Aniversaris com el que celebra enguany l’editorial Joventut són ben sonats i dignes d’evocar. L’editorial catalana llegendària especialitzada en la publicació de llibres infantils i juvenils està immersa en un moment de celebracions: el seu centenari, un segle de perseverança i èxits, i un recent reconeixement important, el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural del Ministerio de Cultura y Deporte.
Per a celebrar aquests 100 anys, Barcelona ha acollit aquesta tardor tres exposicions. Per Molts anys, Joventut!, comissariada per la doctora en biblioteconomia Mònica Baró, al Jardí del Palau Robert. I Alquimistes d’imatges, al Centre Cultural Urgell de Barcelona.
Actualment, i fins al 15 de gener, es pot visitar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l’exposició Les aventures de l’editorial Joventut. 100 anys de llibres. Comissariada per l’escriptor Julià Guillamon, és una ocasió única per a conéixer materials del fons històric de l’editorial. La mostra ve acompanyada d’un catàleg que ha estat editat pel Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona i l’Editorial Joventut.
Paga molt la pena visitar-la, perquè, tant al catàleg com a l’exposició, es desplega visualment el passat i el present de l’editorial, amb un plantejament gràfic espectacular. Peter Pan, Heidi, Enid Blyton i, sobretot, Tintín, són noms lligats a la història de Joventut, centenària aquest 2023. És també l’editorial de viatges d’aventura per terra i per mar: de l’expedició de la Kon-Tiki de Perú a la Polinèsia i d’Aku Aku, el secret de l’Illa de Pasqua.
Per a un sector com el del llibre —fràgil, inestable i molt canviant, quan no capritxós—, consolidar una editorial al llarg d’un segle, amb dictadures entremig, una guerra, canvis polítics, i crisis financeres, i a través de quatre generacions, és quasi un miracle. Pot sonar una mica a llegenda, però no ho és. L’editorial Joventut –com va explicar el periodista Mauricio Bach a Cultures de La Vanguardia– fou fundada a Barcelona el 1923 per José Zendrera i Fecha (1894-1969) i el seu mentor Juli Gibert Mateus, qui el 1909, amb cinc mil pessetes havia fundat la impremta i editorial Juli Gibert i Cia, aviat convertida en la Sociedad General de Publicaciones, on Zendrera i Gibert editaren llibres pràctics i revistes, entre elles, una de molt popular dedicada al públic femení: El Hogar y la Moda, amb tirades de cent mil exemplars, i amb un suplement literari, Lecturas, origen de la futura i cèlebre publicació del cor amb el mateix nom.
Per tal de diversificar la producció, tots dos van decidir crear el segell Joventut, a més d’altres dos segells especialitzats, Edita i Mentora. El 1925 José Zendrera passà a ser el gerent de l’Editorial Joventut, i des de llavors, aquesta empresa familiar, superant entrebancs i problemes de diversa mena, no ha deixat de fer llibres. Durant la postguerra, l’Editorial Joventut publicà best-sellers en les col·leccions d’expedicions de muntanyisme de John Hunt i de viatges agosarats com ara els de Thor Heyerdahli, així com sèries de llibres d’art, diccionaris, i llibres de butxaca, entre altres, i continuà amb la literatura infantil, com ara Mary Poppins el 1943, traduïda per Marià Manent, i el 1951, la novetat d’un llibre pop-up, Casa de nines, amb textos de Manent i il·lustracions d’Elvia Elias.
En català, Joventut va publicar les versions dels contes dels germans Grimm, amb traducció de Carles Riba, i la versió de Josep Carner dels contes de Hans Christian Andersen
Des de ben aviat, l’editorial va destacar per la qualitat dels seus llibres infantils, en mans de grans traductors i il·lustradors, com foren Lola Anglada, Joan Junceda, Mercè Llimona, més tard, o l’anglès Arthur Rackham. En català, Joventut va publicar les versions dels contes dels germans Grimm, amb traducció de Carles Riba, i la versió de Josep Carner dels contes de Hans Christian Andersen.
En la dècada dels cinquanta, i de la mà de Concepció Zendrera (1924-2020), més coneguda com a Conxita Zendrera, filla de José Zendrera —una dona pionera amb una visió editorial i empresarial i una formació fora de sèrie per a l’època— l’editorial emprengué un rumb important. Conxita s’havia fet càrrec de les col·leccions infantils des de 1944, en una època en què la presència de les dones en el sector no era tan habitual com avui; a més, era una dona a qui no li tremolava el pols a l’hora de negociar drets d‘autor i prendre decisions “arriscades”. Amb ella, l’editorial va reforçar la seua línia juvenil amb apostes clau: Les aventures de Tintín, d’Hergé, uns àlbums il·lustrats que van ser tota una novetat impactant en aquell moment, però també amb El Club dels Cinc, i Pippi Calcesllargues. Per aquell temps, a més, l’Editorial Joventut tenia encara les filials d’Editorial Mentora i Edicions Edita, les quals van ser absorbides per Joventut el 1930.
