, pensament i assaig, i periodisme.
De Mèxic a Barcelona: arribar a Barcelona, una ciutat que acull
Amb la mirada posada en Barcelona com una ciutat que acull, la FIL va donar a conèixer projectes que uneixen Catalunya i Mèxic com ara Taula per Mèxic, un programa d’acollida a periodistes mexicans que es troben en situació de vulnerabilitat. A més, fou l’ocasió per a presentar el llibre publicat per l’Ajuntament de Barcelona Seguir contándolo, un volum que recull converses i testimonis dels periodistes arribats a Barcelona, les veus dels quals han quedat ara convertides en un relat col·lectiu i colpidor, obra de les periodistes i escriptores Majo Siscar (Pego) i Sandra Vicente (Barcelona).
Lucía Fumero va cantar en català acompanyada de mariachis, actrius mexicanes recitaren la versió de La plaça del Diamant de Carlota Subirós, el PEN Català reivindicà el dret a la llengua i muntà una taula amb diferents escriptors en llengua indígena.
Tant Siscar com Vicente coneixen de primera mà la realitat social, política i periodística de Mèxic. L’acte —presentat per l’escriptora mexicana Cristina Rivera Gaza, qui també visqué una temporada a Barcelona i va evocar amb humor i estima la seua experiència barcelonina— es va centrar en com poder reconstruir una veu que ha eixit del seu territori.
El testimoni de Celia Espinoza, periodista mexicana acollida pel programa a Barcelona, posà el clímax a l’acte: “aquest programa dona casa i refugi a algú que camina desesperat”. Per la seua part, Majo Sicar va ressaltar la vàlua dels periodistes mexicans:
“ens donen moltes lliçons i és un gran aprenentatge conviure amb ells, perquè escriuen periodisme fins i tot amb el cos, s’hi juguen la vida, jo he aprés molt d’ells”.
Vicente, per la seua part, apuntà:
“No podem ser objectives en el llibre perquè l’hem viscut des de dintre. I per a nosaltres era un testimoni i un homenatge de tot el que hem compartit i aprés amb ells. Intentem explicar com és Mèxic per a la gent que no el coneix”.
La Barcelona que s’ha explicat aquests dies a la FIL era complexa, de vegades amb el risc de mirar-se massa el melic, però sensible en molts casos amb la realitat política del país d’origen i amb la cultura del que l’acollia. Dit això, entre altres mostres de submersió i fusió cultural,Lucía Fumero va cantar en català acompanyada de mariachis, actrius mexicanes recitaren la versió de La plaça del Diamant de Carlota Subirós, el PEN Català reivindicà el dret a la llengua i muntà una taula amb diferents escriptors en llengua indígena, i l’Institut Ramon Llull organitzà un seminari de traducció del català al castellà des dels diferents països d’Amèrica Llatina.
El viatge cap a Guadalajara ha suposat també una major traducció de llibres catalans al castellà, de manera que molts noms nostres seran, a partir d’ara, coneguts més enllà de les fronteres catalanes.
Quina literatura catalana es llegeix al món i en quines llengües? La diversitat i el creixement de la literatura catalana és un fet i cada vegada més, molts escriptors catalans i, sobretot escriptores, arriben a altres llengües, com ara anglès, francès, alemany, italià, polonès, portuguès o holandès, entre altres, i per tant, conquereixen més lectors. La literatura catalana és una literatura en expansió, que es mou, creix i evoluciona amb veus de tot el territori, no només de Barcelona; la resta de Catalunya, les Illes i el País Valencià han donat darrerament molts bons llibres al catàleg nacional, per dir-ho així.
