Això és l’autobiografia com a veritat i mite, com a testimoni poètic”. Són records que “no expliquen tot el que va succeir”, però documenten el que ha persistit de més viu en l’escriptora.
En The good story, una conversa sobre la veritat, la ficció i la teràpia psicoanalítica entre la psicoterapeuta Arabella Kurts i John Coetzee, l’escriptor pregunta. “¿No són ficcions totes les autobiografies, tots els relats de vida, almenys en el sentit que són construccions –ficció, del llatí fingere, emmotllar o formar?”. Les històries que ens expliquem a nosaltres mateixos —escriu Coetzee— “potser no són certes però és l’únic que tenim”.
Hi pense en haver llegit Negre d’ossos,records d’infantesa de bell hooks, publicat en anglès el 1996, perquè precisament en el prefaci al llibre l’autora escriu: “No són unes memòries convencionals, barregen les experiències, els somnis i les fantasies que més m’amoïnaven de petita. Això és l’autobiografia com a veritat i mite, com a testimoni poètic”. Són records que “no expliquen tot el que va succeir”, però documenten el que ha persistit de més viu en l’escriptora.
Fruit d’un treball literari perspicaç capaç d’evocar i traure a la superfície l’essència, els fonaments de la seua vida, tot el que va fer de bell hooks una intel·lectual, escriptora i assagista, una feminista i una dona negra compromesa.
Escrits des de la maduresa, tenen la força i la frescor, tot i que frescor amarga, d’una veu de xiqueta que igual parla en passat que en present. El seu to és directe, valent, i ens obri la llar en canal: ho veiem tot, ho escoltem tot, tot el que ella ens deixa, és clar, però alhora amb un distanciament magistral entre el jo i allò viscut, fruit d’un treball literari perspicaç capaç d’evocar i traure a la superfície l’essència, els fonaments de la seua vida, tot el que va fer de bell hooks una intel·lectual, escriptora i assagista, una feminista i una dona negra compromesa.
Escriu Vivian Gornick en La situació i la història, un assaig recentment traduït, però publicat en anglés el 2001:
Arreu del món dones i homes s’estan alçant per explicar les seves històries a partir de la creença ara molt estesa que totes les vides importen. I a tot arreu els moviments pels drets civils i la cultura terapèutica en general han influït enormement a l’hora d’alimentar aquesta creença. Només al nostre país, per exemple, quaranta anys de moviments d’alliberament han produït una efusió veritablement sorprenent de testimonis de dones, negres i homosexuals. A rebuf de la interpretació política, ha arribat després, veloç, la resposta en forma de ressò d’unes vides emmarcades pel caos pedestre; l’alcohol, la violència masclista, el trastorn sexual, la mort prematura d’innats. Aquestes, pel que sembla també importen. Aquestes també tenen una història per explicar, una desgracia per relatar.
Negre d’ossos forma part d’aquest ressò, a l’igual que llibres com ara Per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou, per sort també recentment traduït al català, Mestissa de Maria Campbell, Una educació de Tara Westover, o Una dona valenta. Crazy brave de Joy Harjo.
En Negre d’ossos “sempre preval la perspectiva de la mentalitat infantil crítica i intuïtiva” escriu bell hooks, i això el fa molt singular.
En Negre d’ossos “sempre preval la perspectiva de la mentalitat infantil crítica i intuïtiva” escriu bell hooks, i això el fa molt singular. La segona clau és que l’autora es mira a si mateixa des de fora i hi registra records i veus com si els records es presentaren de tant en tant en tercera persona, indirectament, “tal com tots parlem de les coses de vegades, mirem enrere com si fóssim lluny. Examinem la vida retrospectivament: hi som i no hi som alhora, observem i som observats”.
Aquesta sensació d’observar i ser observada hi està present a través de la relació amb els pares, com ella els descriu i com ells la perceben, a través del joc subtil d’amagar-se i observar des de la prohibició, de com ella es veu a si mateixa i com la veuen els altres.
Relat ple de tensions i sorpreses, hi ha moments on la violència ho embolcalla tot d’un silenci espès, però també moments d’estima, dolçor i respecte, especialment envers els vells, com ara la Sarah, la seua àvia paterna, a qui ella anomena Saru. Saru no llegeix ni escriu, però és una gran mestra:
La Saru m’explica que als blancs i, fins i tot, a alguns negres els agrada riure’s de les persones de color que afirmen que, en part, són índies. Diu que llavors hi havia molts enllaços, molts matrimonis d’aquesta mena. Em parla amb tristesa, d’aquesta necessitat que té la gent de fer que els altres neguin parts de si mateixos. Assegura que una persona no pot sentir-se bé per dintre si hi ha parts del seu passat ancestral que nega, i que això de no sentir-se bé per dintre és la causa de molt de dolor […] M’explica que anem a escola per aprendre els costums de l’home blanc, per aprendre a negar parts de nosaltres mateixos.
Relat ple de tensions i sorpreses, hi ha moments on la violència ho embolcalla tot d’un silenci espès, però també moments d’estima, dolçor i respecte, especialment envers els vells.
“La bona escriptura –escriu Gornick– es caracteritza per dues coses: és viva sobre la pàgina i el lector està convençut que l’autor es troba en ple viatge de descoberta”. Resseguir aquestes memòries és justament fer aquest viatge: “No sabria dir què vull ser de gran. No puc dir que no vull fer-me gran. Soc una nena que sempre està trista. Ens diuen que els nens han d’estar contents, han de tenir ganes de sortir i jugar. Jo m’estimo més llegir”.
Directa, lúcida, amb un llenguatge senzill que reprodueix el pensament imparable, capaç de reproduir situacions insòlits plenes de terror, però també d’humor i ironia, en aquest llibre hooks maneja les veus de la seua infantesa com a narradora i personatge d’un relat viu i colpidor: “Em dic que les mentides són com bombes. Exploten en l’aire i esbocinen tot el que hi ha a la vista: trossos i fragments de les nostres vides. Jo vull dir la veritat. Vull dir que això és com és realment, encara que quan dic la veritat no l’accepten mai. Mai no s’ajusta al que volen sentir”.