Una família d’editors amb visió universal
En la dècada dels cinquanta, a partir de la visita, el 1956, de José i Concepción Zendrera a la seu de l’editorial Casterman, a Tournai (Bèlgica), Joventut passà a gaudir de l’exclusivitat dels drets de traducció i edició de les aventures de Tintín. Joventut va emprendre la publicació de Tintín, primer en castellà amb El cetro de Ottokar (1958), que no era el primer número de la sèrie, traduït per Concepció Zendrera, i després en català amb Les joies de la Castafiore (1964), traduït per Joaquim Ventalló, un llibre aquest, i tots els que vindrien després, essencials en la difusió de la nostra llengua i en la creació de futurs lectors en català, en uns anys encara de grans restriccions.
A més d’introduir Tintín en els anys cinquanta entre els lectors catalans, Conchita Zendrera fou la primera a traduir al castellà i al català alguns grans clàssics de la literatura infantil i juvenil universal com ara Peter Pan i Wendy o Alicia en el País de las Maravillas.
“La meva tia fou una pionera –explica Zendrera– a l’hora de publicar àlbums i llibres com Tintín, o El club dels cinc, o Pippi Calcesllargues. I haig de dir que al començament els àlbums de Tintín no es venien, ningú tenia clar que allò pogués funcionar, però la tossuderia de Concepción, i l’economia de l’empresa, per sort, li van permetre fer invents i innovacions, i per això arriscà. Fou un moment clau, i molts il·lustradors d’aquella època que començaren a treballar amb ella, encara estan en actiu. Així que el temps li va donar la raó, i la seva aposta ferma fou també reeixida”.
De fet, aquells llibres obrien moltes portes i finestres als lectors joves en català: “Molts lectors es van iniciar a la lectura amb aquests llibres, perquè en aquella època no n’hi havia gaires més, el TBO, Hazañas bélicas, i poca cosa més. Aquella aposta per Tintín el 1957, en contra de l’opinió dels altres quatre germans, va ser providencial. Era un format gran, a color, àlbums amb 62 pàgines, i pensaven que no funcionaria, perquè eren cars, costaven 75 pessetes, comparat amb les 2 pessetes que costaven els tebeos als quioscos, i va costar uns set anys fins a veure’n resultats, perquè Tintín no es va començar a vendre fins als anys 63-65, però després les vendes es van disparar d’una manera escandalosa en els anys 70 i 80, així que la tossuderia de la meua tia Conxita, i la seva clarividència i visió de futur, van triomfar”.
“Era una època en què no hi havia videojocs i tot anava a parar al llibre —continua explicant Zendrera— i la visió de la meva tia no fou només publicar Tintín o la Pippi Calcesllargues, d’Astrid Lindgren, sinó també clàssics com Contes per telèfon de Gianni Rodari, o els àlbums del japonès Mitsumasa Anno, i autores espanyoles com ara Carmen Kurtz i Montserrat del Amo.”
Juventut ha estat una editorial amb visió local i universal alhora. El 1930 José Zendrera Fecha, l’avi Zendrera, va muntar una altra Juventud a Argentina, un projecte “que li va servir per sobreviure a la Guerra Civil i superar la censura espanyola”, segons conta Luis Zendrera. Ell mateix ha viscut i treballat un temps a Colòmbia i des dels anys vuitanta va obrir a Llatinoamèrica una via de mercat important per als seus llibres De fet, representa un 25% i un 30% del seu negoci i un 40% de la facturació. Així que tant el seu avi com la seua tia, i ell mateix, han estat uns visionaris, per dir-ho així
“El meu pare i la meva tia van tenir una visió internacional. Havien viatjat, parlaven idiomes, eren bons lectors, sabien tractar amb la gent, i negociar. El meu avi va ser el primer en publicar llibres de butxaca, la col·lecció Z, i llibres romàntics, i en ocasions en coedició amb editors estrangers i això ho va fer abans de la guerra, i fou molt novedós. La seva filla va heretar aquest esperit, per això va publicar en els anys 50 i 60 la Pippi Calcesllargues, i en aquella època aquests llibres resultaven polèmics perquè eren les aventures d’una nena “feminista” que no tenia pare i que no feia cas als mestres. Eren llibres que no seguien els valors habituals i tradicionals de l’època i, per tant, xocaven.
Pionera de les col·leccions populars de novel·la rosa, de novel·la de l’oest i de novel·la d’acció, la col·lecció Z va introduir el llibre de butxaca al nostre país. Però no només això, les biografies d’Emile Ludwig i Stefan Zweig han estat best sellers de llarga durada que arriben fins avui.