Dins d’aquesta bombolla expansiva, el viatge cap a Guadalajara ha suposat també una major traducció de llibres catalans al castellà, de manera que molts noms nostres seran, a partir d’ara, coneguts més enllà de les fronteres catalanes. A banda d’autors com són Sergi Pàmies, Quim Monzó, Mercè Rodoreda, Josep Pla o Gaziel, que ja comptaven amb obra traduïda a l’espanyol, Carlota Gurt, Eva Baltasar, Irene Solà, Pol Guasch, Bel Olid, Sandra Orriols, Gemma Ruiz, Núria Cadenes, Toni Pou, Salvador Macip, Anna Gual, Susanna Rafart, Antoni Clapés, Gemma Ruiz, o Mercè Ibars, entre altres.
Els ulls de la llibreria de Barcelona de la FIL estaven posats en les novetats i en els noms estrella com ara Eduardo Mendoza o Javier Cercas, vedettes de la FIL. Però la FIL ha estat també un homenatge als grans autors de la literatura catalana, és el cas de Pere Calders, Jacint Verdaguer, Manuel Vázquez Montalbán, Mercè Rodoreda o Montserrat Roig —una de les autores més venudes, si no la més, a la llibreria del pavelló barcelonès.
Els ulls de la llibreria de Barcelona de la FIL estaven posats en les novetats i en els noms estrella com ara Eduardo Mendoza o Javier Cercas, vedettes de la FIL.
En aquest sentit, el programa de la FIL, divers i atractiu, ha ofert una bona panoràmica de la literatura catalana i de part de la literatura feta a Barcelona en el passat i en l’actualitat. Tanmateix, tant als discursos inaugurals com als actes oficials, la literatura feta en català va estar lamentablement absent, amb l’honrosa excepció de Rodoreda.
Una vegada més, la literatura catalana ha tornat a treure el cap només a través de la figura de Mercè Rodoreda. En paraules d’Anna Guitart –comissària del programa de Barcelona en la FIL i qui ha fet una tasca lloable abans i durant la FIL– “Rodoreda, la nostra escriptora més universal, és una autora encara poc coneguda a Mèxic”.
Amb tot, la diversitat de la literatura catalana quedà força ben reflectida al pavelló barceloní, on es podia coincidir, entre les riuades de visitants de la fira, amb poetes com ara Susanna Rafart, que acaba de ser traduïda a Mèxic per primera volta, o amb Ferran Burguillos, gerent de biblioteques de Barcelona, i també la petita delegació d’editors andorrans, de la qual formen part David Gálvez (Medusa) i Jan Arimany (Trotalibros).
Així han viscut la FIL algunes de les veus convidades
Per a Gemma Ruiz –escriptora i periodista, autora de Les nostres mares, traduïda al castellà per l’editorial Consoni, i que participà, entre altres, en la taula sobre Maternitats singulars i en l’homenatge a Montserrat Roig:
“la FIL ha estat l’ocasió de retrobar-me amb moltes lectores de les obres de literatura mexicana que jo mateixa he llegit des de fa anys”,
“…per a mi és molt emocionant compartir espai amb el públic lector de les autores mexicanes que jo llegeixo amb admiració, noms com ara Cristina Rivera Garza, Brenda Navarro o Guadalupe Nettle, i que ara reben i donen la benvinguda a les històries que jo porto des de Barcelona”.
“M’emociona també el nivell dels periodistes literaris del país, et fan unes entrevistes profundes i sents que coneixen bé els llibres.”
Per a Ruiz és bonic
“estar més a prop de les escriptores mexicanes, compartir el seu ecosistema, compartir un espai físic, escoltar-les parlar sobre temàtiques que tan m’interessen i em són comunes, tot això m’ha agradat molt”.
Gemma Ruiz fou també una de les autores que va visitar un institut de secundària, Preparatoria en diuen ells:
“m’hi vaig trobar amb 300 alumnes que havien fet una lectura molt profunda i treballada del meu llibre i em va resultar molt gratificant”.
