La Veu dels llibres
‘Univers! ’, d’Albert Monteys

Albert Monteys és un dels autors de còmic més destacats i versàtils espanyols, amb una trajectòria que combina humor, crítica social i ciència-ficció. Va començar a despuntar a finals dels anys 90 a la revista satírica El Jueves, i s’hi va consolidar gràcies al seu estil gràfic dinàmic i al seu humor irreverent.

Combina diversió, emoció i reflexió amb una creativitat desbordant. Monteys crea un univers propi que, com diu ell mateix, és “una meravella còsmica a preus populars”.

El 2014 va abandonar la revista per desavinences editorials, un punt d’inflexió que li va fer explorar projectes més personals, amb la cofundació d’Orgullo y Satisfacción, una revista digital amb un to més polític, que va tancar el 2017. Monteys també ha col·laborat en projectes com ara l’adaptació gràfica d’Escorxador-5, de Kurt Vonnegut, junt amb el guionista Ryan North.

Univers!, una sèrie de relats de ciència-ficció autoconclusius, que ha rebut premis com ara el del Comic Barcelona 2019 i una nominació als Eisner 2017, es va publicar inicialment en 2015 en format digital a través de Panel Syndicate, una plataforma digital pionera creada per Brian K. Vaughan i Marcos Martín, i després en paper per Astiberri en castellà.

El format apaïsat de l’obra impresa és precisament conseqüència de la publicació digital original. Ha estat traduïda al català per l’editorial Mai Més Llibres el 2023, la qual cosa ha permés que arribe al públic catalanoparlant en la seva llengua. Aquesta edició s’emmarca en l’aposta de la dita editorial per revitalitzar el còmic en català, seguint l’èxit de la publicació de Calavera Lunar (2021) del mateix Monteys.

La doble paginació permet crear efectes visuals o narratius més potents, a través de composicions visuals impactants o connexions narratives entre les pàgines enfrontades.

Univers! És una obra imprescindible per als amants de la ciència-ficció i del còmic en general, que combina diversió, emoció i reflexió amb una creativitat desbordant. Monteys crea un univers propi que, com diu ell mateix, és “una meravella còsmica a preus populars”.

Gràficament, és un festival visual. L’estil cartoon de Monteys, amb línies netes i expressives, dota els personatges —humans, màquines o criatures alienígenes— d’una humanitat captivadora. L’ús del color, intens i pop, fa que cada pàgina sigui un plaer per als ulls. En la transició al paper no perd força gràcies a la cura en l’edició i la juxtaposició de pàgines: la doble paginació permet crear efectes visuals o narratius més potents, a través de composicions visuals impactants o connexions narratives entre les pàgines enfrontades.

Les històries, concebudes inicialment com a autoconclusives, acaben teixint una xarxa de connexions subtils que enriqueixen l’obra i li donen una cohesió inesperada. Aquest recurs narratiu, que combina l’autonomia de cada relat amb vincles entre aquests, reflecteix l’habilitat de Monteys per construir un univers compartit sense sacrificar la independència de cada capítol.

Albert Monteys, Univers!, Mai Més (2023)

Thomas Marriot, empleat d’Indústries Wortham, amb l’ajuda d’Ull-3 —dispositiu de control i assistència— viatja al moment previ al Big Bang per patentar l’univers, un acte absurdament capitalista.

En l’àmbit de la literatura de ciència-ficció, és possiblement amb el polonés Stanislaw Lem amb qui té més punts en comú. Tant Monteys com Lem injecten humor a les seves històries, i utilitzen la sàtira per criticar la societat i la condició humana. A Cyberiad, Lem narra les desventures de robots que parodien l’arrogància humana i combina humor intel·lectual amb un estil de faula.

En la primera història, Thomas Marriot, empleat d’Indústries Wortham, amb l’ajuda d’Ull-3 —dispositiu de control i assistència— viatja al moment previ al Big Bang per patentar l’univers, un acte absurdament capitalista que satiritza l’ambició humana. Aquest viatge —el desplaçament temporal s’ha descobert mentre es treballava en un sistema de cocció en fred— posiciona el protagonista i Ull-3 com a testimonis privilegiats de l’origen de l’univers, i la seva presència es torna un esdeveniment fundacional per a la imatgeria religiosa futura.

Monteys suggereix que la imatge piramidal d’Ull-3 —tres per Trinitat— ha inspirat la iconografia de l’Ull de la Providència emmarcat en un triangle. Deu ser que les nostres concepcions de Déu són, en realitat, projeccions de les nostres pròpies creacions?

L’obra ressona amb debats actuals sobre la intel·ligència artificial, com ara la creació de sistemes amb capacitats emocionals i els riscos d’autonomia excessiva. Monteys no aprofundeix en els detalls tècnics, però les seves històries reflecteixen preocupacions reals sobre l’ètica de la IA i la seva integració social.

No aprofundeix en els detalls tècnics, però les seves històries reflecteixen preocupacions reals sobre l’ètica de la IA i la seva integració social.

Monteys ens presenta una societat futurista on els robots, dissenyats com a companys emocionals ideals, són capaços d’oferir un amor perfecte i incondicional. L’expressió “matar per amor” adquireix una nova dimensió perquè, en aquest relat, l’afecte del robot es torna literalment mortal.

També és capaç d’emocionar-nos amb històries de caire més dramàtic, com ell mateix admet amb relació a l’últim dels capítols: “Quin drama m’ha sortit aquest cop. El proper serà de molt de riure, ho prometo!”. És la història de Cristina, la xica que pateix desplaçament temporal que, tal com si d’una malaltia degenerativa es tractara, s’incrementarà fins a convertir la convivència amb la parella en una font de dolor i frustració, ja que la comunicació i la intimitat es tornen pràcticament impossibles i les converses esdevenen monòlegs descoordinats.

Al final d’alguns capítols, Monteys ens convida a entrar al seu estudi, per fer-nos reflexions personals i parlar del seu treball de creació, a més de reproduir comentaris dels lectors fets a l’edició digital, la qual cosa enriqueix l’experiència de lectura. Aquestes seccions creen una connexió íntima entre l’autor i el públic, i transformen l’obra en un diàleg obert, ens fan sentir part d’una experiència col·lectiva que traspassa el format tradicional del còmic.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa