L’esclat d’un camió de propilé liquat al càmping dels Alfacs, a la platja d’Alcanar, l’11 de juliol del 1978, cosa que va provocar 226 morts i més de 300 ferits.
L’obra Un estiu, de Clàudia Serra, va guanyar el 29é premi Ciutat de Castelló de Teatre, corresponent al 2023, i ha sigut editada per l’Ajuntament de la capital de la Plana, dins la biblioteca Ciutat de Castelló. Recentment, a més a més, se n’ha fet una segona edició més divulgativa en Sembra Llibres.
Clàudia Serra (1996) se’ns presenta com una jove autora en català que compta amb set peces estrenades: Zoôn Politikón (2016), Evast (2016), Esquerdes (2019), Una carretera sense arbres (2023), Un estiu (2023) i Llibre de meravelles (2024). Igualment, ha publicat també l’adaptació de L’heroi, de Santiago Rusiñol, i la traducció de Porquera, de Pier Paolo Pasolini.
Les el·lipsis temporals. La més important és la del tràgic accident, que coneixem pels relats i reaccions dels personatges i que ens ajuden a fer-nos a la idea de com van viure aquesta catàstrofe.
En Un estiu s’evoca la gran tragèdia de l’esclat d’un camió de propilé liquat al càmping dels Alfacs, a la platja d’Alcanar, l’11 de juliol del 1978, cosa que va provocar 226 morts i més de 300 ferits. De bell antuvi, en l’obra de Clàudia Serra cal destacar la importància de l’ambientació. Com a preàmbul de la primera part, titulada “Infinit”, els sons, els objectes, les flors i les plantes són minuciosament descrits en les acotacions escèniques. Així, se’ns presenta una aparent transcripció de la realitat, amb un diàleg travat entre dos adults i tres nens, amb interrupcions, exclamacions i repeticions de frases.
Un recurs molt rellevant en Un estiu són les el·lipsis temporals. La més important és la del tràgic accident, que coneixem pels relats i reaccions dels personatges i que ens ajuden a fer-nos a la idea de com van viure aquesta catàstrofe.
Es parla sobre les causes de l’accident. I és en aquest punt quan descobrim que han estat la ineptitud dels polítics i l’avarícia dels empresaris les vertaderes causes de la mort de més de dues-centes persones…
L’altre recurs fonamental en Un estiu és l’humor, malgrat tot. Hi ha moments, sobretot en la part inicial de l’obra, que provoquen el riure de l’espectador i que ens ajuden a, després, poder copsar millor l’horror de la tragèdia. Entre aquests tocs d’humor i d’ironia potser caldria destacar l’expressió dels tres personatges nens, que tenen entre vuit i dotze anys, i que, de vegades, parlen expressament com si foren adults. L’autora ha decidit fer de les contradiccions un mecanisme de distanciament de cada personatge respecte a la seua pròpia expressió. Per exemple, Martí, de dotze anys, retreu a Aleix, de deu, que faça servir el mot “executar”: “Tornes a parlar com un senyor gran”, li diu. Igualment Aleix de vegades parla fent màximes morals: “L’obediència pot arribar a ser pitjor que la negligència”.
Una visió crítica, però també tota una sèrie de perspectives del temps, del temps viscut i de l’imaginat, del temps dels vius i del temps dels morts, que, en la meua opinió, és el tema de fons de l’obra.
A la tercera part de l’obra, titulada “Els responsables”, es parla sobre les causes de l’accident. I és en aquest punt quan descobrim que han estat la ineptitud dels polítics i l’avarícia dels empresaris les vertaderes causes de la mort de més de dues-centes persones… Així, comprovem que, tot i que l’obra valga literàriament per ella mateixa, també aporta una forta crítica al capitalisme i al cinisme dels qui governen. Com és que feien circular material perillós per les carreteres properes als pobles? Com és que per estalviar-se els diners del peatge es posava en perill tanta gent? Tan poc els importa la vida de les persones als que “manen”?
Clàudia Serra, amb un mestratge certament sorprenent, ofereix en Un estiu una visió crítica, però també tota una sèrie de perspectives del temps, del temps viscut i de l’imaginat, del temps dels vius i del temps dels morts, que, en la meua opinió, és el tema de fons de l’obra.