Per a Núria Cadenes –escriptora i periodista, autora de Tiberi Cèsar, traduïda al castellà, i Qui salva una vida– era la seua primera vegada a Mèxic, una entrada iniciàtica i una mica accidentada: tant a l’anada com a la tornada la companyia aèria li va perdre la maleta. Són coses que passen.
Cadenes –que va demostrar paciència i bon caràcter– s’ho va prendre amb calma i va començar el seu periple mexicà anant de compres al centre comercial de Plaza del Sol de la ciutat. Un parell de bruses amb motius mexicans tampoc no venien malament per a l’ocasió, i fins i tot fou capaç de trobar unes espardenyes de vetes, de les que sol calçar quan l’oratge ho permet, com era el cas a Guadalajara. Cadenes –que participà, entre altres actes, en una conversa pública sobre el llegat de les escriptores catalanes i una altra sobre personatges literaris històrics– fou també una de les autores que es va trobar amb l’alumnat del centre de Preparatoria Atotonilco:
“Ha estat molt bonic i emocionant, havien fet tot de cartells de benvinguda i em feien moltes preguntes, es mostraven ben encuriosits i entusiastes. Me n’he tornat carregada de records i regals”
Ho deia mentre mostrava una caixa amb dolços i licors típics de la zona. Per a Núria Cadenes, la FIL ha estat l’ocasió de trobar-se amb nous lectors i de comprovar com es viu el món del llibre en altres latituds:
“Estic al·lucinada de veure la resposta i l’acollida que donen els mexicans a la FIL, des de bon matí la cua de gent per entrar-hi arriba ben lluny. No havia vist mai res semblant”.
El millor regal que se’n du, comenta, és la calidesa i l’amabilitat dels mexicans: “són dolços i amables, des dels taxistes als estudiants amb qui he conviscut, els periodistes, i la gent local que he conegut”.
Salvador Macip –científic i autor prolífic, tant de llibres de divulgació, com de novel·les i de literatura infantil i juvenil– comentava que a la FIL et fan sentir com una estrella del rock:
“La primera vegada que vas a la FIL tens la sensació d’estar vivint un Sant Jordi condensat en un pavelló gegantí”.
A Macip, tot i que aquesta era la seua segona visita, la Fil el va tornar a impressionar:
“Aquesta vegada no hi anava com a escriptor, sinó com a científic, i vaig experimentar l’interès per la divulgació d’un públic entregat que omplia fàcilment sales de preguntes i firmes de llibres. Per uns moments em van fer sentir com una estrella del rock, com Santi Balmes, amb qui vaig compartir una taula, que sempre estava envoltat d’un núvol de fans”.
Entre altres temes, Macip va parlar del procés creatiu, com ser creatius per a resoldre els problemes en el dia a dia.
Bel Olid —escriptora i traductora, autora de llibres com ara Follem?, Feminisme de butxaca, kit de supervivència i A Contra pèl, tots tres traduïts al castellà— viu actualment a Chicago, on és coordinadora d’estudis catalans a la Universitat. Olid va participar, entre altres, en la taula pel Dret a la Llengua, organitzada pel PEN Català, on parlà de la seua experiència, com a filla d’immigrants, de fer del català, llengua de rebuda i de prestigi, la seua llengua del dia a dia:
“Ara que visc a Chicago he passat per una experiència curiosa, m’he apropat al castellà com a llengua d’acollida perquè he fet molts llaços amb la comunitat hispana de Chicago, notablement la mexicana”.
“La nostra relació amb les llengües canvia molt segons des d’on la vivim i en quines circumstàncies, el que per mi, estant a Catalunya, era una llengua d’imperi i imposada, ara és una llengua d’acollida”.
En conversa amb autors de llengües de Bolívia i Mèxic, Olid va comentar que un dels seus contes infantils ha estat traduït a una llengua indígena i que n’està molt contenta.