Ja en el segle XXI
Joventut –Juventud quan publica en castellà– és a hores d’ara un dels segells més antics del teixit editorial català, capdavantera en literatura infantil i juvenil, a la qual dedica el gruix de la seua producció, el 80 %, i una de les editorials amb major presència en el mercat americà, tant a Nord-Amèrica com a Llatinoamèrica, a través de les seues col·leccions en castellà. Una editorial, empresa familiar de dimensió mitjana, que dona molta força i sentit al teixit editorial de Barcelona, tant en català com en castellà, i que explica, junt amb altres, perquè la ciutat comtal és la capital del llibre, amb gran potencial en lectors, editorials, serveis editorials i llibreries, però també fires especialitzades, la Setmana del Llibre o la diada de Sant Jordi.
Amb un catàleg entre 800 i 1.000 autores, el tresor més estimat d’aquesta editorial és el seu fons, un fons editorial que continuen reimprimint i que és “allò que els fa forts”, comenta Zendrera. Perquè el lector se’n faça una idea: Joventut du a terme 250 reimpressions anuals, la qual cosa suposa dues terceres parts del que publica en un any. La resta són les novetats, majorment centrades en l’àlbum il·lustrat.
Com ho han fet per traure endavant durant cent anys una editorial familiar mitjana en un context no sempre fàcil? És i no és un misteri. Potser la clau és que en aquest negoci familiar s’hi han engrescat quatre generacions de la família Zendrera. Des de 1995, Luis Zendrera, la tercera generació, és l’administrador únic de l’empresa i aficionat com és ell a la navegació –el 2020 va creuar l’Atlàntic en veler– és el capità d’una nau de llibres que, amb onades de canvis tecnològics, moments de crisis econòmiques i altres tempestes i entrebancs, no ha perdut mai el rumb. Aquí, al carrer Provença, a Barcelona, a la seu de tota la vida, un equip de 20 persones, entre elles Marta Zendrera, la neboda de Luís i quarta generació dels Zendrera, treballa per traure endavant l’editorial Joventut.
No és un equip qualsevol, és un equip que ha tingut solidesa i continuïtat com explica Luís Zendrera: “Tenim un equip amb trajectòria, la nostra maquetadora, per exemple, du trenta anys en l’editorial. És un equip consolidat i cohesionat on es coneixen molt entre ells i on no hi ha molta rotació ni canvis. Tots hi estan a gust, i s’hi queden durant anys i la gent jove que hi ha vingut més tard i s’hi ha incorporat recentment es troba com a casa. Gaudeixen fent el seu treball, viuen la feina, el llibre, i això ho notes”. Tot això, sumat a un bagatge familiar admirable, han fet possible aquesta aventura editorial de cent anys.
Els àlbums il·lustrats són un signe d’identitat de Joventut, i els seus llibres, amb autors i il·lustradors d’aquí, s’han traduït arreu del món
En aquests darrers anys l’editorial s’ha especialitzat en la literatura per a infants, amb els llibres d’Helen Oxenbury, per als més petits, o la sèrie “Mia i Bru”, de Mònica Peitx i Cristina Losantos, que tracten l’adolescència amb una mirada nova, i grans èxits com ara Narval. Els àlbums il·lustrats són un signe d’identitat de Joventut, i els seus llibres, amb autors i il·lustradors d’aquí, s’han traduït arreu del món.
En un sector cada vegada més polaritzat entre grups editorials grans i microeditorials d’una o dues persones, Joventut és, ara per ara, una rara avis en el panorama català que factura entre 2,7 i 3 milions d’euros anuals i que publica entre 70 i 80 novetats cada any. Però sobretot és la prova que una empresa familiar ben duta, amb relleu generacional, treballant amb reptes i alhora amb els peus a terra, pot fer front a molts entrebancs i continuar en el temps. Flexibilitat, resiliència, visió editorial i empresarial, cultura i coratge, aquests són els ingredients del còctel Joventut. Un còctel que no ens farà més joves, però sí ens ajudarà a recordar algunes lectures d’infantesa i joventut. Per tot això, Joventut forma avui part de la nostra història editorial i la nostra memòria col·lectiva.
L’editorial, que ha sobreviscut a moments històrics i econòmics ben diversos, ha rebut també ofertes temptadores d’algun grup del sector, a les quals no ha sucumbit. “No és gens fàcil”, i el mateix Luis Zendrera assegura que de vegades “se senten a soles perquè són poques les editorials mitjanes independents que queden en peu en el context editorial actual”.
Ara bé, tota moneda té dues cares, i el fet de ser independents i ser una empresa amb prestigi i un llegat familiar fort et garanteix dues coses importantíssimes: llibertat i autenticitat. Dos ingredients que en el món de llibre poden arribar a fer meravelles, quan no miracles. Ací en tenen la prova: l’elixir del llibre, cents anys de Joventut.
