Els seus poemes ens submergeixen en un univers complex i apassionat, on l’amor, la raó i la moral discuteixen per explorar la condició humana.
Ja fa cinc anys, cinc anys ben complits, que la Safor celebra el 3 de March, una cita indispensable en la vida cultural del País Valencià, on la tradició i la modernitat s’entrellacen per recordar i homenatjar el dia de la mort d’Ausias Marc. El poeta europeu més gran del segle xv mereix unes jornades a l’alçada de les seves poesies i això ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració de l’associació literària Saforíssims i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana amb diferents ajuntaments de la Safor, Gandia, Ròtova i Beniarjó.
Les jornades començaren el dia 1 de març, a la imponent sala de Corones del Palau de Gandia, amb una conversa sobre la traducció de l’obra marquiana, un acte dedicat a la memòria de Costanzo Di Girolamo, traductor a l’italià de la poesia completa de Marc. Va anar a càrrec de l’acadèmica i traductora Donatella Siviero i del traductor de l’obra d’Ausias Marc al castellà, José María Micó. Als ponents internacionals, després se’ls va unir el poeta Josep Piera, ara guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per fer un recital a tres veus: Piera amb el poema original, Micó al castellà i Siviero a l’italià.
Tots tres combinaren l’anècdota personal, tot recordant Costanzo Di Girolamo, amb el comentari de la universalitat de l’obra marquiana. I és que, leixant a part l’estil dels trobadors, Marc construeix una obra colossal a partir d’una profunda renovació en la temàtica i estilística, gairebé inèdita. Els seus poemes ens submergeixen en un univers complex i apassionat, on l’amor, la raó i la moral discuteixen per explorar la condició humana. Així, dissecciona amb precisió la interioritat humana a mesura que va explorant els propis conflictes interns i les contradiccions inherents a l’ésser humà. De tot plegat parlaren els tres ponents i, en la dicció dels versos, saberen commoure’ns.
Dissabte 2 de març vam començar la jornada al pati interior de la biblioteca Central de Gandia. A les 12h hi havia programada la presentació del poemari Els enyoooors, de Jun Komura, guanyador del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2023, amb un parlament inicial de Sebastià Portell, el president de l’AELC. Teresa Pascual, vicepresidenta de l’AELC-PV, i el guanyador van establir una conversa o tertúlia que ens va permetre comprendre el món interior del jove poeta, un món intercultural que defuig dels absoluts. La presentació va anar seguida d’un vermut-recital, on participaren, també, els poetes finalistes Premi de Poesia Jove Salvador Iborra: Ànnia López Cueto, Andrea Monteneri, Laura Taltavull, Víctor Benavides, Andreu Blai, Joan Rotger, Carme Alegre, Ismael Sempere, Sergi Olivet, Oriol Pascual i el mateix Jun Komura. I és que la presència dels joves poetes ja s’ha convertit en tota una tradició en la celebració del 3 de March i posa en relleu les fecundes i àgils relacions que el País Valencià, malgrat totes les adversitats, continua tenint amb la resta dels Països Catalans. Durant aquests dies, visiten la ciutat de Gandia i participen activament en actualitzar la memòria del qui fou el senyor de Beniarjó.
Hi van ser soterrats Isabel Martorell, la primera dona d’Ausias i germana de Joan Martorell, Pere Marc, el pare i poeta, o Peirona, germana. Malauradament, quasi una dècada després, no s’ha sabut què fer de les restes òssies i, vergonyosament, es guarden en bosses de plàstic a la Facultat de Medicina.
Al migdia ens vam desplaçar fins a Beniarjó, antic senyoriu dels Marc, on, després d’una bona cassola d’arròs al forn, férem una ruta de caràcter patrimonial i literari, relacionada amb el temps del poeta, que va acabar a l’església de Sant Joan Baptista, que fou, fins a la inauguració del nou Ajuntament, el lloc on se celebrà el lliurament del premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March. Allà, els companys Andreu Blai i Ismael Sempere en recitaren algun poema. És una notícia importantíssima que l’Ajuntament de Beniarjó enguany s’haja unit a la programació saforíssima.
Arribada la nit, tornàrem a Gandia a l’acte central de la festa: el recital nocturn. Enguany, l’organització proposà un espectacle íntim amb tres poetes de prestigi: Jaume Coll Mariné, Premi Ausiàs March de Gandia 2018; Isabel Garcia Canet, Premi Senyoriu d’Ausias March de Beniarjó 2006; i Anna Gual, Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó 2016. L’escenari resultava clau, perquè ens vam reunir als peus de l’antic palau familiar, al carrer Major, on ara hi ha una placa commemorativa amb la representació d’un lliri entre els cards. Res no va aturar el recital, ni els llamps, ni els trons ni el plugim que va caure. Ismael Sempere va posar punt i final a la vetllada amb una actuació musical a capella.
Sant Jeroni, que hauria de ser patrimoni de tots els valencians, tal com durant molts anys han reivindicat les associacions cíviques i culturals de la Safor, a partir del 2026 esdevindrà —si ningú no hi posa remei— un hotel termal de luxe amb un camp de golf.
L’endemà diumenge, ben calçats i abrigats, una bona colla d’una trentena de caminants va completar la celebració del 3 de March fent el “Camí de Cotalba”, una ruta literària que començà a l’ermita de Marxuquera, amb el recital dels Cants de mort, i, entre tarongers, pins, barrancs i baladres, acabà amb una visita guiada al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Sant Jeroni de Cotalba és, possiblement, un dels monestirs més ben conservats del País Valencià, que, partint d’una inicial estructura gòtica medieval del segle XIV, va conèixer els moments de màxima activitat entre els segles XVI i XVIII. Durant l’etapa medieval, llustroses famílies nobiliàries escolliren Sant Jeroni per a la sepultura de les seues despulles, entre altres les del fundador Alfons el Vell. I Sant Jeroni és el mausoleu dels Marc. De fet, és allà on hi ha la cripta familiar, a l’església del monestir. Descoberta el 2015 per un grup d’experts, asseguren que hi van ser soterrats Isabel Martorell, la primera dona d’Ausias i germana de Joan Martorell, Pere Marc, el pare i poeta, o Peirona, germana. Malauradament, quasi una dècada després, no s’ha sabut què fer de les restes òssies i, vergonyosament, es guarden en bosses de plàstic a la Facultat de Medicina. Esperem que prompte puguen tornar a Cotalba amb la dignitat corresponent, tal com van expressar els difunts en les últimes voluntats testamentàries.
Serà l’última passejada a Cotalba? Sí, potser l’última perquè Sant Jeroni, que hauria de ser patrimoni de tots els valencians, tal com durant molts anys han reivindicat les associacions cíviques i culturals de la Safor, a partir del 2026 esdevindrà —si ningú no hi posa remei— un hotel termal de luxe amb un camp de golf, un projecte aprovat per la Generalitat.