Elisenda Solsona, escriptora i professora —autora de la novel·la Mammalia, traduïda al castellà per l’editorial Lava, un thriller amb aires de ciència ficció que té al darrere la reproducció assistida—, va participar en la taula de Maternitats singulars i en La recerca de la identitat, juntament amb Fer Rivas.
Acabada de desembarcar en la FIL, Solsona explicava:
“Només hi estic una hora i escaig i em sorprèn molt la resposta i la calidesa de la gent, la qualitat humana que hi trobo i el model d’intercanvi de paraula que suposa aquesta fira, que els assistents pugin explicar la seva visió, la qual és enriquidora per a nosaltres perquè és una mirada d’un altre lloc, com ara compartir l’experiència de la reproducció assistida amb altres dones”.
I dies després, a punt ja d’anar-se’n, comentava:
“M’ha colpit moltíssim, la fira de Guadalajara, i ja l’enyor. En només quatre dies de viatge, m’ha transformat. Passar tant de temps i tan lluny de casa amb escriptors i editors que coneixies de Barcelona et permet construir una relació diferent”.
“M’ha agradat molt participar en una sessió de literatura especulativa només amb autors llatinoamericans. Les mirades del públic i dels altres autors han enriquit i transformat els temes de Mammalia: la recerca de la identitat, la cosificació dels cossos femenins, la mercantilització de la reproducció…”
Per a Dolors Udina, traductora, la FIL 2025 no és la seua primera vegada a Mèxic, on té amics des de fa temps, però no deixa de sentir-se sorpresa: “Em va sorprendre l’interès mexicà per l’experiència catalana”.
“Un resum ràpid de la fira del llibre de Guadalajara —apunta Udina— és que hi ha tantes activitats que acabes esgotada. Vaig participar en una taula rodona sobre traducció i també al seminari organitzat per l’Institut Ramon Llull i l’Associació Mexicana de Traductors Literaris (AMETLI): les ponències van ser interessants, àgils i molt professionals. Vam tractar la diglòssia i el bilingüisme i quins llibres es tradueixen a Catalunya. Un dels aspectes que més destaquen els autors i traductors vinguts de Barcelona són els intercanvis d’experiències.”
Els llibres com a objectes artístics: Una bona coberta ha de convidar a la lectura
En plena Rambla de Cataluña –l’indret on des de fa més de dues dècades cada 23 d’abril se celebra la diada de Sant Jordi amb paradetes de roses i una lectura col·lectiva dedicada a un autor diferent cada any– trobem la rèplica de l’escultura de Sant Jordi obra de Josep Llimona, just davant del Museu d’Art de la Universitat de Guadalajara, el MUSAG.
En aquest museu es podia, i es podrà per un temps encara, visitar l’exposició Els llibres de Barcelona, una mostra de com el disseny ha acompanyat la indústria editorial des del moment en què van néixer les llibreries, a mitjan segle XIX.
L’exposició arrenca recordant que, durant molt de temps, els impressors van fer el paper d’editors del llibre, el primer producte industrial de la història. Entre algunes joies quasi històriques, Els llibres de Barcelona exhibeix els dissenys amb mirada pop de Jordi Fornas per a la La Cua de Palla, d’Edicions 62, les emblemàtiques col·leccions que Julio Vivas va fer per a Anagrama i la feina més recent de Tono Cristòfol, Jordi Duró i l’estudi Setanta per a editorials com ara Periscopi, L’Altra i Blackie Books. Perquè, a banda de ser una ciutat literària, Barcelona posseeix una indústria editorial potent en dues llengües.
Tot plegat, una realitat complexa que acompanya Barcelona i la literatura catalana i que ens ha posat aquests dies en el punt de mira del món a través de Guadalajara, terra del tequila, les roses i els llibres.
D’altra banda, la Universitat de València, tal com es va anunciar durant la FIL, serà la convidada d’honor l’estiu de 2026 en la VIII Fira Internacional del Libro de Las Universitarias y Los Universitarios, FILUNI, a ciutat de Mèxic.
