Entre un públic jove, les possibilitats d’aprofitament de l’aforisme en general —i de l’aforisme fusterià en particular— són infinites. Per exemple, posats en mans d’un bon docent.
Fa un temps us parlava de la taula rodona “Joan Fuster, encara i sempre: reflexions creuades sobre la seua recepció”, que havia tingut lloc en el context del Simposi Internacional Joan Fuster, organitzat per la Universitat de València fa un parell d’anys. Marc Senabre —llavors, llibreter; ara, editor de literatura adulta i per a joves de Bromera— proposava edicions pensades d’una manera més o menys alternativa, innovadora, per tal de promoure la lectura de l’obra fusteriana. No sé si els responsables de Viure és antihigiènic. Aforismes il·lustrats de Joan Fuster —Santi Tena com a il·lustrador, Salvador Ortells com a prologuista i mestre de cerimònies, i la gent d’Edicions 96 com a responsables de l’edició—, van assistir a aquella taula rodona, però m’atreviria a afirmar que aquest llibre respon, clarament, al desig expressat per Senabre.
L’aproximació a l’obra de Joan Fuster a través dels seus aforismes és, ben probablement, de les que més predicament ha tingut darrerament, sobretot des que és lectura obligatòria per a les proves d’accés a la universitat. No és que sigui de les que personalment més m’atreuen —segurament per deformació professional, prefereixo els seus articles d’opinió o fins i tot els seus articles acadèmics, més erudits, que això va a gustos—, però he de reconèixer que té molts avantatges.
El primer, la concisió. En un món com el que ens ha tocat de viure, en què tot va tan ràpid, l’aforisme és un gènere que demana poc temps, si més no, en una primera lectura.
Són setanta aforismes, amb les il·lustracions respectives, tots provinents de Consells, proverbis i insolències, amb un lleuger fil conductor temàtic, que es mou entre la reflexió sobre la condició humana, la literatura, l’art, la nació, les relacions socials i afectives…
El segon, la capacitat que té per a despertar interessos molt diferents. Si fem una tria d’un parell de dotzenes d’aforismes fusterians, de ben segur que un grup de lectors heterogeni en trobarà dos o tres que li resultin pròxims als seus valors, a les seves preocupacions.
El tercer, l’actualitat. Al capdavall, darrere d’una piulada enginyosa d’un usuari de Twitter ben sovint podem descobrir un bon aforisme. I sí, ja sé que l’aforisme com a gènere és un clàssic entre els clàssics però alguns diuen, de fet, que si Joan Fuster visqués al segle XXI seria ben actiu en les xarxes socials. No dic que no, però avui em costa trobar un opinador amb la seva formació i amb la seva capacitat d’anàlisi, tot i que això ja són figues d’un altre paner.
El quart, un aforisme pot servir com a punt de partida per a la reflexió, per a la creació d’altres textos. El cinquè…
Si ens situem entre un públic jove, les possibilitats d’aprofitament de l’aforisme en general —i de l’aforisme fusterià en particular— són infinites. Per exemple, posats en mans d’un bon docent —no necessàriament professor de llengua i literatura; penso ara mateix en el professorat de filosofia—, poden ser el punt de partida que permeti fer una cosa tan profitosa, i tan poc habitual entre l’alumnat, fins i tot l’universitari —i us puc assegurar que malauradament sé de què parlo—, com és pensar. Pensar i deixar per escrit el resultat del que s’ha pensat.
L’estètica de Tena és ben actual, molt pròxima al còmic i amb trets cinematogràfics, que aporta una visió del tot contemporània.
És, en certa manera, el que ens ofereix Santi Tena, tot i que el resultat de la seva reflexió se’ns mostra en imatges. Dibuixar, il·lustrar, no deixa de ser una manera de pensar i, si m’ho permeteu, d’escriure. A més, sabent la predilecció que tenia Fuster per les arts plàstiques —em permeto de recordar que el seu primer assaig en forma de llibre va ser, precisament, El descrèdit de la realitat i que ell mateix dibuixava i pintava, i no ho feia gens malament—, estic convençut que un llibre com el de Tena li hauria fet molta gràcia.
Aquest llibre funciona també com una mena de catàleg de l’exposició homònima que es va presentar a l’Espai Fuster de Sueca, amb les il·lustracions de Santi Tena i comissionada per l’autor del pròleg del llibre, Salvador Ortells. Si no m’he descomptat, són setanta aforismes, amb les il·lustracions respectives, tots provinents de Consells, proverbis i insolències, amb un lleuger fil conductor temàtic, que es mou entre la reflexió sobre la condició humana, la literatura, l’art, la nació, les relacions socials i afectives… Entre el caràcter lúdic i la mala bava, per dir-ho d’una manera clara i directa. L’estètica de Tena és ben actual, molt pròxima al còmic i amb trets cinematogràfics, que aporta una visió del tot contemporània a uns aforismes que rarament han envellit. El llibre es completa, d’una banda, amb unes reflexions fusterianes precisament sobre el gènere aforístic i, de l’altra, amb un pròleg introductori de Salvador Ortells i sengles biografies breus de Fuster i de Tena. Regaleu-vos aquesta petita obra d’art visual i intel·lectual. Llegir uns quants aforismes fusterians al dia pot ser tot un incentiu vital.
