El vehicle d’Isabel i Gerard, un matrimoni a punt de jubilar-se de professors d’Art Dramàtic i velles glòries de la cultura local, pateix una avaria.
Encara que és la primera vegada que la peça s’edita en format llibre, l’obra es va estrenar l’1 de juliol del 2023, al Teatre Bernat i Baldoví de Sueca, i ha estat representada en diferents ocasions per la companyia teatral Lluna Plena. Des de l’inici de la seua trajectòria, Clàudia Serra (1996), dramaturga i crítica teatral, ha estrenat dues obres, guardonades amb el Premi Universitat de València d’Escriptura de Creació: Zôon Politikón (2014) i Evast (2015). Una carretera sense arbres forma part de la col·lecció Llavors, on es poden trobar obres juvenils escrites per veus catalanes, com ara La muntanya, de Laia Assó, i també novel·les traduïdes al català, com ara les de l’autor estatunidenc Jason Reynolds. En aquest cas, podem considerar el text dramàtic de Serra una de les llavors teatrals que ofereix Sembra al seu catàleg.
L’autora, en la fitxa introductòria dels personatges d’Isabel i Gerard, ens adverteix que aquesta obra parla de l’abús de poder i en copia la definició del diccionari, fent de pòrtic, en la pàgina que obri el text: “fer mal ús, fer un ús excessiu”; “aprofitar-se amb excés d’alguna cosa”; “violar”.
El lector-espectador intueix que la tensió que desprén el diàleg entre els dos personatges no és causada únicament per l’avaria del cotxe, que esdevindria en tot cas el factor desencadenant de l’acció.
Després d’un calorós i sufocant trajecte en cotxe pels arrossars que duen al Mareny, el vehicle d’Isabel i Gerard, un matrimoni a punt de jubilar-se de professors d’Art Dramàtic i velles glòries de la cultura local, pateix una avaria. L’autora situa l’acció entre el nerviosisme i la crispació que suposa no arribar a temps a la cita que tenien amb la seua filla, Clara. El lector-espectador intueix que la tensió que desprén el diàleg entre els dos personatges no és causada únicament per l’avaria del cotxe, que esdevindria en tot cas el factor desencadenant de l’acció. El paisatge desolat dels arrossars a setembre, travessat per una carretera que gairebé no ho és, mai no hi passa ningú i ni tan sols està asfaltada, fan de fal·làcia patètica del punt en què es troba la relació del matrimoni: despullats l’un davant de l’altre, sense cap ombra en què protegir-se.
Les referències a Beckett i a Tot esperant Godot són contínues, tant de forma directa com indirecta, fins i tot per a fer-ne broma, com bé pot passar entre professionals del teatre. Igualment, la capacitat de representar i enganyar, el joc entre veritat-mentida, ficció-realitat, és present en el diàleg. Els dos personatges són, a part de professors, actors, cosa que aporta una riquesa retòrica que està plena de referències intertextuals a obres i autors del teatre universal, com poden ser Shakespeare, Txékhov o Koltès.
Les referències a Beckett i a Tot esperant Godot són contínues, tant de forma directa com indirecta, fins i tot per a fer-ne broma, com bé pot passar entre professionals del teatre.
A través d’un únic acte on ocorren els esdeveniments amb una tensió in crescendo, es desvela el motiu de la discussió: la denúncia d’antigues alumnes al professor-patum. Aquesta denúncia destapa anys d’engany, fingiment, doble moral i estultícia, que no solament afectaran Gerard, sinó també el seu entorn, del professional al domèstic.
Un dels aspectes més colpidors de l’obra és l’evolució dels personatges. Gerard, al principi, se’ns presenta com un home resolutiu, que tracta de relativitzar els problemes i posar-los l’atenció que requereixen: un pragmàtic amb sentit de l’humor que amenitza les situacions tenses amb bon humor. Isabel, que n’és l’antítesi, se’ns mostra com una dona histèrica, nerviosa, que llença les seues frustracions personals contra el marit. Els personatges són dinàmics, és a dir, canvien quan es destapa la vertadera molèstia i fa que els rols que inconscientment els havíem assignat es convertisquen en fum. El bonàs de Gerard resulta ser un cínic que, si fera falta, arrossegaria a tota la seua família a la desgràcia per no quedar-se sol davant del resultat catastròfic de les seues accions. Isabel, en canvi, es mostra com una dona valenta, sense ganes de justificar cap acció del marit i que, davant de tot, insisteix en el fet que no són la mateixa persona, encara que sempre haja estat la dona de.
L’obra de Serra, encara que és una ficció, no deixa de mirar de reüll el recent cas de l’Institut de Teatre de Barcelona, on la mateixa institució ha denunciat dotze exprofessors que havien tingut conductes abusives.
L’obra és un vector més en l’huracà que va suposar l’inici del moviment Me too, en què es va començar a denunciar casos d’abús sexual, animant a participar a través del hashtag de Twitter a altres dones per tal de teixir una xarxa de suport mutu. A més a més, l’obra de Serra, encara que és una ficció, no deixa de mirar de reüll el recent cas de l’Institut de Teatre de Barcelona, on la mateixa institució ha denunciat dotze exprofessors que havien tingut conductes abusives. No obstant això, l’Institut de Teatre només és un cas més dins d’un món ple de gent que abusa de la seua posició i d’institucions que els protegeixen i miren cap a un altre costat, fent del problema una cosa privada i personal, per tal de no eixir-ne esguitat. En l’obra es deixa patent que si han fet fora al Gerard és precisament perquè l’assumpte s’ha fet tan gros que ja és insostenible:
“els de l’Escola d’Art no poden ignorar el problema. Et penses que no ho han intentat? No per tu, eh? Sinó per la reputació que ens has deixat, per la cara nova que ens has fet a l’Escola.”
Aquest fet deixa entreveure anys de mirar a una altra banda per tal de no embrutar-se les mans fent la feina bruta.
En definitiva, Serra només ha necessitat dos personatges posats al mig del no-res, aquella carretera que quasi no ho és, per fer un text, i espectacle teatral, ple de converses incòmodes on el diàleg despunta pel seu dramatisme i crea uns pics de tensió sensacionals. La conversa condueix els lectors com si es tractara d’un passeig per una mansió del terror, sense saber què passa ni qui hi ha al darrere de tot fins que acaba el recorregut.
